Traductor

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Dolmen, menhir i inscultures a Rabós I

Després d'un munt de dies sense sortides megalítiques, ens decidim a fer una de les excursions pendents per l'Alt Empordà, la dels dòlmens de Llançà.

Ens llevem d'hora i ens plantem a Vilamaniscle, on aparquem el cotxe a la seva part més alta, passat el castell. Ja a peu, ens dirigim cap el Puig del Roure, on agafem la pista de l'esquerra. Només començar la pista, comencem a veure caçadors... hi ha batuda de senglars! Sense deixar la pista, arribem al punt on hem de prendre el corriol que porta als dòlmens del Puig Esquers, però un dels caçadors ens indica que és millor no anar-hi, ja que aniríem a parar de ple a la zona minada de caçadors. Plànol en mà, decidim canviar de ruta i pugem fins el Coll de Dofines per un pendent molt i molt pronunciat, però sense el risc de que ens disparin, per a trobar el dolmen del mateix nom.


No és dels dòlmens més espectaculars de la zona, però les vistes ben valen una visita! Pel que fa al megàlit, està mig caigut, així que és difícil determinar-ne la seva tipologia. Per l'entorn on es troba, podem extrapolar que es tracta d'un sepulcre de corredor amb passadís estret. La seva cambra mesura 2,00 metres de llarg, per 1,20 d'amplada i 1,00 metres d'alçada conservada.

El seu descobriment va ser fruit d'una llarga investigació, car que apareix esmentat des de l'any 935 com a territori del proper monestir de Sant Quirze de Colera. L'Enric Carreras i el Miquel Dídac Piñeiro, membres del GESEART, van trobar-lo a la fi el maig de 1982. No podem comentar les seves troballes arqueològiques, ja que no s'ha excavat mai.

Seguim endavant per un corriol que va a parar a un corriol encara més estret a la falda de la muntanya... coses d'haver d'improvisar la ruta... Després d'un considerable esforç, arribem a un camí que s'eixampla i ens duu a les inscultures  del Mas Mallol. El camí està senyalitzat amb marques grogues i fites, que ens indiquen que ens hem de desviar a la dreta i una mica més endavant a l'esquerra per a veure els gravats.


Van ser descobertes pel GESEART el 9 de maig del 1982. En conjunt, hi ha unes 70 pedres de pissarra amb gravats, sobretot creus i cassoletes, la més gran arriba a travessar la pedra on es troba, com si fos un embut per a líquids. Les inscultures de la roca 1, la primera que va ser descoberta, ocupen uns espai de 1,60 metres de longitud per 1,35, i conté 30 cassoletes simples, 2 cassoletes unides per un regueró (el que es diu halteriforme) i d'altres unides en forma de xarxa i de línia).


Pel que fa a la roca 2,  els gravats ocupen una superfície de 65 per 95 centímetres. Hi ha 10 cassoletes simples, 4 cassoletes unides per un regueró formant una línia i 3 creus unides formades per la unió de 4 cassoletes mitjançant reguerons, donant lloc a uns gravats antropomorfs.

Per la seva morfologia, es pot considerar que són coetànies a altres inscultures que hi ha a menhirs i dòlmens de la zona. Per tant, podem datar-les vers el Neolític Mitjà - Calcolític. 

Continuant la baixada cap a Rabós, passem pel mas Mallol i ens dirigim al Mas Roqué, on trobem el menhir del mateix nom.

Aquest roc de pissarra mesura visiblement 2,50 metres, tot i que la seva longitud total és de 3,60 metres. La seva amplada és de 0,76 metres i el seu gruix oscil·la entre 0,35 i 0,55 metres. Segons GESEART, aquest menhir ja s'esmenta com a menhir i fita al segle XVII, però, tot i això, no ha estat mai excavat. Per l'entorn on es troba, no és fàcil acotar l'època cronològica a la que pertany, però el podem col·locar entre el IV i el III mil·leni a.C.

Un cop visitat el menhir, continuem cap a Vilamaniscle i baixem, a fer l'avituallament de final de ruta, a Garriguella, que bé ens l'hem guanyat!



Coordenades:

Coll de Dofines: UTM(ETRS89): 31T, 504638, 4693154
Inscultures Mas Mallol (grup 1): UTM(ETRS89): 31T, 505175, 4695323
Inscultures Mas Mallol (grup 2): UTM(ETRS89): 31T, 504968, 4695071
Menhir del Mas Roqué: UTM(ETRS89): 31T, 504638, 4693154