Traductor

dimecres, 30 de desembre de 2015

Dòlmens a Lot II i Aveyron II

Continuem la nostra estada per terres del centre de França i avui ens acostem a la vila de Martiel, al departament d'Aveyron. De camí, però, farem una aturada al bonic poble de Cajarc i farem un parell d'aturades no intencionades inicialment.

Sortim de l'allotjament de Combarel i ens dirigim cap a Cajarc. Un cop a la carretera D19, poc després de passar el nucli de Martignes, veiem un cartell a la dreta indicant "dolmen". I què vam fer... buscar on aturar el cotxe per anar a visitar el megàlit. En uns cinc minuts caminat, arribem al dolmen de Martignes.

Seguint amb el nostre estil, aquí hi posaríem la foto, però lamentablement, aquell dia la càmera de fotos ens va jugar una mala passada i ens va deixar sense fotos de dos dels dòlmens, un d'ells aquest. Podeu trobar imatges a la pàgina de T4T35.

Després de la visita, seguim cap a Cajarc, però fem una altra aturada, ja que el gps ens marca un dolmen molt a prop de la carretera a poc més de 7 quilòmetres. Per trobar-lo, seguim per la D19 els 7 quilòmetres i agafem el primer desviament que surt a l'esquerra després d'una zona d'aparcament típica francesa, d'aquelles amb tauletes. Just desviar-nos, ja podem parar el cotxe a la primera corba, ja que el dolmen es troba a la nostra dreta.

El dolmen de Verdier és, en realitat, un dolmen doble. A la foto superior es pot veure clarament la tomba I, però a la inferior podem veure una llosa prop de la primera cambra que no guarda relació amb aquesta; es podria tractar de la tomba II. Pel que es veu, és habitual trobar dòlmens dobles a la zona, tot i que nosaltres no en vam veure cap més.


Aquest sepulcre fou excavat l'any 1967 per J. Clottes i M. Lorblanche, però no diuen res de que sigui doble. El que sí comenten és l'existència d'un túmul d'uns 15 metres de diàmetre, que la coberta de Verdier I estava ja trencada en 6 trossos i que sembla un dolmen simple. També es documenten nombroses restes humanes i ceràmiques.

Pel que fa a les dimensions de les cambres, el I fa 3.60 metres de longitud màxima, per 2.50 d'amplada i 1 metre d'alçada màxima conservada, mentre que el II mesura 1.70 metres de llarg, 1.50 d'ample i 0.70 d'alt.

Seguim el nostre camí cap a Martiel després de fer una curta aturada a la vila de Cajarc, que conserva restes de cases medievals i que bé val una visita. Allà, agafem la carretera D146 i una vegada passat el nucli de L'Espinassière prenem el desviament a la dreta a una cruïlla de 4 possibilitats. Després d'uns 1700 metres, arribem a una altra cruïlla, on ara girem a l'esquerra. Al poc, prendrem la segona pista que ens surti a l'esquerra. Després d'uns 300 metres veurem, a la nostra dreta, les restes del dolmen de Couaylles.


Aquesta malmesa sepultura conserva una llarga llosa de 2.30 metres i 1.00 metre d'alçada a un dels laterals, que ens permet mesurar una longitud aproximada de la cambra de 4.50 metres. Addicionalment, es conserven dues pedretes més en el que podria ser l'entrada del sepulcre i un tros de llosa a l'altre lateral.

Desfem el camí fins l'última vegada que hem girat i ara anem a l'esquerra. Seguim uns 750 metres i aparquem a la nostra dreta a l'entrada del tercer camí que ens trobem. Per a trobar el dolmen de Causse Prunier haurem de seguir el mur que limita el camí a la nostra esquerra uns 75 metres. Aquí va ser on ens va fallar la càmera per segona vegada i és realment una llàstima perquè el dolmen es mereix una foto i no n'hem trobat cap a internet! Es troba fent de mur i no té íntegra la llosa de coberta, només li resten dos fragments. La maca sepultura és, com tots els companys de la zona, un dolmen simple.

