Traductor

dilluns, 21 de maig de 2018

Dolmens a Ribera d'Urgellet II, Peramola i Clariana de Cardener II

Últim dia del cap de setmana llarg per l'Alt Urgell. Avui acabarem de visitar alguns sepulcres que ens mancaven de la zona de Montan de Tost i emprendrem la tornada cap el Vallès.

Fem el mateix camí, que vam seguir per a fer la ruta d'abans d'ahir, tot pujant a la plana del massís, on avui veurem tres sepulcres. El primer, el trobarem tot seguint la LV-4001 i girant a l'esquerra direcció Espalagueró, poc abans d'arribar a Montan de Tost. Just on hi ha una bàscula de gran pesatge, per aquesta carretera asfaltada, que després del nucli deixa de ser-ho, seguirem quasi 1.9 quilòmetres per ella arribant a una zona desboscada on hi ha un camí sorrenc que creua pel que anem. Aquí aturarem el cotxe, i a peu anirem vers el camí que creua a la banda esquerra, tal i com hem arribat. El seguirem uns 60 metres evitant trepitjar el camp conreat que hi ha. Aquí, quan s'acaba el camp conreat de la nostra esquerra, ens endinsarem al bosc, trobant a uns 17 metres del camí i sobre d'un evident túmul, el dolmen de la Roca Foradada del Serrat de Trutxeu.


La secció d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, basant-se als estudis de Serra Vilaró del 1927, Rosó Vilardell del 1982, i J.Campillo i A. Villaró del 1992, documenta una cambra pirinenca amb restes d'un túmul de 8 metres de diàmetre, essent aquest totalment circular.

També documenta que, no sé quin dels arqueòlegs citats o potser més d'un, van trobar a la seva excavació 4 fragments ceràmics de vora de vas, 3 peces òssies ornamentals perforades, 2 canutets de bronze, 1 plaqueta del mateix material i 3 punxons de bronze de secció quadrada. A falta de C-14 i segons les troballes documentades, la Generalitat li atorga un ampli ventall datatiu, que va des del Neolític final a l'edat del Bronze, vers el 2500 i el 650 a.C.

Després de la visita i estar xerrant una estona amb un habitant de la contrada, anem a pel segon del dia, amb un tarter més que evident, visitem el sepulcre del Tarter del Serrat dels Quadrats.

Per arribar-hi, seguirem 900 metres per la pista sorrenca per la que hem vingut en la mateixa direcció. Allà toparem amb un camí que creua on deixem el cotxe, i a peu emprendrem la marxa vers la nostra dreta uns 270 metres. Si ens hi fixem, quan anem pel caminoi ja veurem el tarter, un xic a la dreta de la pista.


El nom de tarter del Serrat dels Quadrats li va que ni pintat... A la foto no es veu (per la impossibilitat de fer una foto decent de tota l'estructura), però el túmul és molt però molt evident, de fet, de lluny, és l'únic que veus, el megàlit queda gairebé ensorrat.

Clarament, es tracta d'una cista megalítica a la que li manca la coberta. Segons la Generalitat, el dibuix que en el seu dia va fer Rosó Vilardell és diferent a l'estat actual, concretament a la seva llosa transversal de més al sud. Conserva un túmul de 10 metres de diàmetre, sent aquest prou circular.

El servei d'arqueologia de la Generalitat documenta a les seves excavacions efectuades a les campanyes que hem citat abans, fragments ceràmics, alguns d'ells amb decoració campaniforme, 1 punta de sageta en sílex blanc, 1 cristall piramidal de quars, 1 cristall de selenita, 1  fragment de braçalet o anella de bronze, diverses denes de serpentina, esteatita i calcària, i 1 columbel·la.

De nou en marxa i a peu, anem a visitar les restes d'una altra cista, la del Serrat del Vent. Tot seguint el camí, a uns 470 metres girem a l'esquerra endinsant-nos al bosc per una clariana que hi ha. Aquesta dona accés a un espai sense arbrat de grans dimensions, pel que buscarem la cista del Tarter del Serrat del Vent, a uns 65 metres de la desdibuixada pista.

Crec, i com dic sempre, sense ser arqueòleg, que les pedres de l'obra tumular les han aprofitat per a fer la separació... No sé si de propietats, de camps conreables o del que fos, però em sembla prou clar. La zona en la que aniria la pròpiament dita cambra funerària resta enclotada, típica escena de sepultures violades o enrunades.


Cista de la qual només es conserven dues lloses i, com jo he dit abans, el servei d'arqueologia de la Generalitat ho confirma. Les pedres de l'obra tumular van ser utilitzades per a fer aquest mur per separar...no sé ben be qué, tot i això quan ells el van visitar encara restaven restes de l'obra, de la qual es documenta un radi d'entre 2.0 i 3.5 metres. Quan el visità Serra Vilaró, encara restava tota l'obra tumular.

