Traductor

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Dolmens als Pyrénées Orientales I

Toca cap de setmana amb els Lara... "Fina, no eres Lara pero entras en el pack!!", amb l'Alberto i la Dominique, i aquest cop també amb en Pere. Anem a la zona del Rosselló, on hi ha una important concentració megalítica.

Realment les dues rutes que vam fer aquest cap de setmana, les va preparar l'amic Manolo, jo anava a l'aventura, i val a dir que amb dues rutes vam veure un bon grapat de megàlits... a la d'avui en veiem un total de 7, tots ells sepulcres, i ben conservats!

Comencem la ruta a Sant Miquel de Llotes, on seguint la carretera D2 i  poc després de la barriada de Les Masus, veiem un rètol a l'esquerra indicant "Dolmen". Nosaltres vam aparcar allà, tot i que es pot arribar en cotxe fins el primer sepulcre: el restauradíssim dolmen de la Creu de la Llosa o Creu de Falibe. Val a dir que gairebé tots els dòlmens que veurem avui han patit una forta restauració.


Els francesos tenen com a costum fer aquest fals túmul tot envoltant el sepulcre, suposo que deu anar millor per aguantar l'estructura de la cambra i el seu corredor, si és que aquest, és encara l'original. Sincerament, el fals túmul, va anar bé, per a veure la impressionant llosa de coberta, que té infinitat de reguerons, creus i cassoletes... a comptar 23 - 27 creus i variants, i entre 130 - 137 cassoletes... compteu-les si voleu... jo no ho vaig fer!


Situat a 467 metres d'alçada, serà per a nosaltres l'eix de la petita caminadeta que farem ara. Del dolmen pròpiament dit, sabem que la cambra fa 2 metres de longitud, per 0.90 metres d'amplada i uns 0.60 metres d'alçada. El modern túmul no sé si està fet tal i com deuria ser dimensionalment l'original, però segons la documentació trobada, aquest tindria un diàmetre d'entre 8 o 9 metres. Sobre d'ell, s'hi han trobat fragments ceràmics que donen un clar de senyal d'anteriors violacions del sepulcre, que per cert, i segons les ceràmiques trobades, fou construït entre el 1500 i el 1400 a.C., quasi a la fi del Bronze mitjà, i va ser reutilitzat vers el 1100 i el 850 a.C., i a l'època romana.

Tot seguint la ruta preparada pel Manolo, anem a visitar el sepulcre del Serrat de Saint Jacques, que es troba tot pujant el turo, per un corriol que surt al costat del de la Creu de la Llosa, amb un pronunciat pendent a estones, són tres minuts a molt estirar. Com es pot veure, també té aquest fals túmul envoltant-lo.


El dolmen de corredor del Serrat de Saint Jacques es troba a una alçada de 538 metres, com ja hem dit abans just al turó del costat del dolmen de Creu de la Llosa. A l'excavació, Pere Ponsich va trobar diversos fragments ceràmics corresponents a l'edat del Bronze. La cambra del megàlit fa uns tres metres de llarg, per 1.80 metres d'amplada a la seva entrada, i 1 metre al fons del sepulctre, fent així que tingui una forma un pèl trapezoïdal. Com es veu a la fotografia, la llosa de coberta està trencada, la part que falta tapant el dolmen és la que es veu estintolada sobre el túmul... la qual cosa em fa pensar si veritablement el túmul en aquest indret està intacte, o bé l'han col·locada a sobre a la reconstrucció del sepulcre.

Tot seguit, desfem el camí fins el dolmen de la Creu de la Llosa i anem al dolmen de Puig del Fornàs o Coll de la Creu de Falibe, tot pujant al turó del davant, per un corriol que el va vorejant i que surt també prop del dolmen de la Creu de la Llosa, tot creuant el camí principal.


Sí, és diferent, bé de fet si et fixes amb les lloses de la cambra es veu ràpid, però és que realment s'assemblen molt aquests tres megàlits, més que res per la restauració efectuada.

El dolmen es troba a 507 metres d'alçada i fou descobert el 1976 per uns caçadors. El mateix any, Henri Baills l'estudià, i també es va protegir oficialment.

El corredor de 4 metres de llarg es troba peculiarment no alineat amb la cambra sepulcral, fent forma de "q". La cambra, de 2 metres de llarg, per 1 metre d'amplada, per cert, està coberta per dues lloses que estan gravades amb diverses cassoletes i creus. Està envoltat per un cromlech d'uns 8 metres de diàmetre.

A l'excavació de la cambra, produïda per Henri Baills, varen sorgir dos fragments de bronze (un anell i un fil), i un parell de fragments ceràmics, un d'ells d'era medieval, fet que assegura la seva reutilització a aquesta època. Pel que fa a restes antropològiques, aparegueren totes en el túmul, el que fa pensar en una espoliació del megàlit. En el túmul també aparegueren diverses restes ceràmiques del Bronze Mig - Final (vers el 1200 - 1000 a.C.). Per això es creu que fou construït cap aquesta última edat, i que fou reutilitzat a l'època medieval.

