Traductor

dissabte, 20 de gener de 2018

Poblats i sepulcres a Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Terra Alta

La d'avui, de les poques rutes que hem fet per Tarragona. La veritat és que de Neolític i Calcolític hi ha ben poc... Jo sempre he pensat que és degut a la civilització romana que es va afincar a aquestes terres. Però hi ha gran quantitat de poblats ibers i aquests també enterraven en cistes, algunes de les quals les podríem catalogar com a dòlmens, urnes, etc. La majoria en necròpolis... Ara, la que veurem avui s'escapa de tot el que jo podia imaginar com a necròpolis.

Bé, comencem visitant un poblat, però no un poblat qualsevol, la ciutat ibera ilercavó d'El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, que trobarem fàcilment tot anant per la C-44 de Tivissa a Móra d'Ebre. Passat el punt quilòmetric 23, veurem un desviament a l'esquerra, aquest és el que hem de prendre, tot i que no podrem virar perque hi ha una línia contínua. Seguirem rectes fins a trobar una rotonda en la que farem el canvi de sentit, i així poder accedir a la pista, que en dos quilòmetres ens portarà al poblat. Està senyalitzat com a ruta dels Ibers, i és apta per a tot tipus de vehicles, de fet, hi ha un aparcament per a cotxes i un altre per a autobusos.

Aquest poblat acapara una superfície d'unes 4.4 hectàrees, essent el poblat iber més gran de la Catalunya meridional. La ubicació d'aquest poblat fortificat no és a l'atzar, es troba a la vora del riu Ebre, envoltat per forts desnivells i un penya-segat, que arriben al poble deixant el riu 115 metres sota d'ell. De fet, només n'hi ha un accés, vigilat per dues torres defensives pentagonals.


Per tant, i tenint en compte l'alçada, la ubicació del poblat fortificat no era només defensiva, també era un punt de vigia excel·lent de tota la contrada.


Fou descobert al 1912, quan es trobaren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i diverses monedes. Però el primer descobriment de gran interès aparegué al 1925, quan sorgiren dos bous de bronze... Però el més preuat encara no havia sorgit, ho feu al 1927, l'anomenat tresor de Tivissa. És un conjunt de disset peces de plata: Quatre pàteres, onze vasos, un espectacular braçalet i un collaret curt. Aquestes restes són exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

Fotografia del Museu d'Arqueologia de Catalunya

A dia d'avui, sabem que el poblat d'origen iber (voltants del segle IV a.C., tot i que s'esmenta la més que probable possibilitat que alguns ibers ja hi visquessin des del segle VI a.C.), fou habitat fins a finals del segle III a.C., ja que amb l'arribada dels romans va quedar deshabitat, de fet, a les últimes prospeccions, han trobat un campament militar romà vora el poblat. Tot i això, hi ha fonts que documenten un cert reocupament del lloc a finals del segle II i I a.C. Posteriorment, fou utilitzat cap al segle XIV, a plena era medieval (hi ha les restes d'un petit castell), i fins i tot es va utilitzar a la Guerra Civil espanyola, on els catalans vàrem fer unes trinxeres per lluitar contra l'exèrcit espanyol que governava Franco, durant la batalla de l'Ebre el 1938.


Visitat l'impressionant poblat anem a per un altre, el poblat de l'Assut a Tivenys, pel que ens desplacem a una nova comarca, el Baix Ebre. Per arribar-hi, vam tornar a la C-44 i la vam seguir en la mateixa direcció que abans fins a arribar a la rotonda; a aquesta, sortim per la segona branca i després virem a l'esquerra emprenent la C-12. La seguim fins poc abans de Benifallet, i on la carretera creua l'Ebre nosaltres girarem a l'esquerrra per la T-301 endinsant-nos al nucli, que creuarem, i seguirem tot rectes fins a trobar un cartell indicatiu a la nostra dreta, indicant el Camí de l'Assut. Per ell seguirem uns 600 metres, deixant un camping a l'esquerra, i trobarem una senyalització cap al poblat ilercavó de l'Assut a la nostra dreta, per una pista no practicable en cotxe normal i d'accés restringit, ja que ens consta que el poblat té propietari... la Universitat Rovira i Virgili (el va adquirir al 2010).


És un poblat d'uns 4000 m², amb el riu Ebre darrere seu. A la part davantera té una muralla defensiva feta amb conjunts circulars de pedres aplegats, i una torre, també circular.

Fotografia de la Universitat Rovira i Virgili

Jordi Diloli i el seu grup d'arqueòlegs de la Universitat el daten vers el segle IV i II a.C. A l'excavació varen sorgir diversos fragments ceràmics de luxe i algunes àmfores, el que apunta a un  comerç actiu amb grecs, cartaginesos i fenicis.

A la campanya d'excavacions del 2017, es va descobrir l'entrada principal del poblat. Un accés totalment fortificat amb passadís estret, en cremallera i doble porta, al costat de la torre circular. Segons Diloli, la porta s'utilitzà des del segle VI a.C. però es trobava a una certa distància del poble, i cap el segle V a.C., amb el creixement del nucli, s'hi van fer cases utilitzant el mur com a paret de la vivenda. Aquesta entrada al poblat es va mantenir en funcionament fins el segle II a.C., que va ser destruïda pels romans. A banda de que és l'era de la conquesta romana, s'ha trobat una moneda romana de l'any 209 a.C. Però els arqueòlegs afirmen que només van cremar i destruir aquesta torre, com a prova de força, i el poblat iber va continuar existint.

