Traductor

dissabte, 25 de març de 2017

Megàlits a l'Alentejo IV

Nou dia a l'Alentejo portuguès. Avui veurem de tot, dòlmens, cròmlecs i menhirs, només ens falten inscultures apartades dels megàlits, que de ben segur n'hi deuen d'haver, però no en tenim constància.

Comencem tot anant cap a l'immens embassament d'Alqueva, anomenat així ja que la grandiosa presa es troba a terrenys del poble d'aquest nom. De fet, es va escollir aquesta zona per a fer l'embassament perquè les profunditats de les valls eren molt superiors a les de la resta de l'Alentejo... Arribant a 152 metres de profunditat i amb una extensió de 250 quilòmetres quadrats, és l'embassament més gran de l'Europa Occidental amb un abastiment d'aigua de 4150 hm cúbics... podria abastir a una ciutat com Lisboa durant 40 anys.

En fi, per arribar, anem al poble de Portel, on prenem la R384 i la seguim uns 13.5 quilòmetres, que trobarem a l'esquerra la N255. La seguirem 5.2 quilòmetres, moment en què trobarem una rotonda, on a la primera sortida veurem senyalitzat "antas". Per ella conduïm per una pista sorrenca, però, prou ample i ben allisada. Uns 3.5 quilòmetres després, veurem en una corba de 90º a la dreta, un camí no tant arregladet just al davant i un altre amb gespa, a l'esquerra que baixa fins a les platges de l'embassament. Allà deixem el cotxe, i continuem a peu pel camí del mig, aquell menys arreglat, que hem dit abans.

Seguint-lo i gairebé arribant a les platges de la petita península que ha creat l'embassament, veurem amb facilitat, just a l'esquerra del caminoi, la malmesa Anta da Torrejona I. Entre que el dolmen està fet pols, que en aquell moment feia un sol brutal, que la nostra càmera no és gaire bona i la meva poca habilitat, les fotos han quedat fatal.


Si us hi fixeu, a les fotos es veu l'espècie de forquilla metàl·lica que aguanta les lloses de la cambra funerària dempeus, i més clarament, les restes de l'antic corredor i part de l'obra tumular, d'uns 9 metres de diàmetre.



Es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, de set lloses, amb un diàmetre màxim de 3.40 metres. Crida l'atenció la seva morfologia, ja que hi ha una gran diferència d'alçada entre la cambra i el corredor o el que queda d'ell, recorda a l'estil constructiu (en aquest aspecte) de les galeries catalanes.

Segons hem pogut saber, es creu que podria tenir una petita tomba enganxada a un dels costats del corredor. A l'excavació també es localitzaren diversos negatius d'antigues foses i un fons de cabana excavat a la roca pels voltants del monument, d'era possiblement anterior a la de l'anta. 

Es documenten unes troballes del més variades, prehistòricament i històrica parlant; des de ceràmiques del neo-calcolític del lloc, fins d'era medieval, làmines de sílex, encenalls de quarsita, restes de talla en quars, dents de mola manual i alguna moneda d'Alfons III.

Seguim pel mateix camí uns 100 metres més, fins a trobar, al costat de la platgeta existent, l'Anta de Torrejona II. Crec que aquest es deu submergir amb les crescudes de l'embassament.



D'aquest monument, podem dir que es creu que va ser violat des de l'era romana, ja que les restes ceràmiques d'aquesta era van ser prou evidents a la seva excavació.

La cambra sepulcral és construïda amb set lloses, avui en dia prou deteriorades. La coberta, circular, resta estintolada al costat del corredor, que consta avui en dia d'una longitud de 1.60 metres. Les restes de l'anell peristàlit, segons informació, són visibles, jo no les recordo.

A l'excavació, de l'any 2000, també es van localitzar diverses foses al seu voltant, tal i com a sa germana Torrejona I.

Com a material extret a l'excavació destaquem material lític en quars, així com restes d'aquest material, estranys objectes en sílex i pedra polida, ceràmica prehistòrica de tipus indeterminat, també de romana i de més moderna.

Visitats aquests sepulcres, tornem a la rotonda d'on sortia el camí i de nou sortim a la primera, tot prenent la N255 direcció San Marcos do Campo i Reguengos. Just abans d'entrar a aquest últim, a la rotonda existent ens desviem per la primera sortida, tot anant per la Via do Grande Lago. Per aquesta via, deixarem una rotonda a l'esquerra, tot seguint rectes per la via, fins arribar a una segona rotonda a la que sortirem per la primera, prenent la N256... als 9.9 quilòmetres virarem a l'esquerra per la M514, a la que a 6.3 quilòmetres trobarem una altra rotonda per la que sortirem a la primera, i a la primera corba, a uns 150 metres, veurem un camí sorrenc que surt recte (apte per a cotxe)... En no arriba a 200 metres d'anar per ell, toparem amb una zona habilitada per aparcar, allà deixem el cotxe i baixem a la plana de baix on es troba el magnífic Cromeleque do Xarez.


