Traductor

diumenge, 26 d’abril de 2015

Menhirs a Agullana II i Maçanet de Cabrenys

Aquest diumenge, farem una ruta que gran part és amb cotxe. Anem fins La Jonquera, entrant per la N-II direcció França. A la segona rotonda del carrer principal del poble, girem a l'esquerra, passant per sota de l'AP-7. En passar-la, virem a l'esquerra pel primer camí que veiem en aquesta direcció. En no masses metres, veurem un trencall, també a l'esquerra, indicant el menhir de Palaus. Vorejant un petit turó, pel primer camp de conreu, en pocs metres, trobarem sense cap dificultat el menhir.

Fou descobert temps ençà per Joan i Dolors Verdú, veïns d'Agullana, però no el van identificar com a menhir. Això últim ho feu GESEART l'any 1986.


El monòlit amida 3.20 metres d'alçada total, visibles d'ells 2.50, 0.78 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.38 metres.

Té al bell mig un gravat, en forma de jou, exactament igual al de la Pedra de Llinars (que es troba al Museu Municipal de Montmeló; Menhir a Montmeló), el de Castellruf (a les escales del carrer López de Castro de Santa Maria de Martorelles; Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), i guarda una certa relació amb l'espectacular menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres). I a la part superior de darrere, molt més polida i llisa, en té un altre; el que seria la cara del menhir antropomorf.


Encara que no s'hi ha trobat cap resta associada, per la tipologia i el seu gravat, se li estima una antiguitat d'entre 4000 i 5500 anys.

Tornem al cotxe i anem a intentar trobar el dolmen de Rocalba. Anem direcció Agullana i, just passar per sota la via del tren, ens endinsem pel camí que surt a la dreta. Vam arribar fins al peu del turó on es localitza, però les plantes estaven molt crescudes i molles, tant que vam decidir deixar-ho per un altre dia. No vèiem on posàvem els peus i ja anàvem xops! Els detalls de com arribar-hi, els explicarem quan el visitem.

Així doncs, de nou al cotxe, anem a fer una visita a Agullana, concretament a la plaça de l'església. Allà es troba l'exposició sobre la necròpoli de Can Bech de Baix, un cementiri de més de mil urnes d'incineració, de les quals s'han estudiat 413. Aquesta necròpoli està datada entre els segles X i VII a.C.


La necròpoli pròpiament dita va ser descoberta per Miquel de Palol, inquietat per unes troballes que es van localitzar a peu de la carretera que va a La Vajol, l'any 1927. L'any 1943, el seu fill Pere i un company, en Tomàs Pagès, també estudiant d'arqueologia a la Universitat de Barcelona, van continuar amb les prospeccions a la zona, essent descobridors, juntament amb el pare d'en Pere, de la necròpoli més important del mediterrani occidental.

Dins les urnes, es dipositaven les cendres del difunt juntament amb l'aixovar, aquest últim a vegades incinerat juntament amb l'individu, a vegades no, trobant-se divers material en perfecte estat de conservació. Podem veure un petit recull de troballes al Museu, com ganivets, puntes de fletxa, raspadors, agulles de cap, etc.

Els horaris de visita del Museu són: Dissabtes, diumenges i festius de 9h a 13h, i de dimarts a divendres a hores concertades, trucant al telèfon 972535206.

Sortint, anem a cercar el menhir del Mas del Puig o del camp de la Matalena. Deixem Agullana per la GI-501, girant a la primera sortida a la dreta. Aquesta, en pocs metres, deixa de ser asfaltada i esdevé una pista sorrenca, que al poc de circular-hi es torna cimentada. Seguirem el cimentat fins que ens trobem un rètol de prohibit el pas, a una intersecció de camins. Deixem el cotxe enganxat a la vora de la intersecció, i a peu seguim per la pista sorrenca de la dreta en la posició en la que hem arribat. El camí va fent la volta, i torna a la part superior del camí cimentat. Llavors agafarem una altra pista que surt del camí, a la seva dreta, al poc de tornar-hi i seguim pujant. Seguirem aquest vell camí, que es va desdibuixant envaït per les plantes, fins que sortim en un clar a tocar de la part dreta del camí. En ell, veurem sense cap dificultat el menhir del mas del Puig (aquí ens vam tornar a mullar).


Segons Tarrús... al que jo crec, el roc amida, 3.00 metres d'alçada, 1.90 metres d'amplada i 0.90 metres de gruix. L'alçada sembla inferior a la foto, perquè el menhir està inclinat cap a darrere. Cronològicament, el que podem dir, és que el cataloguen àmpliament com tots els menhirs de l'Albera, entre el Neolític mitjà i el Calcolític, entre el 3500 i 2000 a.C.

El menhir fou descobert per Josep Juanola i Campà, un veí d'Agullana, l'any 1990. Immediatament, va ser visitat per l'arqueòloga M. Teresa Genís, i l'any 1994 pel grup GESEART, sense trobar, en cap de les seves visites, cap resta asociada al menhir.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Maçanet de Cabrenys. Aprofitem i dinem per allà. Just acabar l'àpat, agafem el cotxe per la GI-503 direcció França. En tres revolts sortint del poble, ens trobarem a la nostra esquerra, un cartell indicatiu, senyalitzant el menhir de la Pedra Dreta. Agafarem aquest camí sorrenc, i en uns 500 metres veurem el menhir a la dreta, a tocar del camí.


Aquest és primerament esmentat l'any 1911 per Joaquim Botet i Sisó. Però l'any següent, Manuel Cazurro, el cita i esmenta que hi ha informacions d'ell del segle XII, informacions que nosaltres no hem trobat pas...

Té una alçada de 2.00 metres, una amplada de 0.70 metres i un gruix màxim de 0.40 metres. No sabem quan es va reaixecar, si és que mai ha caigut, ni tenim les dimensions de llargada total, però el 1902 era dempeus, ja que hem trobat una foto antiga del Centre Excursionista de Catalunya on es veu el menhir.

Volíem veure més coses per la zona, però comença a ploure, i... per avui ja ens hem mullat prou. De camí veurem alguna cosa més...


Coordenades:

Palaus: UTM(ETRS89): 31T, 489609, 4694348
Mas del Puig o camp de la Matalena: UTM(ETRS89): 31T, 486976 , 4694546
Pedra dreta de Maçanet: UTM(ETRS89): 31T, 478681, 4692268