Traductor

dissabte, 5 d’agost de 2017

Dòlmens a Gaià, Montmajor IV, Súria i Callús

Aprofitant el cap de setmana, ens desplacem a la frontera entre el Bages i el Berguedà per tal de visitar uns quants dòlmens urbanites, és a dir, d'aquells que arribes en cotxe fins gairebé el sepulcre.

Comencem anant al poble de Gaià. Per arribar-hi, agafem la C-58 fins a Castellbell i el Vilar, i després la C-55 en direcció a Manresa. Un cop allà, seguim per la C-16 en direcció a Berga i prenem la sortida 73 cap a Viver i Serrateix, Prats de Lluçanès i Navàs centre. A l'entrada d'aquesta darrera població, trobem una rotonda i prenem la segona sortida, cap a Prats de Lluçanès i Berga. A continuació, trobem dues rotondes més, on també agafem la segona sortida, seguint cap a Prats de Lluçanès i Gaià. Curiosament, a la segona de les tres rotondes parteix un passeig cap a la dreta, anomenat Passeig Ramon Vall, on es té constància de tres cistes soterrades... una llàstima, però és que es correspon amb el centre del poble. Per alguna remodelació, s'ho podrien repensar i fer-les visibles d'alguna manera (tot i que és força complicat).

Bé, seguint amb la ruta, arribem a Gaià per la BV-4401 després de 5 quilòmetres. Uns 630 metres més endavant del cartell informatiu de sortida del poble de Gaià, veiem a mà dreta un tros de carretera en corba pronunciada que actualment està en desús i el prenem. Parem al final d'aquest fragment de carretera i anem als arbres de la nostra esquerra, que queden a un petit reducte entre la carretera actual i l'antic fragment. La cista de Can Vidal o tomba del moro de Can Vidal es troba al bell mig d'aquests arbres.


Aquesta cista, publicada per primera vegada per Miquel Cura l'any 1977, mesura 1.75 metres de longitud per 1.25 metres d'amplada i conserva una alçada màxima de 0.80 metres.

Donat el seu mal estat de conservació i les repetides espoliacions sofertes, no s'han trobat restes associades que permetin datar el sepulcre amb exactitud. Només es pot dir que va ser construïda entre el Neolític final i el Bronze inicial, entre el 2500 i el 1500 a.C.

Després de fer un mos a Navàs, precisament al passeig on són les cistes soterrades, anem cap a Montmajor per vies secundàries per fer un camí més curt i més interessant. A la sortida de Navàs, passant per sobre de l'autopista C-16, agafem la BV-4235 cap a Viver. Passant per aquesta població i pel maco i petit nucli de Sant Joan de Montdarn, arribem a Montmajor per un camí rural (no té pèrdua si seguim els cartells informatius cap a aquesta població). Un cop a Montmajor, trobem una rotonda i girem per la primera sortida en direcció a Berga per la B-421. Després d'uns 700 metres, girem a l'esquerra i deixem el cotxe on el carrer s'acaba. Des d'aquí, seguim a peu pel camí que s'obre davant nostre i girem a l'esquerra més o menys als 200 metres prenent un corriol força marcat. Per ell, davallem 220 metres per a arribar a les minses restes del dolmen de Call Conill Gros, situades just al costat d'un arbre.


Les dues lloses supervivents no permeten veure davant de quin tipus de sepulcre som, les arrels i els espolis han fet que arribi així de malmès als nostres dies, però diverses fonts l'esmenten com a hemidolmen. Constava d'una cambra rectangular d'1.20 metres de longitud per 1.00 d'amplada i una fondària de 25 centímetres. Estava contingut en un túmul rectangular fet en tres nivells de pedra i tenia una coberta formada per una gran llosa plana.

Quan va ser excavat per Mossèn Serra Vilaró a principis del segle XX, es van recuperar un crani i altres restes òssies de més d'un individu, tres fragments de ceràmica amb decoració incisa, dotze denes de collaret, un penjoll de petxina i una vèrtebra de peix. Aquestes troballes es poden veure al museu diocesà de Solsona.

Seguint amb la volta pel Berguedà i el Bages, retornem a la carretera B-421 i la prenem en sentit sud cap a Cardona. Poc després, ja als afores de Montmajor, girem a l'esquerra per la B-420 direcció a Cardona. Un cop a aquesta població, agafem la carretera C-55 cap a Manresa i ens desviem cap a Súria i, posteriorment, cap a Castelladral per la B-423. Després d'uns 4.5 quilòmetres, deixem el cotxe a una entrada ampla de camí que trobem a mà esquerra. Prenem el camí cap a l'esquerra i, després de només 100 metres, veiem a la nostra dreta, just al marge del camí, el que queda del sepulcre de Cortès del Pi.



L'agent forestal Lluís Vila va donar informació de la troballa d'aquest sepulcre a l'arqueòleg aficionat surienc Albert Fàbrega, qui el va publicar per primer cop l'any 2006.

La cambra només conserva dues lloses, la de capçalera, trencada en dues parts, i una lateral del costat nord, pel que costa dir davant de quin tipus de sepulcre ens trobem. Per la banda nord, el túmul que cobria la tomba és clarament visible, ja que aquesta part no va ser afectada per la construcció de la pista. 