Espectacular monument, que recorda molt als bessons que jo he vist a Bretanya, però segons es documenta també n'hi han amb forma rectangular, a Galícia, Escòcia, Gales i Irlanda.

La troballa es documenta als anys 70, quan  José Pires Gonçalves va trobar els menhirs estintolats a un camp, els va estudiar i va determinar que es disposaven en forma de quadrilàter, i així el va restaurar, acabant l'acció vers el 1972. Trenta anys més tard, el magnífic "cromeleque" va ser desplaçat uns 5 quilòmetres per la imminent creació de l'embassament d'Alqueva.

És format per 55 menhirs de granit de formes fàl·liques i arrodonides (tot i que segons els estudis astrològics realitzats n'hi deurien haver una seixantena). L'alçada d'aquests menhirs ronda entre els 1.20 i 1.50 metres; diversos d'ells tenen cassoletes i n'hi ha un amb un bàcul esculpit. El del mig és el més gran, arriba gairebé als 4 metres amb un pes que rondaria les 7 tones.

Com es veu, en alguns rocs, el treball és més que evident.



En altres, no tant...



Donem per vist el cròmlec, i anem a visitar els megàlits que hi ha propers al monument. El primer, el menhir de Bulhoa o Abelhoa al mateix municipi de Monsaraz... De fet, els quatre menhirs que veurem avui són de Monsaraz; si mirem el lloc on es troben al planol del blog, veurem que curiosament són col·locats fent un immens rectangle, l'home modern els ha mogut?, casualitat?, o fet intencionadament a l'era prehistòrica?... No ho sé, però jo no ho donaria per impossible.

S'ha de dir, però, que aquest primer menhir ha estat transformat modernament (1970), com es pot veure a la foto. El van trobar trencat i l'hi van afegir una base, de com creuen que deuria ser, dimensionalment parlant. Però crec que el van readreçar al lloc original.


Aquest es troba a uns 3 quilòmetres en cotxe, del recinte do Xarez. Per arribar-nos-hi, podem prendre la rua da Orada, que voreja el cròmlec visitat, i seguir-la fins a l'Adeia do Outeiro, seguir per la mateixa rua, que va girant a la nostra esquerra, fins a trobar a mà esquerra també la rua do Bairro da Encarnação, al poc veurem el menhir anunciat amb una zona per a aparcar a la dreta del camí. S'ha de seguir un caminet, ja preparat per visites d'uns 100 metres.

El menhir fou localitzat vers el 1966, restaurat i reaixecat el 30 de Setembre de 1970, molt possiblement per José Pires Gonçalves. Cal destacar els seus gravats per les dues cares: un sol, un altre gravat en forma de bàcul i varies línies amb diverses configuracions.


Longitudinalment parlant, és proper als 4 metres, i consta d'una secció el·líptica d'aproximadament un metre de diàmetre.

Anem ara a per un altre menhir del rectangle que he esmentat abans, el d'Outeiro. Tornem al cotxe i prenem el carrer per on hem vingut, tornant a Aldeia do Outeiro. Quan som ja dins el nucli, la rua canvia de nom, passant-se a dir rua da Figueirinha, al final d'aquesta virem a l'esquerra  i recorrem 600 metres per la rua de Santo António fins a trobar una carretera que creua. En aquesta, girem a la dreta, i als 350 metres, a la intersecció existent, prenem el desviament de l'esquerra. Arribarem al "menir de Outeiro" en 280 metres. Una altra opció és anar fins al nucli de Barrada, tot seguint la rua de Santo António (que després es diu rua Nova), des d'on surt la pista que va al menhir, per l'altre costat. Tot depèn del cotxe que porteu i l'estat de la pista.

Aquest és el monòlit.



Maco menhir que fou descobert per José Pires Gonçalves, estintolat a terra, vers l'any 1964. Posteriorment, el 1969, fou restaurat i redreçat. Fa 5.60 metres d'alçada i pesa prop de 8 tones, sent un dels menhirs més grans de Portugal.

Ara ens disposem a visitar un parell de dòlmens que hi ha entre els quatre menhirs, les antas do Olival da Pega I i II. 

