Traductor

dissabte, 19 de maig de 2018

Dòlmens a Vansa i Fórnols, i Ribera d'Urgellet I

Cap de setmana llarg a terres alt urgellenques, on aprofitem el casori del meu cosí per anar a visitar dòlmens i gaudir de la natura tant abrupta a aquesta zona de Catalunya.

La primera visita megalítica, de fet, totes les d'avui, les farem vers els voltants de Montan de Tost o Montant de Tost... Ho hem trobat escrit de les dues maneres. Per arribar-hi, partim de La Seu, a la rotonda que hi ha, en la que et pots desviar cap a Andorra per la N-145. De fet, nosaltres érem allotjats a Anserall, un petit nucli que hi ha tirant cap al país dels Pirineus, a tres quilòmetres de La Seu.

D'aquesta rotonda, virem a la nostra dreta venint d'Anserall, prenent la N-260 fins a Adrall. Just passat el nucli, trobarem una rotonda en la que sortirem per la segona, fent camí per la C-14 tot passant Hostalets de Tost i seguint tot rectes per la carretera fins veure el desviament a l'esquerra cap la LV-4001, direcció Montan de Tost, Sorribes i Ossera, a 17 quilòmetres justos de la rotonda de La Seu.

Per aquí ens desviem, seguint la carretera que, a poca distància, comença a fer un seguit de ziga-zagues i que ens portarà a la part alta del massís, on passarem el dia. Aquí es troba el nucli de Montan de Tost, que deixarem a la nostra dreta i seguirem tot rectes per la LV-4001. Hi ha un punt on la carretera es torna pista en molt bon estat durant 5 quilòmetres, els farem, i, poc abans de tornar a ser asfaltada, aturarem el cotxe i pujarem a peu al turó de la nostra dreta tal i com veníem. Tot caminant per l'emboscat i al cim del turó, toparem amb un corriol que seguint-lo vers la nostra esquerra ens portarà al sepulcre.

També s'hi pot anar, i molt més ràpid, segons el "maps", per Castellar de Tost, però desconeixem l'estat del camí... Preferim donar la volta i anar per asfaltat.

Aquí tenim el dolmen de Coll d'Arnat.


Cambra pirinenca prou espectacular amb un túmul definit de 9.5 metres de diàmetre. Les grans lloses, per dir-ho d'alguna manera, que es veuen arrepenjades sobre la clara paret lateral de la cambra funerària són les de capçalera. Els rocs de l'altre costat ja es documenten desapareguts d'antic. Segons un dibuix de Rosó Vilardell i Pascual, conservava la capçalera que exercia de tancament al Nord de la cambra, avui en dia, aquesta també resta desapareguda.

Serra i Vilaró l'excavà l'any 1917, donant a llum 5 fragments ceràmics, 1 dena de collaret en pedra, 1 punta de sageta amb aletes i peduncle de sílex, i un punxó de bronze de secció quadrada. Tot i això, sembla ser que la cambra mortuòria encara no ha estat totalment excavada.

Segons l'inventari arqueològic de la Generalitat, aquest megàlit fou bastit vers el Neolític Final i reutilitzat fins al Bronze, entre el 2500 i el 650 a.C.

De nou en marxa, ens dirigim al Tarter de Cataplà. Per arribar a aquest és ben fàcil: Només hem de tornar pel camí fet 3.4 quilòmetres; allà veurem un camí que surt vers la nostra dreta, que emprendrem tot fent uns 670 metres, on toparem amb un extens camp de conreu just davant. Aquí aturem el cotxe, i a peu, emprenem una pista que surt desdibuixada en direcció contrària a la pista per la que anem, la seguirem uns 90 metres passant un desviament a la dreta. Just quan la desdibuixada pista vira vers la nostra dreta, per tornar a la pista més automobilitzada que hem fet, veurem les restes del megàlit a escassos 4 metres.


Cista megalítica amb túmul de 6.5 metres de diàmetre, de la que només queda una llosa. A destacar que quan Serra Vilaró el va visitar i estudiar, les parets de la cambra restaven in situ, mancant només la llosa de coberta.

