Traductor

dissabte, 13 d’agost de 2016

Megàlits als Pyrénées Orientales V

Nova ruta megalítica per "La France"...veurem coses prou disperses de qualsevol ruta a peu, això més l'afegit que a la Cristina li quedava un mes i mig per donar a llum a l'Arnau i a l'Ànnia, ens va fer plantejar rutes en cotxe.

Comencem pel primer megàlit del dia, que no sé ben bé com catalogar-lo, he trobat molt poca informació d'ell, però bé, és conegut com l'estructura megalítica de Les Fontetes.

Per arribar, ens dirigim de Targasona per la D618 direcció Angostrina, després de passar el punt quilomètric 7 trobarem un camí sorrenc a mà dreta, el qual seguirem a peu fins trobar una corba de 90º de nou a la dreta; en aquest punt, deixem el camí i ens endinsem camp a través pels prats que es troben just al davant, al bell mig d'ells trobarem el monument.


Podem dir que té unes dimensions internes de 3.10 metres de longitud, una amplada de 0.80 metres, i devia de tenir una alçada màxima de 0.85 metres. El més peculiar d'aquesta sepultura és que molt possiblement no hauria tingut coberta de pedra, sinó de fusta, ja que, com es veu, no hi ha cap llosa lateral amb la mateixa alçada.

Segons Antoni Mañé, Lluís Vidal i Carme Vila, a la seva excavació es trobaren restes antropològiques incinerades, recipients ceràmics, així com indústria lítica i metàl·lica, fet que permet datar l'estructura dins el Bronze final.

Ara anirem a visitar un menhir prou peculiar, la Pedra Dreta de Targasona. Per arribar, tornem a Targasona i girem a la dreta prenent el carrer de Lo Baynat de Baix. Aquest carrer es torna pista. Al poc, la pista es desvia cap a l'esquerra, just on surt un corriol tot recte, que seguint-lo a peu ens duu, en no arriba a 100 metres, al menhir de la Pedra Dreta de Targasona.


Com a mínim, podem dir que el menhir és un xic peculiar. Segons Tarrús i Carreras, aquest pot haver estat cristianitzat, i posen en dubte la seva datació prehistòrica. D'altra banda, Abélanet, al seu llibre "Itinéraires mégalithiques", cita un text del 1540, que parla d'una pedra dreta que podria ser aquesta.

L'única referència concreta que trobem és la de que fou descobert o redescobert per Pasques l'any 2012.

Per part nostra, el deixarem com a dubtós, per la nostra impressió i els comentaris de Tarrús i Carreras.

Tornem al cotxe i fem camí a Égat o Èguet. Just a l'entrada del poble, a uns horts que queden a mà dreta de la carretera trobarem això... Molts l'han documentat com un dolmen, però tant Tarrús i Carreras com Abélanet diuen que en realitat és un aflorament rocós.


Pel que nosaltres inserim una fotografia, però ni tant sols posem les coordenades. Ens fiem del criteri dels arqueòlegs. Si el voleu visitar, el trobareu amb el nom de dolmen de Pujalet.

D'Égat, seguirem per la D10F, direcció Font Romeu. Creuant el poble, quan la carretera s'acaba, girem a l'esquerra per la D618 direcció Mont Louis. 600 metres després, trobarem a mà dreta un aparcament gratuït. A la seva entrada, veurem el menhir d'Odeillo.


Només hem trobat la seva menció en webs franceses com a monòlit prehistòric... de fet ens fa més bona pinta que l'anterior. Consta d'una espècie de cassoletes en una de les seves cares, i per la seva fisonomia i treball són més semblants als típics menhirs prehistòrics, encara que no sé jo, també dubto de la seva autenticitat.

A les webs franceses posa que té una alçada de 1.50 metres... a nosaltres ens va semblar més alt.

Anem a per l'últim megàlit del dia, la cista megalítica de Lo Pou. Per arribar-nos-hi, anem fins a Eyne, Eina en Català, i prenem la rue carrer del Carreter, que es torna pista sorrenca als pocs metres. La seguirem fins a trobar una bifurcació a mà esquerra, nosaltres vam deixar el cotxe aquí, i continuarem a peu deixant la bifurcació a l'esquerra i seguint tot rectes per la pista per la que hem vingut. Al poc, vam veure que la decisió d'aturar el cotxe on el vam deixar fou la millor. A partir d'aquí, no us puc dir més, el millor és anar amb GPS, ja que la cista es troba dalt d'un petit promontori a la dreta del camí, encara que nosaltres vam anar travessant els camps, verds, però sense gaire arbres i sotabosc.


Segons Antoni Mañé, Lluis Vidal i Carme Vila, la cista té una longitud de 1.60 metres, una amplada de 1.30 i una alçada de 1.10 metres. Dins d'aquesta cista megalítica, s'hi va localitzar una altra de posterior, aquesta quadrada, d'uns 0.50 metres de costat i uns 20 centímetres d'alçada. Dins d'ella, es localitzaren restes cremades d'ossos i fusta.

Pel que fa a l'obra tumular, aquesta és el·líptica d'uns 8 metres de diàmetre, per 5  metres en l'altre sentit, i conserva 1 metre d'alçada.

A la seva excavació, sorgiren diversos fragments ceràmics, junt amb la caixa a mode d'ossari col·lectiu. 

Per a determinar-ne la datació del megàlit, es va efectuar una prova per C14 en un dels carbons existents a la cambra sepulcral, donant un resultat de cap al 2250 a.C., vers els principis del Calcolític. Tot i això, queda demostrada la seva reutilització com a crematori fins al Bronze final.

Donem per acabades les visites per aquí, tot i que n'hi ha més. De tornada a l'allotjament pararem a visitar el dolmen de Corbatorat, que l'hem posat en una entrada a banda, ja que es troba prou lluny de la zona per la que ara mateix caminem.


Coordenades:

Les Fontetes: UTM(ETRS89): 31T, 415460, 4704642
Menhir de Pedra Dreta de Targasona: UTM(ETRS89): 31T, 416972, 4705356
Menhir d'Odeillo: UTM(ETRS89): 31T, 421559, 4706358
Lo Pou: UTM(ETRS89): 31T, 424348, 4703607