Traductor

dimarts, 4 d’agost de 2015

Megàlits al departament de Finistère II

La sortida d'avui serà una interessant ruta circular a la part sud del departament de Finistère. Comencem anant a la població de Plouhinec a veure la necròpoli de Pointe du Souc'h, ubicada al costat del centre d'interpretació de Menez Dregan. Per arribar-hi, només cal seguir les indicacions cap a aquest centre d'interpretació o cap a la Rue de la Corniche. Podem deixar el cotxe a l'aparcament del centre, que es pot visitar previ pagament d'una econòmica entrada.

Bé, una vegada allà, el primer que ens crida l'atenció és el túmul de 40 metres de longitud, per 10 d'amplada i 5 d'alçada, que conté cinc dòlmens. Com molts altres monuments d'aquest estil, el lloc va servir de pedrera i va resultar molt malmès. No va ser fins el 1979, quan va ser declarat monument històric, que va deixar de servir de pedrera. Va ser excavat el 1870 i entre els anys 2001 i 2006, i reconstruït posteriorment.


Endinsant-nos al "cairn", anem descobrint les diferents tombes, totes compartimentades i resultat de múltiples superposicions de construccions, tal com mostra el panell informatiu del túmul.


La primera construcció del recinte és precisament la que queda més lluny de l'aparcament, i s'extén des de l'interior del túmul fins l'exterior. 


Conté una fossa de 2.15 metres de longitud per 1.20 d'amplada, datada per C-14 cap el 4530 - 4360 a.C., dins el Neolític Mitjà (equivalent al Neolític antic català). A la seva excavació, es van trobar restes de ceràmica, una destral polida i fletxes, entre altres objectes.

A continuació, la construcció d'una nova estructura, per contenir un dolmen de corredor, al voltant del 3900 a.C., va destruir part de la fossa.


Entre el 3300 i el 2900 a.C., es van construir tres tombes més (mirant-les des de l'aparcament, són la segona, la primera i la quarta). Aquesta primera imatge és la segona tomba, tipus sepulcre de corredor amb cambra al fons.


La primera cambra és compartimentada en quatre subcambres.


Igual que la quarta tomba, a l'esquerra de la imatge, a l'interior de la qual es troba el Marc.


Per últim, cap el 2500 a.C., es va construir un sepulcre de corredor, la tomba número 3, que va destrossar part de les tombes veïnes. A dia d'avui, i després de la reconstrucció, és la que es conserva millor, ja que conserva part de la coberta i la porta que donava accés a la cambra sepulcral.


Seguint les indicacions i ja que el dia acompanya, fem l'agradable passeig que permet descobrir més punts històrics prop del recinte. Ens dirigim primer a la cova de Menez Dregan, ubicada actualment a tocar del mar. És difícil prendre-li una fotografia... i més si hi ha gent excavant-la, com era el cas. Lamentablement, el jaciment és a tocar el mar durant la marea alta i pateix danys quan hi ha fortes tempestes; de fet, actualment, té més aspecte d'abric que de cova.


Va ser descoberta el 1985 i es tracta d'un hàbitat utilitzat des del Paleolític, aproximadament des del 465.000 a.C., per l'Homo Heidelbergensis en èpoques climàtiques intermèdies, quan el mar es trobava a uns 10 quilòmetres de distància.

Des de fa uns anys, és excavada cada estiu, fet que ha permès recollir més de 100.000 objectes, com ceràmica, ossos, eines i restes de fogars, un d'ells datat vers el 380.000 a.C. Segons els experts, els fogars d'aquesta cova són els més antics que es conserven a Europa.

Seguint l'itinerari, que ressegueix la costa, anem trobant diferents "four à goémon", que són forns típics de la zona on es cremaven unes algues (tipus Fucus) amb l'objectiu d'extreure iode.


Habitualment, fan entre 5 i 10 metres i estan recoberts interiorment de lloses. El procés era col·locar les algues al forn i cremar-les per a obtenir sosa, que era venuda a les indústries químiques per a que n'extraguessin el iode. Només com a dada, d'una tona d'algues, s'obtenien 50 quilos de sosa per a extreure només 1 quilo de iode... potser massa esforç veient el resultat...

Bé, seguint la ruta, arribem al gran dolmen de Pors Poulhan (anomenat així perquè es troba a aquest nucli) o Menez Korriged (tornarem a trobar aquest nom més tard).


Aquesta galeria coberta va ser esmentada per primer cop el 1835, però ja era objecte de destrucció en fer-se servir com a pedrera des de l'Edat Mitjana. Lamentablement, a la Segona Guerra Mundial, va ser dinamitada pels alemanys perquè tapava la visió a una bateria costanera... El 1986 va ser adquirida pel Consell General, que la va fer excavar i la va restaurar un parell d'anys després, utilitzant lloses d'un altre monument funerari que també havia estat destruït temps ençà.

Pel que fa a les seves dimensions, mesura 10.80 metres de longitud per 2.00 d'alçada màxima. Consta de 16 pilars sobre els que reposen dues lloses de coberta. Al seu voltant, es poden veure restes del cròmlec allargat situat en torn al túmul. El sepulcre està datat entre el 3300 i el 2800 a.C., tot i que va ser reutilitzat fins l'època gal·loromana.

Acabem l'itinerari de nou al túmul de Pointe du Souc'h i anem a veure una caseta de vigilància (corps de garde) que es va construir el segle XVIII. Al costat, entre un munt de vegetació, es deixa veure una llosa que sembla correspondre a un altre dolmen. 