D'altra banda, també es documenten d'aquesta campanya, dues monedes iberes de Bolskan (un poblat iber de l'Aragó) i gran quantitat d’hams i ploms, pel que la pesca al riu era, suposadament, una  activitat econòmica important al poblat.

Tornem al cotxe i anem a veure el primer sepulcre del dia, bé, els primers... Anem a la necròpoli del Coll del Moro. Emprenem camí amb el cotxe per la T-301, com si tornéssim al poblat del Castellet de Banyoles, i allà per on la C-12 creuava l'Ebre, virem a l'esquerra travessant el riu. Al poc, girarem a la nostra dreta prenent la C-43 direcció Gandesa i El Pinell de Brai. La seguim fins entrar a Gandesa, on trobarem una rotonda per la que sortirem a la segona prenent la N-420. A 17.8 quilòmetres, veurem un desviament indicant "poblat iber" i, a la rotonda que ens trobarem, sortirem per la tercera passant per sota la N-420. A 80 metres de la rotonda girarem vers la nostra dreta i seguirem fins a veure el poblat del Coll del Moro a l'esquerra (després el visitarem); des d'aquí, seguirem la carretera uns 360 metres més trobant una sortida a la dreta, per la que ens endinsem i poc més endavant aturem el cotxe, davant d'un tancat modern, però no gaire efectiu. Les visites, tant de la necròpoli com del poblat es fan a través de l'oficina de turisme de Gandesa.

Realment, tot i no ser gaire megalític el conjunt és brutal. 

La necropòli del Coll del Moro és de les més grans, no sé jo si la que més, de Catalunya, ja que consta d'una llargada total d'1 quilòmetre. Resta dividida en tres sectors; el de Calars, el de Camp Tauler i el de Les Maries, aquest últim és en el que ens trobem. Fins ara, hi ha estudiada una parcel·la d'uns 60 metres d'amplitud i uns 60 metres de llarg, tot i que els arqueòlegs afirmen que molt possiblement és d'uns 100 metres, suposo que per l'orografia del terreny.


La necròpoli fou descoberta i parcialment excavada l'any 1953. Amb aquesta prospecció i les dutes a terme els anys 1971, 1974 i entre els anys 1984 i 1991, li donen una datació de vers els anys 800 i 450 a.C.



Vam agafar coordenades de diversos punts... És que n'hi masses, de sepulcres, com per poder-los fotografiar tots i prendre les seves coordenades individualment, a banda que són massa prop un de l'altre pel que no se li pot donar un punt exacte a cada tomba.

Com podem veure a la foto inferior, a simple vista, ja es veu que no tots els sepulcres són creats seguint el mateix estil, n'hi ha que són com petites cistes quadrangulars, n'hi ha de rodons, circulars, veritables dòlmens, cistes d'estil més típic, d'estil urna, etc.

De fet, hi ha sepulcres (o restes d'ells) que són molt xics, aprofitant parets de sepultures més grans, sense cap ordre aparent.


Segons la Generalitat de Catalunya, es documentava inicialment: 3 sepulcres tumulars de planta circular amb cista, 4 de tipus tumular i planta quadrangular, 1  enterrament secundari, 7 loculi i 5 que són restes d'estructures d'enterrament malmeses, no catalogables.

Posteriorment, entre el 1991 i el 1994 es varen fer noves excavacions que van aportar un total de 20 unitats sepulcrals més, corresponents a: 6 estructures tumulars de planta circular amb cista, 2 secundàries, 2 estructures quadrangulars tipus cista, 7  tumulars de planta quadrangular i 3 loculi.

Pel que en aquesta necròpoli es documenten un total de 40 sepulcres, que per la seva morfologia es poden datar vers els segles VIII - VI a.C. L'estil d'enterrament va anar variant durant el temps que aquesta necròpoli va estar en ús. A les excavacions de les tombes, van sorgir nombrosos fragments ceràmics a mà, vasos fets a torn, gerres amb coll, gerres amb vores de coll de cigne, pàteres i bols. També es van extreure estris en bronze, com fíbules de doble ressort, ressort bilateral i anulars.

Donem per visitat aquest sector de la necròpoli, tornem al cotxe i anem cap al seu poblat, que ja hem vist abans.


Aquest és un poblat fortificat d'uns 3350 m², habitat de finals del segle VI a.C. al I d.C., on tot sembla indicar que fou abandonat pel domini que exercia el poder romà en aquesta era. 

Les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega confirmen un clar domini del comerç de la zona, tot i que al seu interior s'hi va trobar un taller dedicat a la transformació de lli i la manufactura de teixits.

Foto extreta de Arqueoxarxa.cat

Fou excavat diverses vegades entre el 1971 i 1976, però no fou fins el 1982, quan la Generalitat el va adquirir, que es va avançar més en el seu coneixement. De fet, es va localitzar el fossar annex a la torre, l'excavació del qual va permetre trobar restes pertanyents al 600 a.C.; fins aquest moment es creia que era del segle V a.C.

També es documenta una segona línia defensiva, destruïda vers finals del segle III a.C., inici del II a.C., i que a l'excavació del 2014 s'hi va trobar un fortí romà datat vers els segles II i I a.C.

Amb aquest últim poblat, donem per finalizat el dia prehistòric i tornem a l'allotjament a per una dutxa i un merescut descans, que demà més.



Coordenades:

Poblat d'El Castellet de Banyoles: UTM(ETRS89): 31T, 304083. 4548203
Poblat de l'Assut: UTM(ETRS89): 31T, 289162, 4533208
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279911, 4547471
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279902, 4547484
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279884, 4547457
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279910, 4547430
Poblat de Coll del Moro: UTM(ETRS89): 31T, 280367, 4547379