De nou al cotxe, tornem per on hem vingut, aparcant ara a la sortida del camí que hem agafat per a visitar el primer dels dòlmens de Martiel... Coses que té un lloc amb molts megàlits i indicacions no gaire clares! Per això, recomanem utilitzar les coordenades per a no fer voltes estúpidament. Doncs bé, travessem la carretera i ens colem entre esbarzers a intentar trobar el dolmen de Rousiès C. No sabem si el vam trobar, però seguint un mur una cinquantena de metres des de la carretera i coincidint força amb les coordenades que portàvem, vam trobar aquestes lloses sospitoses perpendicularment adossades al mur.


No podem confirmar que sigui el megàlit que cercàvem perquè no hi ha imatges a internet. Només hem trobat que també s'anomena Rosier de Caussanel i que les seves lloses laterals i de capçalera estan molt malmeses. Què en penseu?

Després d'estar per la zona intentant trobar algun altre dolmen ruïnós del municipi, ens decidim a fer la ruta que està publicitada per la comuna, fins i tot tenen un fulletó editat, tot un luxe! Per això, seguim la carretera en el sentit que dúiem i, no molt més endavant, aparquem a la zona senyalitzada a la dreta de la carretera com a aparcament per a la ruta dels dòlmens de Martiel, ruta indicada amb marques grogues. A la fi! amb la de megàlits que tenen i només fan ruta per a uns quants... en fi... Aquesta ruta permet visitar, en només 600 metres, una inscultura, una cova i tres dòlmens.

Agafem el corriol marcat en groc i el seguim fidelment per a no perdre'ns cap megàlit. El primer que trobem, però, és la Bassin du Bois des Rey o du Bois des Margues, que queda a la dreta del nostre itinerari.


Com es pot veure a la foto, una "bassin" (conca en català) és una mena de cassoleta, però més gran; aquesta fa uns 40 centímetres de diàmetre i entre 8 i 10 de fondària. Sembla que aquestes cavitats es feien servir per a rituals de fertilitat, posant ofrenes d'aigua, altres líquids, baies, fruits o cereals al seu interior.  

Seguint el camí marcat, arribem al primer dolmen del recorregut, el du Bois des Rey o Bois des Margues B (igual que la conca... això és ser originals...).


La cambra d'aquest dolmen simple té una longitud aproximada de 4 metres i una amplada d'uns 2 metres. La coberta és una imposant llosa de 4 metres de llarg per 3 d'ample, pesant aproximadament 21 tones.... bé, devia ser una única llosa que ara es troba trencada en dos. Aquest maco megàlit està datat cap el 2500 a.C.

Reprenem l'itinerari i immediatament trobem el següent element, el dolmen du Bois de Galtier o Bois des Margues A.


Encara que sembli el mateix d'abans, no ho és, però és que tots els sepulcres de la zona són força iguals. Aquest, però, és un pèl més petit que el seu veí, ja que la seva longitud és de 3.60 metres i el pes de la coberta és de 13 tones. És monument nacional francès des de 1887.

Com a curiositat, a la part posterior del dolmen s'observa un mur de pedra seca en forma circular. Són els vestigis de la seva reutilització en temps moderns com a cabana de pastor.

Seguim la ruta i ara arribem al dolmen du Devès des Gleyettes A, monument nacional des de 1978.


En aquest cas, ens trobem un dolmen simple amb diverses lloses a la coberta, de les quals només una es troba cobrint la cambra. La seva longitud aproximada és de 4 metres.

Seguim endavant pel corriol que comença a davallar cap a la riera fins trobar, a mà esquerra, la Cloup o Doline des Gleyettes, que és una petita gruta que pot haver estat utilitzada com a abric en èpoques prehistòriques.


Ara sí, tornem al camí i seguim endavant uns 300 metres. Buscarem un lloc on el filat de la nostra esquerra permet el pas i ens colarem a un prat per visitar, fora del circuit marcat, el dolmen du Devès des Gleyettes B... no el podíem deixar passar estant tan a prop i accessible!


Per variar, no tenim informació sobre ell, només l'evidència de que a aquesta cambra simple li manca la llosa de coberta.

Retornem a l'itinerari marcat i anem cap el cotxe, que ens hem guanyat el dinar. Després del ressopó, canviem de zona i anem a visitar el dolmen de Marie Gaillard. Des de l'aparcament de la ruta anterior, seguim endavant durant uns 2 quilòmetres, quan trobem una intersecció de tres camins. Prenem el de més a l'esquerra i, en uns 750 metres, arribem a una zona on podem aparcar a la dreta, des d'on surt un corriol que ens duu al dolmen. 


