Traductor

dissabte, 29 d’agost de 2015

Dòlmens i cova a Prullans

Primera excursió decent que fem per la terra després de vacances. Aquest cop ens anem cap la Cerdanya, al municipi de Prullans. Maco i tranquil poble, amb una cosa que crida molt l'atenció, com a poc a mi... la quantitat d'aigua que hi ha. Tot són rierols i fonts, i d'aquelles que sempre ragen, no de les de polsador. Per cert, cada una que tastes et sembla que és més bona... i més després de fer 15.2 quilòmetres.

Sortim de Prullans del costat del local social, on veurem indicadors cap a la cova d'Anes. Pugem per un estret corriol, esquivant esbarzers i ortigues i amb un considerable pendent, que va vorejant unes cases xules (com gairebé totes les de Prullans). Aquest senderó és també una riera, sovint seca, però us podeu trobar amb un xic d'aigua. Petarem a un altre corriol, un xic més ample però molt més planer, en aquest girarem a la dreta i seguirem tot rectes fins a trobar un camí molt més gran, en el que seguirem en el mateix sentit que veniem, fent una petita pujada. El seguirem fins a trobar-nos amb un camí que creua, aquí podeu escollir, tot anant per les dues direccions acabes a la cova d'Anes. Jo recomano seguir tot recte, l'altre fa baixada, i per experiència si ja ets a dalt, millor que segueixis a dalt. Seguirem fins una cruïlla; si anem rectes, arribarem a la casa d'Anes, i si girem a la dreta, seguint les indicacions que hi ha, anirem a la Cova d'Anes. A aquest camí, a la primera corba a l'esquera, surt un maco sender de gespa, que seguirem tot tirant sempre cap a l'Oest, baixant uns cent metres, fins que ens trobem sobre d'una gran llosa... aquesta llosa és la coberta de l'entrada a la cova. Vorejem per la dreta per un senderó que hi ha i baixem un xic tornant cap a l'esquerra. Allà entre arbres, i a 1285 metres d'altitud, surt el corriol que en escassos metres duu a la cova.

Aishhh!!! No vam fer cap foto de l'entrada!! Totes són de dins de la immensa cavitat.


La qualitat d'imatge de les fotografies no és que diguem brutal, però tenint en compte que és una compacta, la Cris va fer molt bona feina (el meu pols és patètic). La primera foto és de la sala que hi ha just entrar, només era l'entrada a la cova i a mi ja em semblava prou espectacular. Fa uns 20 metres de llarg per uns 8 d'amplada i una alçada màxima de 5 metres. Al seu sostre hi ha un forat que surt a l'exterior, que antigament deuria ser la sortida de fums de la foguera.

Seguim per l'ample corredor, vers l'interior de la cova, veient formidables formacions rocoses, creades amb el pas del temps.


Tot i això, cal esmentar la denúncia de diverses associacions, ajuntaments, etc. sobre el maltractament que ha rebut en els últims anys (aquestes coses no les entendré mai, què hi guanyes pintant, guixant i trencant la cova?).


La cavitat fa 335 metres de llargada, tot i que em sembla recordar que al plafó d'allà posa 310. I és apta per a tots els públics, mentre portis frontal o llanterna.

Pel que fa a la Prehistòria, la cova fou ocupada vers el Neolític, el Bronze antic i el Bronze mitjà. Això ho sabem per les restes trobades en la seva excavació, tals com: una sitja plena de cereal, una fulla de sílex, una destral de pedra polida, dues volanderes d'un molí manual, percutors i peces ceràmiques de diverses formes.

També se li suposa un cert àmbit funerari, ja que entre diverses restes de diferents animals, com la hiena, el porc senglar o el cèrvol, es va localitzar un crani humà d'una dona, cosa que ens fa assegurar el seu ús com a sepultura. Posteriorment, en època medieval, es torna a reutilitzar, aquest cop com a hàbitat, també segons indiquen les restes trobades.

Suposem que aquesta zona va ser habitada quasi constantment en el pas del temps, ja que a més de les evidències que s'han trobat a la cova i el fet que hi hagi dos dòlmens bastant a prop, cal sumar una altra cova a la mateixa muntanya. A l'anomenada cova de la Mariana, ubicada a 1260 metres d'altitud, s'hi va trobar de nou diferent material prehistòric més modern, però no s'ha pogut datar amb exactitud la seva utilitat. No cal que la busqueu, l'entrada a la cova és tancada per quantitat de matolls.

La donem per visitada i tornem al camí d'abans, que agafem cap a l'esquerra fins la cruïlla, on girem a la dreta direcció la casa d'Anes. El seguim tot recte, deixant a un centenar de metres a la dreta, l'antiga ermita romànica de Sant Mamet (la foto és de tornada).


Travessem la casa tot seguint rectes pel camí, que no deixarem fins al final, on toparem amb la tanca del mas de ca n'Orèn. Curiosament, vam parlar amb l'amo i ens va dir que el segon sepulcre no el trobaríem... no sabia amb qui parlava aquest!! Aquí, agafem un ample corriol que surt al costat dret de la tanca tal i com arribem, passant entre mig de les vaques que pasturen, i el seguim, deixant a la dreta una petita bassa. Al poc, veurem un sender senyalitzat a la nostra esquerra, que dóna accés a la part alta de la muntanya amb una llarga i pronunciada, a trossos, pujada (hi ha dues basses, el corriol es troba entre la més gran i la petita).