Per anar als següents monuments, prenem de nou la carretera i ens dirigim cap a Súria. Després de recórrer uns 400 metres, a la nostra dreta surt la carretera del Samuntà, que arriba fins el nucli rural del mateix nom i continua més enllà, gairebé en forma d'autopista forestal recentment aplanada. Si la seguim sense desviar-nos durant uns 2500 metres, després de passar per sobre de la riera d'Hortons, veiem a mà dreta els senyals del sender local del Samuntà i el de petit recorregut de Súria, PR-C 134, que s'enfilen pel turó. Just a aquesta cruïlla, veiem un roc que temps ençà era senyalitzat com a fita d'aquests senders... són les restes del dolmen de Samuntà o Llosa Dreta del Samuntà.


Documentat per primera vegada per l'Albert Fàbrega a un article de l'any 2000 i estudiat amb més detall per ell mateix sis anys més tard, no es pot assegurar l'autenticitat del sepulcre sense una excavació. Tot i això, els motius per a pensar que sí és un dolmen són més nombrosos que no pas per a que no ho sigui.

A dia d'avui, el més visible és la gran llosa de gres, que mesura 2.80 metres de longitud, per 1.25 d'alçada i té una amplada d'entre 30 i 35 centímetres. Quan l'any 2006 es va netejar la zona, es va trobar una altra llosa de dimensions similars (2.70 metres de longitud per 1.30 d'alçada i uns 40 centímetres de gruix) que quadra amb l'altra llosa en paral·lel, de manera que formarien els dos laterals de la cambra, mentre que la capçalera estaria feta per les tres rengleres de pedres seca que s'hi observen.

A continuació, podem fer dos camins diferents per a arribar al mateix destí. El primer, molt més curt i una mica costerut, ens porta en poc més de 20 metres a la Balma del Samuntà seguint les indicacions dels senders abans esmentats. Si volem acostar-nos més amb el cotxe, podem seguir 600 metres més i agafar el camí a la dreta; després de 220 metres més, arribem a la Balma.


Aquesta balma, documentada també per l'Albert Fàbrega l'any 2000, fou excavada l'any 2001 i es van obtenir resultats força remarcables. D'una banda, es van descobrir dos nivells d'inhumació superposats separats per una capa prima de llosetes, i es van recollir 574 fragments ossis de, com a mínim, 9 individus. La prova per C14 realitzada a les restes va permetre datar-les entre el 2459 i el 2141 a.C., pel que podem situar la construcció de la balma dins del Neolític final - Calcolític. Addicionalment, l'excavació va permetre visualitzar les característiques de la cambra, essent repicada a la roca. Es van col·locar pedres als laterals per a delimitar la cambra, que faria 1.00 metre de fondària per 0.75 d'alçada.

Ja de tornada a casa, fem una última parada per anar a un possible megàlit de recent descobriment. Des d'on som, desfem el camí fins a la carretera que duu a Castelladral i la prenem en direcció Súria. Un cop a aquesta població, girem a l'esquerra per anar a buscar la C-55 cap a Manresa. A l'alçada de Callús, agafem la sortida Callús Nord / Sant Mateu de Bages. Tot seguit, trobem una rotonda que fem completa i prenem direcció C-55 Manresa / Súria. Just després de passar la C-55 per sota, ens desviem a la dreta cap al cementiri de Callús i seguim 700 metres, fins trobar una pronunciada corba a l'esquerra que duu, passant per un pont, a la Rectoria de Godmar i el cementiri. Deixem el cotxe al voral i prenem, a peu, el camí que surt a la nostra dreta, que en pocs metres, mor a un prat conreat. Des d'aquí, hem d'avançar fins el final del prat per la seva banda esquerra i buscar algun punt per on poder pujar cap el bosc, on es troba el dolmen del Camp del Janet, i caminar cap a la dreta un pèl. El millor per trobar-lo és dur les coordenades del megàlit... l'explicació de "i seguir fins el tercer pi a la dreta" no és gaire útil.


Es tracta d'una cista que conserva tres lloses laterals i la coberta, tot i que es troba desplaçada de la seva posició original. Pel que fa al túmul, es poden veure pedres de petites dimensions al voltant del dolmen disposades circularment que podrien haver-ne format part, però no es veu clarament.

Va ser inventariat per primera vegada l'any 2009 a la memòria tècnica de patrimoni de Callús.

Finalitzada la visita, la idea era acostar-nos a Sant Mateu de Bages, on tenim alguns jaciments pendents, però la calor, propera als 40 ºC, i l'escalfor causada per un incendi a la propera població d'Artés, ens fan repensar-nos-ho i tornar cap a casa. Podem estar contents de la feina feta!


Coordenades:

Can Vidal: UTM(ETRS89): 31T, 411425, 4641502
Cal Conill Gros: UTM(ETRS89): 31T, 395235, 4653085
Cortès del Pi: UTM(ETRS89): 31T, 397150, 4635228
Llosa dreta del Samuntà: UTM(ETRS89): 31T, 395939, 4634754
Balma del Samuntà: UTM(ETRS89): 31T, 395755, 4634654
Camp del Janet: UTM(ETRS89): 31T, 399098, 4627664