Traductor

dimecres, 1 de novembre de 2017

Dòlmens a Castellfollit del Boix II

Avui fem una ruta prehistòrica ràpida i fàcil de fer. Aprofitant que és festiu, anirem al Bages a visitar les tres cistes solsonianes de Cal Pessetero o de la Vinya de Cal Pessetero / Peixetero.

Aquest segon nom i la seva ubicació ens fa pensar, veient l'orografia del terreny, la gran quantitat de cistes que hi devia haver i que van ser destruïdes temps ençà per fer els camps conreats de vinyes.

Per arribar a la necròpoli, anirem fins a Manresa i ens desviarem per la C37 direcció Igualada. Seguirem per aquesta fins que trobem un desviament cap a Castellfollit del Boix, Maians i Òdena, per ella, sortirem a una rotonda on prendrem direcció Castellfollit per la BV1081. Uns 450 metres abans d'arribar al nucli, prendrem una autopista sorrenca a l'esquerra en direcció a Prats de Rei, que ens deixarà ben a prop de les cistes. Aturarem el cotxe quan ens topem amb un entramat de desviacions; Clot de Grau a la dreta, un camí sorrenc que s'enfila per la muntanya, també a la nostra dreta, quasi paral·lel a la pista per la que anem, que segueix tot recte, i un pal indicador a la nostra esquerra amb un camí a peu. Aquí deixem el cotxe.

A partir d'aquí hi ha diverses opcions... la primera cista es troba només a uns 60 metres del camí. Nosaltres vam anar camp a través per un corriol desdibuixat que surt de l'aresta de l'encreuament de camins (l'autopista i el camí a peu). Al poc, veurem un pal elèctric, des de la llunyania (el pal es veu la mar de bé, ja que hi ha el típic desbrossat que fan per a passar les línies elèctriques); doncs bé, la cista de Cal Pessetero I és a uns 10 metres d'aquest desbrossat darrere del pal, la II és a 3.10 metres més avall, i la III a 6.40 metres més, gairebé tocant el camp, camp on antigament hi havia vinyes que van ser arrasades per la fil·loxera. A causa d'aquest conreu, es creu que van desaparèixer les cobertes de les antigues tombes.

La necròpoli de cistes solsonianes de Cal Pessetero és datada al Neolític mitjà-recent, vers el 3000-2500 a.C. Aquesta datació es pot fer ja que a les seves excavacions va sorgir divers aixovar de l'època.

Comencem per la cista I de Cal Pessetero.


És de planta rectangular i consta d'unes dimensions d'1.25 metres de llarg i 0.80 metres d'ample. Fou excavada per uns manresans, vers els anys 30, però es desconeixen els resultats d'aquesta excavació.

La cista de Cal Pessetero II...


Aquesta amida 1.10 metres de longitud per 0.62 metres d'amplada. Fou excavada el 1965 per membres UEC-CECI (els manresans no la devien veure), els que documenten unes troballes d'un vas ceràmic globular, un fragment de ganivet de sílex i minses restes d'un esquelet d'individu adult. També sorgiren, en un garbellat de terres al seu voltant, quatre petxines de pecten perforades, un mol·lusc fossilitzat i dos micròlits trapezoïdals de sílex blanquinós.

Addicionalment, als voltants de la necròpoli (a uns 5 metres), es van trobar en superfície una dena discoïdal de variscita, i un fragment de làmina i una ascla de sílex.

També es documenta que prop d'aquest indret es van trobar dues destrals de pedra polida.

I per acabar, ens apropem a la més gran de la necròpoli, però més complicada de trobar, la cista de Cal Pessetero III.


De morfologia idèntica a les anteriors, amida 1.35 metres de llarg per 0.75 d'amplada. Cal dir que la cista III fou excavada pels mateixos que els de l'I, excavacions de les quals només hi ha informacions verbals que hi recolliren un collaret.

L'alçada dels tres tombes de la necròpoli és incerta. S'haurien de reexcavar els sepulcres per saber amb exactitud la seva fondària i morfologia.

Ara sí que ens ho hem guanyat... Anem a dinar al restaurant que hi ha a l'entrada del poble (fan uns peus de porc impressionants) i tornem a casa.


Coordenades:

Cal Pessetero I: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613363
Cal Pessetero II: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613359
Cal Pessetero III: UTM(ETRS89): 31T, 387307, 4613352