Segons el servei d'arqueologia de la Generalitat, Serra Vilaró, va trobar a l'excavació del 1917: Un vas carenat d'apèndix de botó, diversos fragments de vasos decorats, 2 denes de collaret de càrdium i 1 punxó de bronze, també de secció quadrada i base truncada. Aquest servei el data, igual que l'anterior sepulcre, entre el 2500 i el 650 a.C.

Rosó Vilardell l'excavà de nou el 1979, acció de la qual no tenim els resultats.

De nou en marxa, ens dirigim a l'estructura funerària del Cucut. No sé si és un dolmen o exactament qué és, l'únic que sí sé és que d'antic va patir modificacions estructurals per encabir-hi una cabana.

Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe i seguim per la pista vora els 350 metres, lloc on es bifurca el camí i deixem el cotxe. Seguirem a peu pel camí de l'esquerra, seguint-lo uns 270 metres (a la part final el camí està molt més desdibuixat). Trobarem l'estructura funerària al costat d'un arbre.


D'aquest no hem trobat gaire informació, només que el daten vers el Neolític final, amb reutilització fins al bronze. Degut a la manca d'informació sobre la possible estructura funerària, creiem que no ha estat mai excavada, o bé, que si que ho ha estat, amb resultats negatius, cosa probable degut al seu reutilitzament com a cabana.

Anem a per un altre... A aquesta zona n'hi ha uns quants, nosaltres no els veurem tots... Anant amb els nens és complicat. Ens dirigim al sepulcre del Tarter del Clot de les Basses I o del Coll de la Bernadella I.

Per arribar-hi, desfem el camí i tornem a la LV-4001. En arribar a ella, l'emprenem a la nostra dreta seguint-la 3.4 quilòmetres, lloc on veurem una edificació a l'esquerra de la carretera. Allà aturem el cotxe.

A peu, voregem la casa pel camí que hi ha i continuem uns 460 metres, on trobem una nova pista que s'enfila a la nostra dreta. Seguim per aquesta uns 60 metres més i veurem el sepulcre a 4 metres a l'esquerra d'aquesta última pista.


Es tracta d'una cista que conserva un túmul de 7.4 metres de diàmetre, amb una cambra funerària en la que manca la llosa de coberta. Tenim constància de que fou excavada per primer cop el 1978, pel que creiem que possiblement fou Rosó Vilardell. Segons la Generalitat, a la seva excavació no es va recuperar cap resta.

Pel que fa a la seva datació, és idèntica a la dels seus companys, d'entre el 2500 i el 650 a.C.

Per acabar el dia anem a visitar el proper sepulcre del Clot de les Basses II o Coll de la Bernadella II, aquest es troba a uns 90 metres del seu company. No es pot explicar com anar, es troba al bell mig del bosc... L'únic que podem dir és que el trobarem fent la distància indicada, tot anat pel mig del bosc en paral·lel a la pista per la que hem vingut, en direcció al cotxe.


Fotogènic megàlit que consta d'un túmul, no sabem si artificial, de 6 metres, i just davant seu hi ha, com es veu a la foto, un aflorament rocós. Sepulcre un xic diferent a la resta de la zona, excepte el de Coll d'Arnat. Es tracta, com el seu citat company, d'una cambra pirinenca... veiem a simple vista la manca de treball en el que serien les parets de la cambra mortuòria, però amb un lleuger aplanament. A la seva excavació no es va recuperar cap resta arqueològica.

Tot i la manca de troballes, el servei d'arqueologia de la Generalitat no dubta en datar-lo temporalment entre el Neolític final i l'edat del Bronze (2500 i el 650 a.C.).

Deixem la resta de sepulcres per a un altre dia, que tenim el casament d'aquí a una estona. A més, just després de visitar aquests megàlits, vam saber que aquests dos últims tenen un altre germà, que ja visitarem quan tinguem més informació de la seva ubicació.


Coordenades:

Coll d'Arnat: UTM(ETRS89): 31T, 368491, 4678984
Tarter del Cataplà: UTM(ETRS89): 31T, 368173, 4677419
El Cucut: UTM(ETRS89): 31T, 367820, 4677635
Tarter del Clot de les Basses I: UTM(ETRS89): 31T, 365873, 4677220
Tarter del Clot de les Basses II: UTM(ETRS89): 31T, 365830, 4677302