Traductor

divendres, 30 de desembre de 2016

Dòlmens a Gard II

Segon dia de ruta per aquesta comarca francesa, tot i que megalíticament parlant només serem a un poble, Soustelle, on visitarem dues necròpolis: la de Peyraube o Fraingayrolles i la de Ronc Traoucat.

Per arribar, sortirem d'Alès per la D916 i tot seguit prendrem la D32 direcció Soustelle. Als 10.8 quilòmetres d'anar per aquesta última, trobarem a l'esquerra una carretera amb un petit cartell indicatiu cap a Peyraube, al costat d'un informatiu de la zona, molt més gran. Per aquesta carretera seguirem 400 metres i aturarem el cotxe a la dreta d'aquesta, en un petit aclarat de bosc que hi ha. El dolmen de Peyraube VI, és just a l'altra banda de la carretera... Curiós començar la necròpoli pel VI, de fet, no sabem perquè els sepulcres estan numerats d'aquesta forma tant estranya, sense ordre aparent... Potser els van numerar a mida que els van anar descobrint.

No sé si el que queda del megàlit és la llosa que es veu dreta, si és això, les restes són més aviat minses i la restauració és bastant dolenta per a mi, però bé, a gustos...


Segons es pot llegir en un estudi de Bernard Dedet i Jacques Gauthey del 1994, en aquest túmul, es creia a simple vista que no hi havia cap tipus de tomba, deien que les dues lloses un xic més grans que hi ha, estarien colocades verticalment al cim del túmul a mode d'estela senyalitzadora... Al nostre criteri, són massa petites per exercir aquesta funció. Avui en dia amb l'excavació efectuada, sabem que conté un petit cofre a mig metre del cim del túmul, completament ocult dins d'ell. Aquest túmul amida, tot i que amb una lleugera ovalació, un diàmetre de 9 metres. 

Al cofre, de dimensions de 1.00 metre de llarg, 0.45 d'amplada i 0.40 metres d'alçada al centre d'aquest, s'hi van trobar les restes antropològiques d'un individu adult d'uns 25 - 30 anys, junt amb ossos de cabra i un percussor. A l'altra vessant del cim, s'hi van trobar dispersats per la zona 13 fragments ossis humans incinerats, corresponents a un sol individu adult, 34 fragments de ceràmica a mà, encenalls de bronze i diversos carbons.

Segons C14, aquest túmul i el seu cofre són datats entre la segona meitat del segle VIII a.C. i la primera del segle VII a.C.

Creuant el reconstruït túmul, veurem el corriol que ens durà a tots els megàlits de la necròpoli. Comencem pel dolmen V de Peyraube.


Excavat, estudiat i restaurat el 1992, té un cofre central encara visible que contenia les restes incinerades d'un adult, un estri percussor de sílex d'uns 10 centímetres de longitud i un tros de ceràmica a mà. Aquest cofre tébunes dimensions de 1.35 de longitud per 0.95 d'amplada.

D'altra banda, el túmul ovalat varia entre un diàmetre de 4.60 i 4.80 metres.

Seguim el corriol i ens trobem amb el IV i el III, tots dos amb un millor estat de conservació que els anteriors, conserven totes les lloses menys la coberta. Comencem amb la descripció i bibliografia del IV, que és el primer que vam veure.


Va ser excavat i estudiat l'any 1989 per la GARA, i el 1991 per Bernard Dedet i Jacques Gauthey. El túmul és ovalat i fa entre 20 - 30 centímetres d'alçada, i té un diàmetre de 4.30 metres a la seva part més estreta i 6.20 metres a la seva part més ampla, que sembla ser d'una posterior ampliació, ja que el cofre es troba just al centre de la part circular del túmul.

D'altra banda, el cofre mesura 1.47 metres de llarg, 0.75 metres d'ample i 0.60 d'alçada. Al seu interior sorgiren restes humanes incinerades corresponents a un adult, de les que no s'ha pogut determinar ni el sexe ni l'edat exacta, fragments ceràmics a mà d'un mínim de quatre recipients i un braçalet de bronze. Segons les datacions per C14 efectuades als carbons recollits, confirmen que la tomba fou utilitzada a l'Edat del Ferro. Segurament es tractaria d'una reutilització, ja que per la seva morfologia, el podriem datar vers el Neolític final, doncs la seva estructura és molt similar a la tomba VII, que és datada en aquesta era.

Seguim per la descripció del número III. Que també fou excavat parcialment per la GARA el 1989 i excavat totalment per Bernard Dedet i Jacques Gauthey l'any 1991.


El túmul d'aquest fa 35 centímetres d'alçada i té un diàmetre d'entre 4.80 i 5.20 metres. La seva cambra funerària es troba just al centre.

