Traductor

dissabte, 20 de febrer de 2016

Dòlmens a Navès II

Ja toca anar a veure dòlmens, que portem uns dies que no sortim gaire... massa compromisos... Avui prenem rumb al Solsonès, on al terme municipal de Navès visitarem dos sepulcres.

Sortim de casa ben d'hora i ens dirigim a Solsona per la C-55. Un cop passat Cardona, agafem el trencall situat aproximadament al quilòmetre 64.5 en direcció a la casa de pagès Sant Grau. No deixem aquesta carretera fins que empalma amb la C-26, on girarem a l'esquerra. Seguirem fins trobar a la nostra dreta el desviament cap a Besora i Busa, ubicat poc abans del senyal del quilòmetre 114. Després d'uns 7.2 quilòmetres de pista, veiem a la nostra esquerra una pista de sorra una mica malmesa que davalla i després torna a pujar. La prenem i la seguim mentre podem amb el cotxe sense agafar cap trencall i després continuem a peu. Passant l'atrotinat tros i carenant el cim de la muntanya, on trobarem una bifurcació a la dreta, la prenem tot començant la davallada, al cap d'una bona estona, tot anant pel camí, mirant el paissatge de l'esquerra (de fet, és l'únic que pots observar... a la dreta tens muntanya), veurem un immens mas, amb un tros d'ermita romànica... l'ermita de  Sant Jaume, cap a ell ens dirigim. És l'antic nucli rural de Peà, al poc de passar-lo, girarem a l'esquerra per un ample camí, però desdibuixat a trossos, ja que l'herba es menja el caminoi. Aquí vam veure una cosa prou curiosa, un cadàver boví tot buidat pels carronyaires que hi ha a la zona. Seguim el camí, que va baixant vers la vall uns 500 metres, fins que aquest fa una corba prou pronunciada a la dreta; allà, a la banda esquerra del camí, trobem el dolmen de la Tomba del Moro de Peà.


De fet, es troba sota del sender... es pot veure la paret que porta el caminoi a la seva part superior. Es veu bastant bé, tot i que resta un pèl ensorrat del nivell actual. La cambra funerària amida 1.40 metres de llargada, per 0.85 metres d'amplada i 0.85 de fondària.

Parlem d'un sepulcre neolític sense una identificació clara d'un estil arquitectònic, ja que les cistes solsonianes tenen la llosa de coberta mòbil, que era per on feien les inhumacions, i aquesta no n'és pas, de mòbil.

La primera informació del megàlit és de l'any 1983, quan l'amo de les terres, el sr. Josep Guilanyà, va advertir de la troballa a en Josep Castany i el Lluís Guerrero. L'any següent fou excavat amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya... poc després d'haver rebut una acurada violació; tot i això, es varen aconseguir diverses restes, totes trobades a l'exterior de la cambra, i, es clar, molt petites i destrossades. S'anoten 10 fragments de ceràmica a mà, 5 restes òssies molt desfragmentades i 4 peces dentàries, que han servit per determinar que al sepulcre hi havia un mínim de dues inhumacions, una d'un individu d'entre 10 i 15 anys i un altre d'entre 35 i 40.

La resta de troballes, a falta del C14, són les que ens poden ajudar a datar el sepulcre a l'era de les cistes solsonianes, tot i que, com hem comentat abans, la llosa de coberta no es desplaça. Això fa pensar que podria ser una cista de tipus arcaic construïda durant el Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Tornem al cotxe i posem rumb al sepulcre d'El Puput. Desfem tot el camí fins la carretera C-26 i la prenem cap a l'esquerra, és a dir, cap a Berga. En poc més de 5 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a la Vall d'Ora. A la bifurcació que ens trobem, agafem la branca de l'esquerra cap a Can Feliu. Un cop passada la casa, arribem a una cruïlla, on surt una pista per cada costat, i allà deixem el cotxe. A peu, continuem per la pista que portàvem i al poc trobem una bifurcació, on agafem la branca dreta, que, en pocs metres, ens duu a la tomba, situada just a a la dreta del camí. Des del cotxe, haurem fet només uns 160 metres.


Aquest sepulcre fou excavat per l'arqueòloga Joana Xandri l'any 1979, determinant que es tracta d'una cista solsoniana. La seva cambra amida 1.60 metres de llarg per 0.85 metres d'ample i té una fondària conservada de 0.85 metres... el tema de l'alçada seria si el reconstruíssim un xic perquè ara mateix està força detrossat. De fet, hem trobat documentació d'ell que diu que ja al 2008 donaven el dolmen com a desaparegut.

Es documenten diverses restes humanes, totes elles dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, d'un sol individu adult, possiblement un home per la tipologia de les restes. Com a parament funerari, es documenten 16 fragments d'estri d'os polit, 2 fragments ceràmics i 6 geomètrics de sílex. Ara, segons hem pogut saber, un dels violadors del dolmen assegura que hi va extreure, anys enrere, alguna destral de pedra polida i uns quants ganivets de sílex bastant grans.

Un parell de metres a la dreta del sepulcre tal i com arribem sortint del camí, veiem una llosa al terra, que, com a poc a mi, em va cridar l'atenció... vaig treure la pinassa que hi havia sobre seu, descobrint una cassoleta la mar de maca.


I amb aquesta última troballa inesperada, donem les visites per acabades que juga el Barça i això no ens ho perdem! L'horari aquest de les quatre de la tarda, et trenca tot el dia.


 Coordenades:
  
Tomba del Moro de Peà: UTM(ETRS89): 31T, 382785, 4657750
El Puput: UTM(ETRS89): 31T, 386711, 4651969