Tornem al cotxe i emprenem el retorn a casa tot anant per la C-14 i a l'àrea de descans on es troba La Caixa del moro del Coll del Pauet, girem a la dreta a la "rotonda" que hi ha, travessant l'embassament per sobre un pont, tot seguint les indicacions cap a Nuncarga, Aguilar i la Clua. Poc després de creuar el pont, a més o menys a 1.1 quilòmetres de la rotonda per la que hem girat, girem a la dreta per una carretera que desemboca a la que anem; per aquesta fem uns 700 metres, trobant una pista sorrenca que surt a la dreta. Per ella, seguim uns 150 metres, fins trobar un entaulat per a assecar la palla. Allà deixem el cotxe i a peu seguim el camí, que gira pronunciadament a l'esquerra... a uns 150 metres s'acaba el caminoi, en un bosquet molt brut de sotabosc i pendent pronunciada i un camp conreat a l'esquerra. Bé, doncs el dolmen del Pla de la Nuncarga es troba uns metres més enllà, com si seguíssim el caminoi en línia recta.


Segons documenta en Josep Castany i Llussà a la seva tesi doctoral, aquest sepulcre fou localitzat a les terres conreades avui dia que hi ha just al darrere del megàlit pel seu propietari, el sr. Miquel Bach Porredon, l'any 1991 quan llaurava el camp amb el tractor. N'informà a Francesc Riart (responsable del museu arqueològic local), que va documentar-lo gràficament i fotogràfica, i es va desmuntar i van guardar les lloses a un lloc adequat per a la seva conservació, amb vistes d'una reconstrucció posterior.

Aquesta reconstrucció va ser efectuada el 21 d'abril del 2018 per l’empresa ReGiraRocs, especialitzada en la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, dirigida per Gerard Remolins. L'estructura del megàlit va ser construïda com era originalment, tot seguint els arxius gràfics i fotogràfics que es van fer abans del seu desmuntatge el 1991. 

La cista megalítica és un sepulcre d'era neolítica. A aquesta en qüestió, la col·loquen a l'era dels sepulcres de fossa, a finals del V mil·leni a.C., ja que segons documentació de ReGiraRocs, el sepulcre en qüestió era excavat a terra i acollia les restes de diversos inhumats (dos homes de 25-30 anys i una dona de 18-23), amb els seus aixovars, útils de sílex i restes de fauna. D'aquí, i segons ells, la seva datació tan antiga. Ja que després d'aquesta era, varen construir-se per ús individual (doble o triple molt puntualment), i ja no s'excavava una fossa amb anterioritat. A falta de confirmació per C-14, ells aposten per aquesta conclusió. Es documenta una llargada de la cambra de 1.64 metres, per 1.20 metres d'amplada.

Segons el servei d'arqueologia de la Generalitat, que també es basa a l'estudi de Josep Castany, documenta un sepulcre rectangular, tipus cista, en el que manca la llosa de coberta. Amb unes dimensions de 1.60 metres de llarg, 1.08  d'ample i 1.08 metres de profunditat.

Segons ells, es van recuperar restes òssies de tres individus, 1 petit bol de ceràmica sencer, 2 fragments de ceràmica a mà informes, 1 burí de sílex i 5 denes discoïdals de petxina. Pel que fa a la datació, ells el col·loquen vers el 3500 a.C. Per tant, com a mínim, 500 anys després de la datació atorgada per ReGiraRocs.

Vist el reconstruït sepulcre, tornem a la C-14 i continuem fent camí per ella 1.4 quilòmetres, on girem a la nostra dreta prenent la C-26 direcció Solsona. Travessem aquest nucli i, als afores, la carretera passa a dir-se C-55. Poc després del quilòmetre 74 de la carretera, veiem un desviament a la dreta direcció Solé de Joval, Colilles i General. Per aquí anirem sense desviar-nos per cap sortida (és l'antiga carretera abans de que construïssin el túnel, després surts de nou a la C-55). Als 1.1 quiòmetres d'anar per aquesta antiga carretera, veiem un camí sorrenc a la dreta, aquí aturem el cotxe. A peu, ens endinsem pel camí i el seguim uns 210 metres, on veiem a la nostra dreta el dolmen de La Guàrdia.


Clar sepulcre amb un túmul prou contundent i amb fort pendent, integrat a la natura, però fàcilment reconeixible in situ, amb tres lloses, clarament treballades, tot i que la de més a l'esquerra no n'estic tan segur, podria ser un aflorament rocós natural, tot i que la cara vista resta prou aplanada. No vaig estar-m'hi gaire estona, que la Cristina i els nens m'esperaven, i m'havia embolicat pel mig del bosc per anar... Per tornar, vaig fer-ho pel camí, autoinsultant-me.

Del megàlit no tenim informació, però ja estem movent fils per trobar quelcom si és que n'hi ha. Si localitzem alguna cosa, ja actualitzarem l'entrada.


Coordenades:

Roca Foradada del Serrat de Trutxeu: UTM(ETRS89): 31T, 366736, 4678215
Tarter del Serrat dels Quadrats: UTM(ETRS89): 31T, 366311, 4679098
Cista del Tarter del Serrat del Vent: UTM(ETRS89): 31T, 365901, 4679264
Pla de Nuncarga del Salvestró: UTM(ETRS89): 31T, 358763, 4655774
La Guàrdia: UTM(ETRS89): 31T, 383772, 4645516