El dolmen de Menez Dregan A, tot i estar molt proper al túmul complex que hem explicat, no ha estat excavat i ni tan sols l'han netejat per a que sigui més visible. Potser més endavant ho facin per a enriquir encara més el patrimoni del recinte.

Finalitzada la visita, anem cap el cotxe a continuar amb la ruta, però veiem unes lloses sospitoses a la nostra dreta (és a dir, a l'altre costat de la carretera)... Aparquem al cotxe al descampat del costat i ens acostem per a descobrir el dolmen de Menez Dregan B.


Aquest sepulcre de corredor es troba lleugerament envaït per la vegetació i força malmès. A l'esquerra del corredor, es pot veure el que sembla ser una de les lloses de coberta. El seu interior es troba ple de pedruscall.

Ara sí, tornem al cotxe i abandonem la Pointe du Souc'h cap el nord, per anar a visitar la més que turística Pointe du Raz. La visita és maca, no ens enganyem, però està tan massificat que no ve de gust anar-hi. Primer, un munt de cua per trobar un forat a l'enorme aparcament (de pagament) i, després, a fer una bona estona de cua per a que t'atenguin a l'oficina de turisme per a que et donin el plànol del recinte. Bé, tot i això, la parada va servir per a veure maques vistes i dinar en un paisatge agradable.


Seguim la nostra ruta a través de la D-7 i passat el nucli de Beuzec Cap Sizun, ens desviem per la D-407, a veure la preciosa Pointe du Millier, molt més solitària i amb marcat caràcter salvatge.


De tornada cap a la D-7, vam visitar el curiós molí de Keriolet, on es pot comprar i veure com elaboren la farina de "blé noir" (fajol en català), la típica que s'utilitza per a elaborar les famoses "galettes" bretones (una mena de crep).

De nou a la carretera D-7, ens acostem a visitar dos dòlmens propers. Per anar al primer, recorrem uns 440 metres per la D-7 i girem a l'esquerra a l'alçada de Kervanaleg Vihan. Seguint aquest carrer, en menys de 700 metres arribem a una cruïlla, on prenem la branca esquerra, i recorrem uns 200 metres més. A la nostra esquerra trobarem, sense problemes, la galeria coberta de Kerbalannec.


Aquest megàlit d'uns 11 metres de longitud, 2.20 d'amplada màxima i 1.90 metres d'alçada màxima, es conserva en relatiu bon estat. Curiosament, l'amplada varia de 1.90 metres a l'entrada, fa 2.20 prop del centre i acaba fent 1.90 al final. El passadís té un vestíbul curt.A un dels laterals, es poden veure lloses del peristàlit que delimitava el túmul.

Va ser excavat el 1880 amb el resultat de força ceràmica de diferents tipus, fragments de sílex i una destral polida. Aquestes troballes permeten datar el megàlit dins del Neolític final, vers el 2500 a.C.

Tornem a la D-7 i seguim en direcció Douarnenez. A la sortida del poble de Poullan sur Mer, a l'alçada de la creu de terme, trobem una indicació a l'esquerra cap a la galeria coberta de Lesconil Ti ar C horriket, nom bretó del monument que significa "casa dels nans". Al matí hem vist Menez Korriged, que és una altra variable per al mateix nom. Seguint per aquesta pista poc menys de dos quilòmetres, trobem a l'esquerra una petita zona d'aparcament amb el nom del megàlit i un camí delimitat per fustes que duu al dolmen en pocs metres.


Hem de reconèixer que aquest dolmen ens va sorprendre molt, ja que no n'havíem vist mai cap d'aquest estil, anomenat "arc bouté". Si mirem la foto, veurem fàcilment que té lloses laterals inclinades cap a l'interior, però no té lloses de coberta... problemes per a obtenir matèria primera? optimització dels recursos? Sigui el que sigui, no ens sembla un mètode constructiu molt robust, ja que deixa múltiples entrades a la cambra. A dia d'avui, només es té constància de 8 dòlmens d'aquest estil. 

Es troba situat a un túmul ovalat de 14 per 5 metres i conserva part de l'anell de contenció, tal com s'aprecia a la fotografia. L'entrada, situada lateralment, dona pas a un corredor de 12.30 metres de longitud per 1.60 d'amplada, essent 2.00 metres l'alçada màxima. El sepulcre es corba lleugerament cap el nord i acaba en una cambra més estreta i separada del passadís per una llosa, de 1.30 de llarg per 1.20 d'ample. A la seva excavació, es van trobar restes de ceràmica del Neolític, del Bronze i d'època gal·loromana.

Per acabar la jornada, passem per la Plage du Ris de Douarnenez, a veure com puja la marea i la gent ha de marxar ràpidament, i fem una visita al maco poble medieval de Locronan, que sembla les Rambles, però bé es mereix una visita.


Cansats, tornem a Quimper, on ens allotgem, per a agafar forces per a la següent jornada.


Coordenades:

Pointe du Souc'h I: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Pointe du Souc'h II: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Pointe du Souc'h III: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Pointe du Souc'h IV: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Pointe du Souc'h V: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Tomba Pointe du Souc'h: UTM(ETRS89): 30T, 389984, 5315929
Hàbitat de Menez Dregan: UTM(ETRS89): 30T, 389957, 5315790
Pors Poulhan o Menez Korriged: UTM(ETRS89): 30T, 390634, 5315825
Menez Dregan A: UTM(ETRS89): 30T, 389979, 5315888
Menez Dregan B: UTM(ETRS89): 30T, 390005, 5316084
Kerbalannec: UTM(ETRS89): 30U, 391673, 5326581
Leskonil o Ti ar C'horriged: UTM(ETRS89): 30U, 397276, 5327439