Anem fent camí, travessant una tanca de filferro, i al poc ens endinsem en un bosc de pins. Al poc de caminar-hi, per fi a l'ombra, trobem una fita de pedres amb un caminoi que surt a la dreta, en direcció Nord. L'agafem fins a trobar de nou, el filat, el travessem i, a no gaires metres d'aquest, trobarem el dolmen de Ca n'Orèn I o La Roca Cobertorrassa.


El túmul del megàlit és molt visible i farà uns 10 metres de diàmetre. En quant al dolmen en si, es tracta d'una cambra pirinenca que disposa d'una longitud de 1.75 metres; 1.40 i 1.75 metres d'amplada, a l'entrada i a la capçalera, respectivament, donant-li una forma trapezoïdal; i una alçada de 1.30 metres.

El material arqueològic que s'hi va trobar és ampli i molt interessant (avui en dia es troba al Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona). Tot i ser descobert i saquejat el 1915 pel Centre Excursionista de Catalunya, l'any 1920, Josep Colominas va garbellar les terres extretes anys abans del sepulcre. Sumant les dues actuacions, es documenten les següents troballes: Restes ceràmiques diverses, una punta de sageta de sílex, diverses denes de collaret, dos botons d'os, dues destrals de pedra polimentada i les restes d'entre set i nou cossos, un d'ells un infant, i un altre amb trepanació cranial, que segons els experts es produí després de la mort de l'individu. Datem el sepulcre cap a finals del Calcolític, vers l'any 2000 - 1700 a.C.

Continuem la ruta tornant al camí principal, i seguim l'ascens uns 350 metres més, on veurem a la dreta un corriolet entre dos pins, on nosaltres vam posar una fita de pedres. Ara ve el complicadet, no hi ha un camí definit per arribar al sepulcre. Anem caminant vers el nord-oest fins a trobar de nou el filat, la cista de Ca n'Orèn II o Sepulcre de la Collada d'Orèn, es troba a dos metres a la dreta del filat i a 390 metres del megàlit de Ca n'Orèn I. Aquesta última dada és molt factible si vas amb GPS, i no tens les coordenades, i si no és qüestió d'anar provant, mentre puges la muntanya seguint el filat.


El sepulcre de la Collada d'Orèn o Ca n'Orèn II és d'estil diferent al company I, aquest cop es tracta d'una cista megalítica, no gaire ben conservada, per cert. Només en resta molt clarament la paret Est, i força feta pols la paret Oest, bastant vençuda per la força de la gravetat i la terra, juntament amb els arbres i plantes de la natura. El bon pagès del mas de Ca n'Orèn ens va comentar que fa no gaire temps es va fer una expedició amb l'objectiu de netejar-lo de plantes, que ja el cobrien, i habilitar un caminoi... de camí no en queda res, però sí que està prou net.

Té unes dimensions de 2.10 metres de llarg, que per ser una cista déu n'hi do, una amplada màxima conservada de 1.20 metres i una alçada d'1 metre. Jo, la veritat, és que no m'hi vaig fixar gaire, però en Mañé assegura un túmul circular de 8 metres de diàmetre de pedruscall.

El tema de l'excavació arqueològica és més aviat frustrant, ja que quan el va excavar Josep Colominas, no hi va trobar res. Per últim, dir que pel tipus constructiu, el col·loquem en el temps en una època un xic anterior, el Calcolític inicial, entre el 2200 - 2000 a.C.

Ara sí que ja tornem a Prullans, desfent el camí que hem seguit amb anterioritat, excepte en el tros final, on no baixem pel corriol costerut del principi de la ruta i seguim rectes, fent la volta a la part superior del poble. Quan el corriol es transforma en un carrer amb les típiques cases xules a banda i banda, trobarem una font a mà dreta, d'estil diguem-ne "cutre", però l'aigua és boníssima!!! Recomano omplir els dipòsits d'aigua! I si seguim baixant, arribarem a tocar de la font Fresca, on també recomano, com a poc tastar-la... és fresca de veritat. Sabem de l'existència d'una altra font, que pel que ens han dit és espectacular, que es troba a cinc minuts per la zona de la primera font (no recordem el nom exacte, però ens sembla que és la font Subirana). No hi vam anar, que ja estàvem cansats, però si a algú li queden forces, el convido a anar-hi.

Prenem una cervesa, de mig litre, al local social i anem a l'allotjament que havíem reservat, amb l'última caixa regal que ens quedava de les que ens havien regalat.


Coordenades:

Cova d'Anes: UTM(ETRS89): 31T, 397871, 4692851
Ca n'Orèn I o La Roca Cobertorrassa: UTM(ETRS89): 31T, 396089, 4694642
Ca n'Orèn II o Sepulcre de la Collada d'Orèn: UTM(ETRS89): 31T, 395832, 4694935