Traductor

dilluns, 30 de març de 2015

Dòlmens a Conca de Dalt - Perauba i Baix Pallars - Peracalç

Avui ens posem en marxa amb la idea de veure uns quants megàlits, i, després d'un suculent i abundant esmorzar, prenem el cotxe i anem cap a Gerri de la Sal. Tot just arribar al que podríem denominar com el nucli urbà, prenem una carretera que surt a la nostra dreta, fent una corba prou tancada, amb un rètol que indica Montcortès, entre d'altres. L'enfilem, passant el citat poble i poc després l'estany que també rep el mateix nom. Passat l'estany, virarem per la primera carretera asfaltada que ens trobem a la nostra esquerra i la seguirem tot rectes 2.9 quilòmetres, on trobarem, a una corba a l'esquerra, un camí sorrenc que va cap la dreta en el seu vèrtex. Agafarem aquest camí deixant una pista, al poc d'entrar, que s'enfila per la muntanya a la nostra esquerra, i seguirem rectes per ell fins la primera corba a la dreta, on trobarem un espai al costat per a deixar el cotxe.

A peu, reprenem el camí que portàvem amb el cotxe. Deixarem un camí mig desdibuixat que surt a la nostra esquerra, seguint rectes pel camí uns 50 metres fins a veure un altre camí d'accés als camps per als tractors, també a l'esquerra. El primer dolmen del dia es troba just en aquesta intersecció, per sobre del camí principal (el dolmen es veu des del camí). De fet, poc després de la petita pista d'accés al camp, hi ha un petit corriol, que ens deixa al costat del megàlit en un parell de metres.


La cambra pirinenca de la Cabana de Perauba està prou ben conservada, només li manca la llosa de "porta", documentada en estudis anteriors (1894). No està gens malament tenint en compte que aquesta és una sepultura del Calcolític, vers el 2200 - 1800 a.C.

Era un sepulcre d'inhumació successiva, com demostren les restes de 6 - 7 individus adults i les de 4 infants que s'hi van trobar, arraconades a la paret, deixant espai per un nou enterrament.

Tornem al camí principal i de nou cap al cotxe, agafant aquell camí desdibuixat que hi ha poc abans d'arribar-hi. Caminem per ell tot rectes fins a veure a mà esquerra del camí un conjunt de bardisses i plantes diverses, just quan entrem a l'últim pla en el què el camí fa la volta. Entre les bardisses i flora de l'entorn, trobem les restes del possible dolmen de Fontanelles. 


La veritat és que té bona pinta, quan ets allà, es veu clarament un túmul antic recobert per  posterior pedregam, suposadament extret en l'aplanament del terreny per a fins conreables. També es poden veure unes lloses més petites, de la que se li suposa de coberta, a l'interior del que seria la cambra, com caigudes cap dins. No ens consta cap excavació.

Un cop fotografiat el possible sepulcre, anem a buscar les cavitats M35, M22 i M21... no en vam trobar cap, bé, tampoc és que hi dediquéssim molta estona perquè no ens hi hauríem pogut endinsar, són per a espeleòlegs amb un xic d'experiència, crec que sobretot la M35.

Amb la decepció de les últimes cavitats no trobades, refem el camí fins el cotxe, el passem, i seguim per ell fins a trobar un altre camí que surt a la nostra esquerra, baixant vers la vall de la mateixa muntanya. Caminarem per ell vorejant camps de conreu i boscos poc més d'un quilòmetre, fins que acabi el camí en un prat (també terra de conreu). Girant a la dreta, tal i com baixàvem pel camí, el creuem tot enfilant-nos al turó que hi ha just davant, on a la seva part alta, també a la dreta, en una zona sense arbrat, trobarem el dolmen de La Foleda.


Aquest sepulcre va ser catalogat i restaurat l'any 2013, i, tot i que quan es va fer aquesta acció, ja tenia mostres d'un continuat espoli. El megàlit és una cambra simple, tipus pirinenca on la datació podria ser, segons el tipus constructiu, vers el 3500 a.C. D'altra banda, a la seva excavació, encara que estigués espoliat, es van trobar diverses denes i restes humanes, entre elles una dent del 1500 a.C. segons el C-14.

Aprofitant la increïble vista que ens oferia el lloc, ens quedem a dinar amb la companyia del megàlit... encara no ens havíem cremat i aguantàvem el sol.

Ja dinats, tornem al camí principal i el seguim cap a baix. Gairebé arribant a l'asfalt per on hem vingut aquest matí, prenem aquella bifurcació (ara a la dreta) que puja vers la muntanya. No us espanteu que al principi puja bastant però després es calma, i fa baixada... clar que com dic jo mateix "tot el que puja... baixa, i tot el que baixa... puja!!"... sinó, tens un problema!!

Ja en plena baixada, a un revolt a l'esquerra, ensopegarem amb una entrada per a tractors a un camp. Endinsant-nos-hi, trobarem, al seu mig i a una zona no preparada per al conreu, el que molts han catalogat com a dolmen, inclòs els del Ministeri. A nosaltres no ens consta cap excavació i les lloses "no són clarament treballades", o sigui que a falta que algú ho excavi ho deixarem com una curiositat natural, ja que no veiem cap senyal dolmènica clara... potser la roca de coberta... no ho sé (jo no li vaig veure res). Podria ser una cova... (Segons informació d'en Manolo, aquesta pedra fou arrossegada pel pagès al fer el camp de conreu).

 

Tornem al camí, fent marxa enrere per on hem vingut i seguim baixant pel camí principal, on en finalitzar la segona corba amb cara i ulls a l'esquerra, veurem un corriol que s'endinsa al bosc. Seguint-lo uns cinc metres, veurem a mà esquerra a sobre del túmul que encara es conserva, el dolmen, aquest sí, dels Castellars d'en Pei.


La fotografia està feta per la part del darrere del megàlit, on es pot veure part de túmul i les lloses mig caigudes cap a l'interior del sepulcre. És bastant gran... més que per les dimensions de la cambra, per les dimensions de les lloses. I pensar com el pujaven... ufff, quina matadeta!!


És una gran cambra pirinenca, que fou excavada l'any 1922 per part de la Universitat de Barcelona. Excavació de la qual no es van obtenir resultats positius, no es va trobar res. Amb la falta de materials recuperats del seu interior i voltants, no es pot ajustar la datació d'aquest megàlit, donant-li, segons la Carta Arqueològica del Pallars Sobirà, una datació molt ampliada, entre el Neolític final i el Calcolític (2500 - 1800 a.C.).

Té una longitud de 2.40 metres, una amplada de 1.40 i una alçada de 0.80 - 1.00 metres. Però a mi, el que em va impressionar és el gruix de la llosa cobertora, que fa 60 centímetres en diversos punts.


Coordenades:

Cabana de Perauba: UTM(ETRS89): 31T, 333941, 4686767
Fontanelles: UTM(ETRS89): 31T, 333902, 4686413
La Foleda: UTM(ETRS89): 31T, 333006, 4687573
Curiositat natural dels Castellars d'en Pei: UTM(ETRS89): 31T, 334400, 4685934
Castellars d'en Pei: UTM(ETRS89): 31T, 334708, 4685606