Baixem del turó i tornem al cotxe per apropar-nos al dolmen Mas Peyrot I o Masos I, també conegut, en menys mesura com a Canalettes. Que no us penseu que va ser fàcil d'arribar-hi, ni de trobar-lo... el camí que agafem al principi sembla còmode, però al final hi ha un punt que has de canviar de muntanya... així, tal i com sona, i clar té un fort pendent, tant de baixada com de pujada... i després cerca el dolmen, perquè el caminet existent no t'hi porta. El trobarem al cim del turó, sense camí definit, potser un pèl desbrossat, però bé, et quedes tot esgarrapat per les plantes.


Les dimensions del Mas Peyrot I són difícils de determinar donat el seu estat ruïnós, però es pot estimar una alçada màxima de 1.23 metres, una longitud de 2.15 metres i una amplada de poc més d'1 metre.

Fou descobert per Pierre Ponsich el 26 de Novembre del 1959 i ell mateix el va fer inscriure a la llista de monuments històrics francesos.

Seguim caminant pel cim de la muntanya, direcció oest, fins a trobar les restes del megàlit de Mas Payrot II o Els Massos II, que, com es veu a la foto, ha estat reutilitzat com a punt de tir per als caçadors.


La primera cita d'aquest dolmen va ser feta per Jean Abélanet el 1966. De l'esquema de lloses del llibre d'aquest autor, podem determinar unes dimensions màximes aproximades de la cambra de 1,90 metres de llarg, 1,10 d'amplada i 0,83 d'alçada visible.

Baixem del turó, pel costat oposat de la muntanya... recomano no fer-ho, sí, al final surts a un camí ample i en molt bon estat (i, si és època, amb les butxaques plenes de castanyes), però el corriol fins al camí és complicadet, complicadet. Bé, de fet, que cadascú faci el que vulgui, perquè la baixada del turó per on vam pujar, deu ser complicada també, però més curta seguríssim.

Un cop a espai més planer, encaminem cap al cotxe i, prenent-lo, anem a visitar el sepulcre de Mouillières, també conegut com a Camp Gran I. Els vestigis d'un antic sepulcre al vell cim d'un turó... com gairebé tots, al qual jo vaig tirar camp a través amb en Pere, i en arribar al sepulcre, ens vam trobar un corriolet ben definit, per on pujaven els nostres companys de ruta. Però bé, com diuen en espanyol... a lo hecho pecho!


Del megàlit de les Mouillières, no he trobat gaire cosa, només que faria unes dimensions d'1 metre per uns 80 centímetres. Com es pot veure, està molt malmès, restant en peu dues lloses laterals i la de capçalera.

Seguint l'itinerari marcat, anem a visitar l'últim sepulcre del dia, el dolmen del Coll de la Llosa, deixant el cotxe aparcat, al més o menys proper camí i agafant un preciós, i definit senderó que surt des d'aquest, crec recordar que estava senyalitzat. Hi arribes en uns deu minuts.


Aquest sepulcre de corredor, clarament restaurat en el mateix estil que els primers del dia, té una cambra trapezoïdal de 1.80 metres de longitud, per una amplada variable entre 1.00 i 1.30 metres. Pel que fa a l'alçada, no arriba a 1.50 metres. Es troba envoltat per un túmul de 10 metres de diàmetre. 


A més de tenir un nom semblant al del primer megàlit del dia, també té una coberta plena de gravats, principalment cassoletes i creus.

Fou estudiat per Eugène Devaux l'any 1936. Més tard, el citen en els seus escrits, Pere Ponsich i Maurice Iché, Lluís Pericot i Jean Abélanet.

Bé, com ja he dit abans, aquest és l'últim d'avui, tornem al cotxe i anem cap a la casa que havíem llogat per aquell cap de setmana, amb parada prèvia al supermercat... dutxa, sopar i dormir, que demà ens esperen més antics monuments.

P.D. Gracias Carlos por tu ayuda con el francés (merci sogre!)


Coordenades:

Creu de la Llosa o creu de Falibe: UTM(ETRS89): 31T, 470777, 4720263
Serrat de Saint Jacques: UTM(ETRS89): 31T, 470990, 4720343
Fornàs o Coll de la Creu de Falibe: UTM(ETRS89): 31T, 470520, 4720017
Mas Payrot I, Masos I o Canalettes: UTM(ETRS89): 31T, 470475, 4721185
Mas Payrot II o Masos II: UTM(ETRS89): 31T, 470371, 4721217
Mouillères o Camp Gran I: UTM(ETRS89): 31T, 468141, 4721189
Coll de la Llosa: UTM(ETRS89): 31T, 467680, 4719859