Aquest espai funerari té forma trapezoïdal i fa entre 1.36 i 1.25 metres de llarg i de 0.52 a 0.70 metres d'amplada. A les excavacions efectuades, van sorgir diversos fragments d'una petita urna feta a mà i el tamisat de les terres va donar a llum restes humanes carbonitzades, que a dia d'avui no es conserven. Per l'estil de l'urna, es podria datar aquesta a la primera part de l'Edat del Ferro, tot i que, al sepulcre, se li atorga una datació com la del seu company IV, vers el Neolític final.

Tot seguint el corriol, ens topem amb el VII, un altre d'aquells que dius... perquè han reconstruït el túmul, que sinó ni el veig!!



Es va excavar i restaurar entre el 1991 i el 1992. Durant la primera campanya, va aparèixer un vas d'incineració de la primera part de l'Edat del Ferro que demostrava la reutilització del sepulcre, ja que a la següent campanya, van sorgir elements propis del Neolític final i les restes d'un petit cofre totalment destruït.

Es documenten restes humanes incinerades de tres individus, un adult, un nen i un nadó prematur. Aquests eren acompanyats de diversos fragments ceràmics fets a mà corresponents a dos vasos, cinc puntes de fletxa de sílex de diferents colors, dos esclats del mateix material i diverses denes de collaret. A la part superior de la zona sepulcral, es va trobar una mena de braçalet de bronze deformat per l'acció d'un foc, tot i que no s'han trobat restes humanes en aquest nivell de l'excavació. Aquesta troballa deixa clara la seva utilització a l'Edat del Bronze / Edat del Ferro.

Seguint, ens trobarem amb el número II de la necròpoli de Peyraube, que és un dels que resten millor conservats gràcies a la restauració de la GARA feta el 1988.

El seu mal estat de conservació abans de la restauració es devia a les continuades violacions que havia sofert el megàlit. A la seva restauració i estudi no va aparèixer cap vestigi funerari.


El túmul, de prop de 5 metres de diàmetre, consta d'un cofre, al seu cim, de planta rectangular de 1.10 metres de llarg per una amplada de 53 centímetres.

Degut a que lògicament no s'hi va trobar res, no es pot afinar la seva datació, tot i que per la seva morfologia, orientació i el fet que sigui membre de la necròpoli permeten datar-lo vers el Neolític final francès.

Tot seguit, ens topem amb el número I, també en prou bon estat de conservació, ja que, com el company anterior, fou restaurat per la GARA el 1988.


Consta d'un túmul de tres metres de diàmetre i un cofre central, del qual només restava in situ una de les lloses, la resta eren estintolades pel túmul.

Pel que fa a la datació, ens trobem en un cas exactament igual al del seu company número II, pel que el datem al Neolític final francès.

Cal dir que aquests dos últims sepulcres varen ser saquejats als anys 80.

I continuem fins el X.



Aquest túmul ovalat de 4.40 per 3.60 metres fou excavat i restaurat el 1992. Conté un cofre, de 1.70 metres de longitud per una amplada variable entre 0.68 i 0.44 metres, fruit d'una ampliació de l'original, que feia 1.30 de longitud per una amplada de 0.68 a 0.40 metres.

Pel que fa a les troballes, es documenten un petit fragment ceràmic a mà i restes humanes molt fragmentades d'un individu, possiblement corresponents a la primera part de l'Edat del Ferro. A l'ampliació de la caixa sepulcral, es va trobar la meitat d'un vas de ceràmica taronja a torn del segle V d.C. amb un petit fragment ossi incinerat adherit; es tracta d'una urna d'incineració del Baix Imperi romà.

Anem a per al VIII de Peyraube.



També restaurat durant la campanya del 1992, el seu túmul mesura 4.20 metres de diàmetre i conserva una alçada de 50 centímetres.

El cofre que conté té unes dimensions de 1.50 de llarg per 0.75 metres d'ample i una alçada conservada de 0.90. A la seva excavació, sorgiren diversos fragments ossis humans incinerats corresponents a un adult d'entre 20 i 30 anys, tres trossos informes de ceràmica a mà, diverses bagues d'una cadena de bronze deformades per l'acció del foc, un petit fragment de braçalet de bronze i diverses restes del mateix material. Aquestes troballes són fruit d'una reutilització, ja que les proves de C14 efectuades el daten entre el 3600 i el 3150 a.C., a l'era neolítica.

I tot seguint el corriol de sempre una mica més de distància, arribem al IX de la necròpoli.


Estudiat també el 1992, aquest túmul és dels més ben conservats de la necròpoli, ja que es poden observar les seves diferents parts: Parament perifèric de 7.40 metres de diàmetre i 0.30 d'alçada, parament interior de 5.60 metres de diàmetre, i coberta.

Conté dos cofres, un de central i un altre de perifèric, avui poc visible.

La tomba central, d'uns 90 centímetres d'amplada, guardava restes d'un gran vas d'incineració de la primera part de l'Edat del Ferro, restes d'un vas de ceràmica a mà i cinc fragments de ferro rovellats. Les proves de C14 efectuades donen una antiguitat del 1934 al 1639 a.C., al Bronze mitjà francès.