La primera que veiem és la II i, per arribar-hi, podem prendre una pista al nucli de Barrada o bé, com vam fer nosaltres, desfem el camí fins a Barrada i seguim la Rua Nova fins que aquesta mor a Motrinos. Allà, girem a l'esquerra prenent la CM1125 i la seguim durant 1.4 quilòmetres, moment en què aquesta carretera s'acaba a la M514. Girem a l'esquerra i fem 2.1 quilòmetres més, punt on veiem una indicació a l'esquerra cap a les antas d'Olival da Pega. Després d'uns 200 metres, la pista gira cap a l'esquerra. En aquest punt, podem deixar el cotxe i acostar-nos caminant al sepulcre en línia recta, que trobarem uns 100 metres més enllà.



Interessantíssim monument, no només per les troballes que es documenten a la necròpoli (177 plaques d'esquist amb gravats, centenars de vasos ceràmics i divers material lític), sinó per les seves dimensions prou exagerades en comparativa amb les antas típiques alentejanes, clar que també, segons nosaltres, és d'un altre estil arquitectònic.

La cambra i el corredor, en el seu dia intacte, i desmuntat o enterrat modernament, fa uns 20 metres de longitud, i consta d'un túmul d'uns 40 metres, encara visible prop de la cambra sepulcral. Aquesta té una longitud de 3.40 metres i una amplada el·líptica de 4 metres de diàmetre

Però aquest megàlit té encara més diferències amb la resta. Primerament, que fou construït amb un corredor més petit, que es va allargar fins als 16 metres en un moment posterior de la prehistòria; de fet, al corredor es van trobar quantitat d'ossos humans molt deteriorats i uns artefactes metàl·lics en una tomba adjunta a aquest, potser l'estirament del corredor es produí en aquest moment. Però no és l'única tomba que es va trobar en aquest túmul, se'n documenten un total de quatre, que crec surten del corredor.


Per arribar a Olival da Pega I, podem tornar al cotxe o anar-hi caminant. En qualsevol dels dos casos, tornem a la pista i avancem uns 230 metres. L'anta es troba amagada entre els arbres de la nostra esquerra i hi podem arribar seguint un corriol molt desdibuixat, cobert per abundant gespa.



Aquesta anta, datada segons els experts a finals del Neolític, fou excavada i estudiada, com la seva germana Olival da Pega II, pel matrimoni Leisner (1951), i per José Pires Gonçalves (1990 - 1997). D'altra banda, dir que la cambra amida 4 metres longitudinalment, amb una forma arrodonida de 5.60 metres i una alçada conservada de 3.50 metres. El corredor faria uns 8.60 metres per una amplada d'entre els 2.40 i 2.80 metres, i la parella Leisner va advertir d'una tomba, enganxada al corredor. 

A l'excavació aparegueren 919 comptes de collaret en esquist, 4 en os, 2 arracades, diverses làmines en sílex i esquist, un ídol en esquist i un altre en os, tres bàculs en esquist, 134 de les 177 plaques que hem dit abans, ceràmica, i restes òssies carbonitzades d'uns 140 individus.

Aquesta necròpoli és datada vers el 3500 - 3000 a.C. i segons la documentació de les excavacions del 1985, efectuada pel centre d'arqueologia de la Universitat de Lisboa, contenia les restes de 258 cossos humans.

Després d'aquests sepulcres, iniciem la tornada, però continuem veient coses. La primera, un menhir que hi ha a una finca privada, però accessible... És un hotel de luxe, que té la porta oberta permanentment. Tornem a la carretera i girem a la dreta. Després de 2.1 quilòmetres, arribem a l'alçada de la cruïlla on abans hem pres aquesta carretera, però ara girem a l'esquerra cap a la finca de Barrocal. Seguim el camí de sorra que, en 800 metres, duu a l'hotel i, just abans d'arribar a l'edifici, agafem el camí de l'esquerra, que s'ajunta amb un altre on girem a la dreta. Seguim aquest nou camí durant uns 290 metres i a la nostra esquerra, entre els arbres, veurem l'enorme menir do Barrocal.


Aquest gran monòlit va ser identificat l'any 1993 per Francisco Serpa, estintolat a terra, dins el marc de l'aixecament patrimonial de Reguengos de Monsaraz, però no fou fins al 21 de Juliol del 1995 que s'erigí i s'estudià amb cura. Segons aquests estudis, hi havia un gran cròmlec el·líptic envoltant-lo, amb diverses de les seves pedres gravades i amb alçades properes a un metre, del qual només s'observen algunes restes. De fet, si ampliem la fotografia, podem veure, a la seva esquerra i sota un arbre, un dels rocs que forma el cròmlec. Aquesta el·lipse, estant el menir do Barrocal al seu centre, té un eix major de 72 metres, mentre que el menor en fa 60. 

