Traductor

diumenge, 24 d’abril de 2016

Dòlmens a Aude I i Pyrénées Orientales IV

Seguint amb la nostra escapada per la Catalunya Nord, avui ens acostem a quatre megàlits situats encara més al nord; de fet, el primer d’ells ja no es troba al departament de Pyrénées Orientales sinó al veí Aude.

Des de l’allotjament, a Torreilles, ens dirigim cap el nord per la D11E fins empalmar amb la D81 i, posteriorment, amb la D83, en direcció a Lecaute. Deixant a l’esquerra les maques salines d'aquesta població, recorrem 15 quilòmetres per aquesta carretera, que al nucli de Les Capitelles, en entrar al departament d’Aude, canvia de D83 a D627. En arribar a Lecaute, trobem una rotonda i prenem la segona sortida, seguint per la D627 i evitant anar al centre de la població. 5.8 quilòmetres després, a una altra rotonda, prenem de nou la segona sortida i seguim per la D627 uns 650 metres més i ens incorporem a la D6009 en direcció Narbonne, Sigean i Port le Nouvelle. Després de 7.3 quilòmetres i havent passat una rotonda, prenem un desviament a l’esquerra en direcció a Roquefort des Corbières per la D66. Ja dins del poble, quan ens veiem obligats a desviar-nos del camí que portem, girem a l'esquerra seguint les indicacions cap a l'església per la Rue des Trois Moulins. Després de 280 metres, girem a la dreta cap al Camin del Bosc. Sense deixar el camí, després d'uns 4.4 quilòmetres arribem al dolmen.

Uns 40 metres abans del megàlit, trobem una bifurcació, però podem anar per qualsevol de les dues bandes perquè veurem fàcilment el sepulcre al tros de terra que queda entre les dues branques. Nosaltres vam fer un tros en cotxe i el vam deixar a Le Viala. Des d’aquí, vam continuar a peu per un camí força distret si ens fixem en les pedres del terra, ja que a moltes d’elles hi podrem trobar fòssils, principalment d’animals marins, fet que mostra fins on arribava el mar en temps molt llunyans.


No hem trobat gaire sobre aquest sepulcre, anomenat dolmen de l'Aven. Només una pàgina, el bloc sobre dòlmens perduts i trobats de la zona de Corbières i Minervois, aporta informació sobre ell, tot i que no indica el nom, ja que l'autor el creu inèdit (corregeix més endavant l'entrada dient que sí és conegut i es troba inventariat).

L'aparença del sepulcre és de dolmen simple, amb una cambra de 2 metres de longitud per 80 centímetres d'amplada, continguda en un túmul d'uns 8 - 9 metres de diàmetre.

Tornem al cotxe i anem ara als voltants de Salses. Desfem el camí que hem fet per a arribar al dolmen de l'Aven prenent la D6009 fins a Fitou, on girem a la dreta per a incorporar-nos a la D50 en direcció a Treilles. Després de 3.1 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Opoul i recorrem uns 900 metres, punt on deixem el cotxe. Agafem el camí de la nostra esquerra, marcat amb una fita groga de la línia de gas (TIGF), durant 680 metres, moment en què prenem el camí de la nostra esquerra i, poc després, un altre que surt a la nostra dreta. Seguim aquest camí 740 metres i arribem a una cruïlla, on prenem el camí de l'esquerra. Després d'uns 250 metres, hem de començar a tirar cap a la nostra dreta camp a través durant uns 360 metres més. No hi ha un corriol definit, però seguint el rastre d'altres que hi han passat abans, hauríem d'arribar sense gaires complicacions al sepulcre de l'Oliva d'en David.


Ens trobem davant d'una cambra de 1.70 metres de longitud per 1.40 d'amplada. Pel que hem trobat, la coberta va ser trencada d'antic en múltiples trossos, que es troben escampats al voltant de la cambra, possiblement per a violar la sepultura. Està continguda en un túmul d'uns 6 metres de diàmetre.