El sepulcre perifèric mesura 1.00 metre de llarg per 0.50 d'amplada i es va trobar buit. Les proves de C14 realitzades li atorguen una datació de 2110 a 1781 a.C, també al Bronze mitjà.

Aquesta necròpoli fou descoberta l'any 1962 per Michel Wiénin i Jean Salles, qui, anys més tard, va dirigir les activitats arqueològiques de la GARA.

Ja hem acabat amb aquesta necròpoli i tornem al cotxe, però no marxem lluny, només tornem enrere fins on hem pres la bifurcació, aquella del cartell informatiu de la zona. Allà aturem el cotxe i pugem a la part de la muntanya que queda a l'altre costat de la carretera per on hem arribat fa uns minuts. Fent una dura pujada en principi, i seguint fins a trobar un camí que seguirem vers la nostra dreta, trobarem al poc un corriol que surt d'ell, també a la nostra dreta, el qual ens portarà als primers megàlits de Ronc (o Ron) Traoucat.

El primer que vam veure va ser aquesta obra tumular. Com es pot veure, hi ha el que serien les restes d'un túmul del mateix estil al restaurats de Peyraube, amb un sot al mig, al que nosaltres vam pensar que devia haver estat en el seu dia una cista semblant a la dels propers sepulcres, i més tenint en compte la concentració megalítica a la zona... Avui en dia només en resta el negatiu de la cambra sepulcral i restes de la seva obra tumular.


Pel que hem trobat, té pinta de que sigui el sepulcre I o II de Ronc Traoucat, ja que a tots els llocs on hem pogut trobar informació de la necròpoli, es documenten arrasats amb només una llosa visible.

Continuem caminant i a uns 50 metres trobem la cista de Ronc Traoucat V.


D'aquesta no es documenta res de res, es troba tal i com la van deixar al seu dia i els anys han permès conservar. Tampoc ens consta documentada cap excavació produïda a l'espai funerari.

A molt poca distància, uns 10 metres, trobem el número IV.


D'aquest tampoc hi ha informació i es troba en un estat de conservació similar al V.

Seguim fent via, ara tornant al camí més principal, tot seguint el mateix corriol que hem pres fa uns minuts. De nou al camí, el seguirem uns 350 metres fins a trobar, uns metres a l'esquerra, el sepulcre de Ronc Traoucat III.



El més espectacular de la necròpoli, va ser restaurat als anys 80 per la GARA i està datat vers el 2500 - 2000 a.C., durant el Neolític final - Calcolític.

Uns 200 metres més seguint el camí, trobarem a la dreta, però en un nivell inferior al que anem, el dolmen de Ronc Traoucat VI.


També ha estat excavat i restaurat per la GARA, però amb molta menys pompositat que els anteriors. Al seu interior, s'hi van trobar fragments ceràmics i sílex que permeten datar el sepulcre vers el 2700 a.C.

En teoria, ja està, s'ha acabat aquesta segona necròpoli, pel que jo crec que el primer que hem vist a aquest grup sí que devia de ser un antic sepulcre, ja que hem vist el V, el IV, el III i el VI...i el I i el II on són??

Ara sabem que es documenten set megàlits, dels quals el I i el II són gairebé destruïts i es troben continguts a la mateixa obra tumular actualment envaïda per pins i altra vegetació. Per aquest motiu, creiem que podrien ser allò que hem vist en primer lloc. El VII, que no vam visitar, queda bastant més al Sud i es troba força ruïnós.

Tornem al cotxe i cap a l'allotjament, que per avui n'hi ha més que suficient... 14 sepulcres i les restes d'un altre.


Coordenades:

Peyraube VI: UTM(ETRS89): 31T, 578303, 4892973
Peyraube V: UTM(ETRS89): 31T, 578305, 4892969
Peyraube IV: UTM(ETRS89): 31T, 578312, 4893004
Peyraube III: UTM(ETRS89): 31T, 578314, 4893003
Peyraube VII: UTM(ETRS89): 31T, 578320, 4893014
Peyraube II: UTM(ETRS89): 31T, 578395, 4893051
Peyraube I: UTM(ETRS89): 31T, 578303, 4892986
Peyraube X: UTM(ETRS89): 31T, 578230, 4892870
Peyraube VIII: UTM(ETRS89): 31T, 578153, 4892729
Peyraube IX:  UTM(ETRS89): 31T, 578226, 4892876
Ronc Traoucat I o II: UTM(ETRS89): 31T, 579013, 4892944
Ronc Traoucat V: UTM(ETRS89): 31T, 579061, 4892931
Ronc Traoucat IV: UTM(ETRS89): 31T, 579066, 4892931
Ronc Traoucat III: UTM(ETRS89): 31T, 579353, 4893136
Ronc Traoucat VI: UTM(ETRS89): 31T, 579474, 4893039