Traductor

dissabte, 5 de març de 2016

Dòlmens a Ripoll, Les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà

Nova ruta amb els Lara. Avui anem al Ripollès, però també entrarem a la regió del Berguedà. Comencem doncs, tot anant cap a Ripoll, on cercarem i trobarem el malmès dolmen del Salt.

Per arribar a la zona, sortim de Mollet del Vallès, prenent la C-17 direcció Ripoll; la deixarem a la sortida 81, la de Sant Quirze de Besora. Just entrar al nucli, girarem a la dreta per la BV-5227, que també rep el nom de carrer de Berga. Anirem per aquesta carretera, creuant el riu Ter fins a arribar a Santa Maria de Besora. Un cop arrribats al poble, gairebé el creuem del tot, girant a la nostra esquerra pel camí dels Ferrers. El seguirem una bona estona deixant dos trencalls a mà esquerra i creuant una petita riera, la de Llaés. Aturem el cotxe al trencall de la dreta, que puja al castell que rep el nom de la riera.

Caminant, seguim l'ample camí que porta al castell fins que ens trobem amb un encreuament de camins amb un petit mas al costat: si girem a l'esquerra per l'encreuament anirem a parar al castell, i si seguim rectes anirem vers l'antiga tomba. Per aquest camí, en no arriba a 1.5 quilòmetres, farem una pronunciada pujada; al cim d'aquesta i a la seva esquerra, veurem un bosquet d'aquests no gaire bruts de plantes de sotabosc. Ens endinsem per ell i, arribant a un preciós mirador natural, trobem la cista megalítica d'El Salt.

De fet, perquè es documenta que és un dolmen, ja que es troba tant malmès, que si no n'has vist uns quants, passaries per sobre sense saber-ho. La cista megalítica d'el Salt encara restava completa a meitats del segle XX... Fins que a algú li van fer falta unes quantes lloses. Resten dempeus un parell de lloses, un xic trencades.

El túmul però, sí que és prou visible, amidant uns 6 metres de diàmetre per una alçada conservada de 70 centímetres.


La cambra de l'antiga cista amida una llargada d'1.90 metres, per una amplada que varia entre 0.70 metres a la capçalera i 0.98 metres als peus del sepulcre, i es documenta una alçada màxima d'un metre. D'altra banda, la desconeixença de material arqueològic no ajuda a una datació exacta del sepulcre, però per l'estil constructiu, Josep Tarrús el data a l'era neolítica final - calcolítica, entre el 2700 - 2200 a.C.

Seguim la visita dolmènica de la contrada anant a Les Llosses, on visitarem l'ensorrat sepulcre del Clot de les Dones Mortes... amb aquest nom fa esgarrifances, però bé, és un sepulcre, potser només hi enterraven dones.

Per arribar-hi, només hem de refer el camí fins a Sant Quirze de Besora i prendre la C-17 direcció Ripoll, però no hi arribarem. Just passar la riera de Sant Quintí, prendrem la C-26, direcció Les Llosses i Berga i la seguim uns 5 quilòmetres fins que veiem una pista asfaltada que surt a mà dreta, amb un cartell indicatiu a St. Esteve de Vallespirans. El millor és deixar aquí el cotxe. Busquem un corriol que baixa al rec de la Font del Perer i creuant-lo seguim el corriol, que ens portarà al dolmen del Clot de les Dones Mortes, tot resseguint el camí del rec. El sepulcre es troba a uns 400 metres de la carretera.

També s'hi pot anar per Ripoll, tot fent la volta per dalt i sortint a la C-17 des d'aquesta ciutat, però nosaltres vam preferir l'altra ruta... Sempre és més fàcil tornar enrere pel camí fet, que buscar-ne de nous.


Del sepulcre, sabem que és un dolmen de tipologia cista pirinenca, datat entre el Neolític recent i el Neolític final. Aquest és conegut d'antic pels habitants de la zona i sabem que es va excavar abans de l'any 1929, intervenció que es va fer en dues etapes, de les que dispossem d'alguns detalls documentats, "tot i que anteriors al 1929":

A la primera etapa, d'un caire molt superficial, es va trobar un tros de ganivet de sílex i fragments d'alguns ossos.

A la segona, es va excavar fins a 1 metre de profunditat, tot aixecant el gran roc de coberta que restava dins el sepulcre, recolzat a la paret nord d'aquest. En aquesta segona intervenció, aparegueren 4 o 5 puntes de sageta, 3 d'elles amb peduncle i la resta del ganivet del què havien trobat el fragment en superfície.

També a l'excavació, es varen trobar dos cranis humans; s'entén que a la segona etapa.

D'altra banda ens consta una segona excavació, efectuada l'any 1976 per J. Rovira. En aquesta, es van documentar bastants troballes, "tenint en compte que suposadament ja havia estat inspeccionat abans de l'any 1929": Entre elles, 1 fulla de sílex de secció trapezoïdal, 4 puntes de sageta i 2 cranis més. Em sembla curiós que a les dues excavacions es trobés pràcticament el mateix... Només escric el documentat, valoracions a part.

J. Rovira determinà que la cambra de la cista amidava 2 metres de llarg per 90 - 100 centímetres d'amplada. Aquesta cambra era enllosada, i conservava un túmul ovalat d'uns 7 metres de diàmetre màxim. Ell mateix va determinar que aquest sepulcre fou erigit i utilitzat vers el 3500 - 2500 a.C.
Acabem la diada tot visitant el sepulcre de Les Planes. Des de la cista, tornarem a la C-26 i la seguirem fins a Borredà, on poc després de passar el cartell del poble, a mà dreta surt el desviament cap a Sant Jaume de Frontanyà. Per aquí girem i seguim fins el poble, que creuarem per la carretera principal. Una mica més endavant i a mà dreta, girarem per la pista asfaltada que duu a Cal Cintet. A partir d'aquí, continuem per la pista principal fins el Coll de Pal, on podem deixar el cotxe i continuar a peu. A partir d'aquí, el millor és apropar-se tot seguint les coordenades finals, no us guieu pels camins perquè és fàcil perdre el rumb.



L'única informació que hem pogut trobar d'aquest megàlit és la que dóna l'Antoni Mañé a les seves fitxes megalítiques. Segons ell, és una cista megalítica i documenta que el fragment de llosa que es veu al costat no és de la coberta, com creia jo, sinó de la llosa lateral que falta al megàlit. La de coberta es troba desapareguda d'antic.

La cambra té unes dimensions de 1.60 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada màxima i 0.90 d'alçada. D'altra banda, el túmul, molt visible, amida uns 5 metres de diàmetre per 1 metre d'alçada. Com a dada final, direm que no consta cap resta arqueològica trobada al seu interior, possiblement fou buidat ja fa molts anys. Tot i això, el podem datar per la seva morfologia vers el 2700 - 2200 a.C., a finals de l'era neolítica.


Coordenades:

El Salt:UTM(ETRS89): 31T, 437999, 4667984
El Clot de les Dones Mortes: UTM(ETRS89): 31T, 428813, 4669027
Les Planes: UTM(ETRS89): 31T, 421552, 4671127