Conté 78 figures entre gravats diversos i cassoletes a la part alta del megàlit, a la cara visible a la fotografia. Quan es va estudiar, es va determinar que els gravats es podien agrupar en cinc grups esculpits en èpoques diferents. Els primers es poden datar simultàniament a l'aixecament del menhir, vers el Neolític Antic (6000 - 5000 a.C.), mentre que els últims es van fer després de que el monòlit fos derribat al Calcolític i daten de l'Edat de Bronze. Els gravats consisteixen en cassoletes més o menys complexes, cercles concèntrics, motius serpentiformes i un bàcul.

Pel que fa a les seves dimensions, té una alçada de 5.72 metres, el que fa que sigui el més alt de l'oest peninsular, per 1,68 d'amplada diametral i un gruix de 80 centímetres.

Ens dirgim ara a un altre menhir, però aquest molt més petit i a peu de carretera. Desfem el camí fins la carretera M514, girem a l'esquerra i avancem uns 650 metres. Allà, hi trobarem el menir de Santa Margarida.



Curiós menhir, no es pot negar que està treballat, però té una forma del tot estranya, no obstant això, confirmen la seva autenticitat les 25 cassoletes que té esculpides a la part Nord del monòlit, un bàcul també a la part Nord i restes d'ornamenta a la part superior.

El megàlit construït sobre granit s'alça 3.20 metres del sòl, amb aquesta forma cònica tant peculiar.

D'aquí ens apropem a veure, i perquè ens anava de pas, la Rocha dos Enamorados, que de fet només m'hi vaig apropar jo mentre la Cris es mirava el plànol. No vaig fer ni foto, però en buscaré alguna per Internet per evitar equivocacions, doncs hi ha diversa gent, al meu parer, no gaire entesa, que el cataloguen com a menhir.

Imatge extreta de Wikipedia
Com encara és d'hora, decidim anar cap a l'allotjament fent una petita volta i visitar un dolmen interessant, però que queda lluny de la resta de llocs que tenim previst visitar. Seguim la carretera M514 fins a Reguengos de Monsaraz i prenem la primera a la dreta a la primera rotonda que trobem, en direcció a Alandroal i Redondo. Poc després, a una nova rotonda, agafem la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda, on prenem també la segona sortida. Seguim uns 400 metres més i girem a la dreta, per girar de nou a la dreta 120 metres després, per agafar la N381. Continuem per aquesta carretera durant 23.50 quilòmetres, sempre en direcció a Redondo. Un cop a aquesta població, continuem per la mateixa carretera, ara en direcció a Vila Viçosa i Estremoz. Després de la tercera rotonda, avancem 5.6 quilòmetres més per la mateixa carretera i trobem una indicació cap a la dreta cap a l'anta da Candieira. Uns 430 metres més enllà, veiem a la dreta un camí que surt i un panell informatiu del dolmen. Allà deixem el cotxe i pugem a peu pel camí ben marcat. Fins a l'anta, hem de recórrer uns 300 metres.



Curiosa anta, que, de fet, quan la veus pel davant no sembla pas tan curiosa, és més aviat del mateix estil de la immensa majoria de l'Alentejo, però seguint el camí, arribes al megàlit per darrere, i és llavors quan veus la seva curiositat...



És l'únic dolmen de l'Alentejo que consta d'aquest quadrat foradant la llosa posterior de la cambra sepulcral. Els experts creuen que es devia utilitzar per fer algun tipus de ritual vers els difunts.

Es composa d'una cambra poligonal amb set lloses encara al lloc on s'erigiren, fent una cambra d'uns tres metres de diàmetre i quasi dos metres d'alt. Pel que fa al forat prèviament mencionat, es troba a la llosa de capçalera, a 26 centímetres de la llosa de coberta, fent aquest unes dimensions aproximades de 19 per 16 centímetres. Del corredor, en resten encara dues lloses visibles, i pel que fa a l'obra tumular, en resten poques evidències, però encara, i segons els experts, alguna resta és visible.

Ara sí, tornem a Torre de Coelheiros, on érem allotjats, a descansar un xic, que demà més.


Coordenades:

Anta da Torrejona I: UTM(ETRS89): 29S, 629935, 4236538
Anta da Torrejona II: UTM(ETRS89): 29S, 630015, 4236466
Cromeleque do Xarez: UTM(ETRS89): 29S, 642141, 4257382
Menir de Bulhoa o de Abelhoa: UTM(ETRS89): 29S, 641087, 4258342
Menir de Outeiro: UTM(ETRS89): 29S, 640134, 4259228
Anta do Olival da Pega II: UTM(ETRS89): 29S, 639704, 4257134
Anta do Olival da Pega I: UTM(ETRS89): 29S, 639503, 4257106
Menir do Barrocal: UTM(ETRS89): 29S, 638431, 4256041
Menir de Santa Margarida: UTM(ETRS89): 29S, 637000, 4256976
Anta da Herdade da Candieira: UTM(ETRS89): 29S, 625775, 4284940