Traductor

dimarts, 22 d’agost de 2017

Megàlits als Pyrénées Atlantiques

Nou dia a Nafarroa. Avui, però, anem a les terres franceses dels Pyrénées Atlantiques. Va ser d'aquells dies dels que no van sortir les coses gaire bé, principalment, perquè el plànol que portàvem al GPS no tenia les corbes de nivell i això pot suposar grans impediments, com que en línia recta tinguis l'objectiu a 300 metres, però que tinguis una muntanya davant, o bé que hi hagi un penya-segat al mig.

Tot i això, encara vam veure coses... un dolmen i tres cròmlecs. Comencem pel dolmen, situat a la part alta de la muntanya, però de fàcil accés, ja que hi ha cases prop d'ell.

Per arribar, sortim de Mendive, França, per la carretera anomenada Village o D-117 i la seguim durant 2 quilòmetres, en direcció a la carretera D-18. Aquesta la prenem vers la nostra esquerra, tot creuant un conjunt de cases un xic disseminades, durant 1.1 quilòmetres. En aquest punt, trobarem una carretera a la dreta, la qual prendrem, i al poc creuarem una riera. En travessar-la, girarem a l'esquerra i seguirem rectes per la carretera asfaltada. Nosaltres vam deixar el cotxe en una corba prou tancada d'esquerres on després d'ella, tocant el bosc, hi havia un automòbil antic aparcat (fent de casa pels insectes i diversitat animal), per no ficar-nos al proper mas de Gasteynia. A partir d'aquí, fem el poc camí que queda fins al sepulcre a peu. Seguint el camí pel que anàvem i pujant l'empinat turó de la dreta, veurem el dolmen de Gasteynia o Chuberam o Gaxteena, també conegut a l'entorn euskaldun com a Mairietxea, al seu cim.


Descobert per José Miguel Barandiaran el 7 de desembre de 1945, el dolmen ha resistit les feines agrícoles i el pastoreig que hi ha la zona, bé, no tot el dolmen... només és manté dempeus la cambra sepulcral; el túmul i el seu peristàlit han desaparegut degut a l'aplanament del terreny per a fer zona de pastura.

La cambra és construïda per lloses de material local, menys la de coberta i la de capçalera que pel material (quars vermell) van ser transportades des de les muntanyes d'Armiaga o d'Urtxurri. Com es pot veure a la fotografia, a la llosa de coberta li falta un tros... almenys això crec jo, pel que no cobreix del tot el que seria l'estança mortuòria.

La cambra sepulcral té una forma un mica trapezoïdal, un xic més ampla a la part de capçalera. Pel que fa a dimensions, el sepulcre fa 3 metres de llarg per 1.40 metres d'ample i 1.65 metres d'alt. És monument nacional francès des del 1952.

Només hem pogut trobar les dimensions del megàlit segons en Barandiaran, ni cap estudi ni excavació. D'altra banda, investigant hem sabut que el Dr. Jacques Blot el va estudiar posteriorment... Els informes d'excavació els va donar al DRAC francès, i no hem pogut localitzar els arxius. L'únic de la història del sepulcre que hem pogut trobar a banda de les dimensions és que fou buidat per a fer-lo servir com a magatzem d'eines.

Tot seguit, emprenem la tornada a la D-18, en la que girarem vers la nostra dreta i seguirem tot rectes durant 14.3 quilòmetres, tot trobant a aquesta distància, a la nostra dreta, el desviament cap a la D-301. Per aquesta, seguirem 10.1 quilòmetres, on després d'un seguit de corbes d'aquestes per guanyar alçada, amb unes vistes espectaculars, girarem quasi 360º a l'esquerra... Als 1.47 kilòmetres, aturem el cotxe, a un enxamplament per a aparcar que hi ha. Els tres cròmlecs de Errozate són a l'esquerra de la carretera en el sentit en el que veniem, just davant d'aquesta petita zona habilitada per a aturar el cotxe. El que és més curiós, és que els tres cròmlecs són el II, el III i el IV, no sabem que n'és de l'I... Sota la carretera?? Doncs sí! En total, hi havia 5 cercles, però dos van ser destruïts.


Com hem dit, aquest conjunt en un principi era de 5 cròmlecs situats a 1273 metres d'alçada que van ser descoberts per Jacques Blot el 1970; de fet, ell descriu els cinc al seu estudi.

Segons ell, el desaparegut Errozate I era el cròmlec més gran del conjunt amb un diàmetre de 9 metres, una superfície lleugerament tumular, i constava de 12 pedres visibles. Va desaparèixer en fer, precisament, l'eixamplament de la pista on hem deixat el cotxe. El d'Errozate II fa cinc metres de diàmetre i hi havia 11 pedres visibles quan va ser estudiat. El III fa 3 metres de diàmetre i resten 7 pedres visibles. El IV mesura 3 metres de diàmetre i consta de 4 pedres visibles. I el V feia 4 metres de diàmetre i només tenia 2 pedres visibles; aquest va desaparèixer en construir-se la pista el 1972.

A la zona central dels cròmlecs, hi van trobar cendres, carbons i restes òssies humanes incinerades. Les datacions mitjançant el carboni 14 que s'han fet a les restes trobades per Bolt han donat una datació del cròmlec II de fa 268± 100 anys, del III de 2320 ± 100, i del IV 2640 ± 100 anys.

De tornada, hi ha més megàlits accessibles per nosaltres i els nens, però anàvem justos de benzina i totes les benzineres que veiem eren tancades o no tenien gasoil. A més, volíem visitar Saint Jean Pied de Port, Donibane Garazi en euskera... Molt maco, però massa calor per tanta pujada i cotxet bessoner. S'ha de dir que la Cris em va ajudar a fer la baixada... Sense comentaris!!!!


Coordenades:

Gasteynia o Chuberam o Mairietxea: UTM(ETRS89): 30T, 651320, 4775130
Errozate II: UTM(ETRS89): 30T, 649300, 4767336
Errozate III: UTM(ETRS89): 30T, 649301, 4767332
Errozate IV: UTM(ETRS89): 30T, 649305, 4767332