La cambra simple de Marie Gaillard o de Les Teyssounières és monument nacional des de 1978. Es troba envoltada per un túmul de 15 metres de diàmetre i mesura 2.20 metres de longitud, per 1.40 d'amplada i conserva una alçada màxima de 1.20 metres. La seva gran coberta pesa 7.50 tones.

Dins la tomba es van trobar diverses restes humanes que van permetre determinar l'alçada dels individus masculins i femenins, essent 1.68 metres l'alçada mitjana masculina i 1.58 la mitjana femenina. Aquestes restes es daten sobre el 3000 a. C.

Segons sembla, aquest dolmen va ser excavat l'any 1885 pel cònsol americà a Niça, el sr. Thomas Wilson, però la seva descripció no concorda amb l'aspecte d'aquest dolmen. Tot i això, les troballes de l'esmentada excavació es troben al Museu Smithsonian de Washington. es tracta d'una agulla metàl·lica, un fragment de ceràmica i una pedra calcària foradada.

Retornem fins l'última cruïlla i allà prenem la pista per la que veníem abans, és a dir, la de la més a la dreta. Avancem uns 380 metres i podem deixar el cotxe al marge del camí. A la nostra dreta queda un prat que estava sent llaurat just en aquell moment i, curiosament, el nostre següent dolmen es troba al bell mig d'aquell prat. Anem pel lateral del prat i dubtem una bona estona en si passar o no, però al final decidim passar i intentar parlar amb el pagès. Quan finalment aquest s'adona de les nostres intencions, atura el tractor i intentem explicar-li que volem veure el dolmen i si hi té algun inconvenient. Ens mira amb cara escèptica i interpretem que vol dir que no hi veu el problema, així que travessem el prat i ens plantem al túmul.


El dolmen du Grand Champ o des Champs Grands s'ha salvat de miracle de desaparèixer per l'acció de l'home llaurant camps i ha arribat als nostres dies en relatiu bon estat. La cambra mesura 4,70 metres de llarg i 1.10 d'ample, però podria haver estat més gran, ja que un dels ortòstats laterals mesura prop de 5 metres. La coberta, avui trencada en dos, té unes dimensions de 3.70 metres de llarg, 3.10 d'ample i 60 centímetres de gruix.

Per visitar l'últim dolmen del dia, avancem a peu 200 metres des d'on hem deixat el cotxe. A la nostra esquerra, darrere del mur de pedra i el filat de filferro, es troba el maco dolmen de Puech Redon.


Ens trobem davant d'una gran cambra simple de 4.55 metres de longitud i 1.90 d'amplada amb la coberta trencada.

Encara ens queden força megàlits per la zona, però som conscients que se'ns farà fosc abans de poder veure'ls tots, així que decidim deixar-ho per avui. Per finalitzar el dia, ens acostem a passejar per la maca ciutat de Villefranche de Rouergue, a només 10 quilòmetres d'on som i amb un nucli medieval i una catedral "fortificada" dignes de visita.


Coordenades:

Martignes: UTM(ETRS89): 31T, 413343, 4935702
Verdier A: UTM(ETRS89): 31T, 409747, 4929881
Verdier A II: UTM(ETRS89): 31T, 409747, 4929881
Couaylles: UTM(ETRS89): 31T, 413752, 4916849
Causse Prunier: UTM(ETRS89): 31T, 413543, 4916078
Rousiès C: UTM(ETRS89): 31T, 413390, 4916792
Bassin du Bois des Rey: UTM(ETRS89): 31T, 412828, 4917784
Bois des Rey A o du Margues B: UTM(ETRS89): 31T, 412873, 4917772
Bois de Galtier o du Margues: UTM(ETRS89): 31T, 412821, 4917840
Devès des Gleyettes A: UTM(ETRS89): 31T, 412937, 4918074
Cloup des Gleyettes: UTM(ETRS89): 31T, 412997, 4918071
Devès des Gleyettes B: UTM(ETRS89): 31T, 412946, 4918375
Marie Gaillard: UTM(ETRS89): 31T, 410648, 4918030
Grand Champ o Champs Grands: UTM(ETRS89): 31T, 411089, 4918332
Puech Redon: UTM(ETRS89): 31T, 411301, 4918465