Va ser esmentada per primer cop el 1973. Tot i haver estat espoliada temps ençà, l'excavació realitzada el 1993 va treure a la llum nombroses restes òssies de, com a mínim 4 adults i un nen, peces de ceràmica, moltes d'elles de l'edat del Bronze, i una ascla de sílex. Aquestes troballes situen el sepulcre vers el Bronze antic francès, cap a finals del tercer mil·lenni a.C.

Després de dinar, tornem a intentar visitar els dòlmens que es troben prop del castell de Valmy. Des de Fitou, ens dirigim a Argelers, agafant la D6009 a la sortida de Fitou. La seguim fins que es transforma en la D900 i la deixem per agafar la sortida Argelers - Elna. Ara a la D914, fem 22 quilòmetres en direcció a Argelers i prenem la sortida 12 cap al castell de Valmy, on avui també hi ha corredors, però ja no està tan atapeït. Deixem el cotxe a l'aparcament del castell i prenem el camí que voreja els jardins del castell, tot enfilant-nos pel turó. Sense abandonar el camí principal, recorrem prop de quilòmetre i mig, girem a la dreta i veiem immediatament un corriol senyalitzat a la nostra esquerra cap al dolmen de la Cova de l'Alarb, al que arribem en poc més de 200 metres.


Ahir ja vam visitar una Cova de l'Alarb a Riembau, al terme municipal de Cotlliure. Aquest cop, es tracta de la Cova de l'Alarb de Valmy o d'Argelers, al terme municipal del mateix nom, i també és conegut com a dolmen del Mas d'en Jordi. 

Va ser publicat per primera vegada per Pierre Vidal el 1921 i va ser excavat el 1987 per Jean Abélanet, però sense obtenir troballes arqueològiques. És monumet nacional francès des del 1958.

Ens trobem davant d'un sepulcre de corredor amb una cambra trapezoïdal de 2 metres de longitud per 1.30 d'amplada i 1.20 d'alçada (dimensions internes). S'estima que la coberta pesa unes 6.50 tones.

Al voltant de la cambra poden veure's restes de túmul i el cròmlec de contenció, però no es conserven restes del corredor.

Pel tipus constructiu, segons en Josep Tarrús, es pot encabir dins la segona etapa dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló,  cap el 3500 - 3000 a.C.

Ens dirigim ara a un segon megàlit que està a uns 650 metres. Per arribar-hi, sortim del dolmen cap a l'oest seguint el corriol i empalmem amb un camí que arriba a la pista principal, que prenem cap a l'esquerra. Després d'uns 90 metres, agafem un altre camí que surt a la dreta i, 120 metres més endavant, prenem un corriol a l'esquerra (crec que senyalitzat) que ens duu al dolmen dels Collets de Cotlliure en uns 300 metres. 


Va ser descobert per Pere Ponsich el 1950 i esmentat per Lluís Pericot el mateix any a la segona edició de la seva tesi. Igual que el seu veí, és monument nacional des del 1958.

El seu estat no permet identificar si es tracta d'un sepulcre de corredor o d'una galeria catalana. No s'observen restes de corredor o passadís, però sí del túmul,  de 50 centíemtres d'alçada conservada i uns 7 o 8 metres de diàmetre. 

Les dimensions internes de la cambra són 1.40 metres de longitud per 1.20 d'amplada i conserva una alçada màxima de 72 centímetres. 

Tot i que no consten troballes arqueològiques, basant-se en la seva morfologia, en Josep Tarrús l'ubica cronològicament a la quarta fase dels sepulcres de corredor de la zona, és a dir, vers la primera meitat del tercer mil·lenni a.C.

Ens queda encara un tercer megàlit uns 500 metres més amunt i molt mal conservat, però el deixem per un altre dia perquè avui ja se'ns ha fet tard. 


Coordenades:

L'Aven: UTM(ETRS89): 31T, 492640, 4759119
Oliva d'en David: UTM(ETRS89): 31T, 495724, 4746570
Cova de l'Alarp: UTM(ETRS89): 31T, 502863, 4708107
Collets de Cotlliure: UTM(ETRS89): 31T, 502705, 4707641