Traductor

dissabte, 17 de gener de 2015

Paradolmen, menhirs i coves a Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt

Avui, després d'estar envoltants de polsim tota la setmana pel canvi de portes a casa, necessitem sortir a que ens toqui l'aire. I la millor opció és fer una ruta per la Serralada Litoral amb un boníssim guia, el Joan. El recollim a Montornès i ens dirigim cap a Vallromanes. Travessem el poble tot seguint la riera i enfilem una pista forestal en direcció a la font de Can Gurguí. La pista que seguim desemboca al GR 92 al Coll de Clau, on podem deixar el cotxe sense problemes, donat que aquest GR és una autopista! Des d'aquest punt, seguim el GR cap a la nostra dreta fins a l'alçada del quart pal de fusta de la línia elèctrica i ens endinsem al bosquet. Poc després, a la nostra esquerra trobarem el paradolmen del Boter, uns 4 metres més avall d'una paret granítica.
 

Tot i que no ha estat mai excavat, diversos experts en cultura megalítica indiquen que molt possiblement es tracti d'un sepulcre del Neolític final - Calcolític (vers el 2500 -2000 a.C.). Les seves dimensions interiors són 2,90 metres de longitud (1,00 metre sense coberta) per 0,80 metres d'amplada i una alçada màxima d'1,00 metre.

Tornem cap el cotxe i seguim les indicacions cap el Coll de Can Gurguí i la Creu de Can Boquet, passant pel mirador de la Cornisa, on podem parar còmodament a veure les vistes del Maresme, el Barcelonès i els dos Vallesos.

Continuem el camí cap a la Creu del Boquet, on hi ha el centre d'informació del Parc de la Serralada Litoral, i allà prenem el camí de més a la dreta i poc després el de l'esquerra. Continuem per aquesta nova pista uns 850 metres fins que veiem a l'esquerra una pista que tira amunt tornant un pèl enrere. Deixem aquí el cotxe i enfilem aquesta pista a peu. Després d'uns 300 metres, ens endinsem al bosquet de la nostra esquerra per un camí i agafem poc després un corriol a la nostra dreta, que ens durà a la Cova d'en Pau per la seva part posterior, en uns 25 metres més. 


Es tracta d'un abric granític utilitzat con a cova sepulcral, aproximadament entre el Neolític i el Calcolític (5000 - 1800 a.C.). Consta de dues cambres amb una superfície total de 4 metres de longitud per 2 d'amplada. Va ser excavada el 1950 i es va trobar força material. A la primera cambra, per exemple, una sageta i fragments de ganivets de sílex i fragments de ceràmica. Pel que fa a la segona cambra, les troballes van ser més importants: una destral polida, un ganivet de sílex, diverses plaques de pedra i vas de ceràmica fet a mà, així com gran quantitat d'ossos humans fragmentats i peces ceràmiques.

Desfem el corriol fins al camí i tirem cap a la dreta uns 150 metres, on veurem, sense dificultat, la Cova de la Granota.


Com la seva companya, es tracta d'una cavitat natural formada per blocs de granit reaprofitada com cova sepulcral entre el Calcolític i el Bronze Antic (2200 - 1500 a.C.). També consta de dues cambres a diferents nivells. La cambra superior mesura 4,oo metres de longitud per 3,30 d'amplada màxima i 1,65 metres d'alçada màxima. A la seva excavació del 1950 s'hi van trobar tres enterraments, quatre ganivets i tres sagetes de sílex i dues plaques de pedra. La cambra inferior, situada just sota l'anterior, va ser excavada el 1955 i s'hi van trobar quatre sagetes de sílex, una dena de collaret i dos fragments de ganivet. Curiosament, a aquesta cambra hi havia una gran pedra quadrangular de 40 centímetres de costat situada al bell mig.

Tornem cap el cotxe i ens dirigim ara cap al dolmen de la Roca d'en Toni, que ja vam visitar fa un temps (Dolmen a Vilassar de Dalt). Per a arribar-hi, desfem el camí fins a la cruïlla on es troba l'oficina d'informació del parc (Creu de Can Boquet) i prenem el camí de la nostra dreta. En menys d'un quilòmetre, arribem a l'esplanada on es troba el dolmen i hi deixem el cotxe. Ja a peu, tornem un pèl enrere i agafem el primer trencall que trobem a l'esquerra. El seguim fins trobar el primer trencall a la dreta, que s'estreny i arriba fins l'hàbitat dels Rocs d'En Sardinyà, a l'esquerra del camí. Aquests rocs són una agrupació de blocs granítics tancant una habitació més o menys circular de 20 metres de diàmetre.


A les diferents excavacions, s'hi han trobat cinc raspadors de sílex del Neolític antic, fragments de ceràmica cardial, tres destrals de basalt, una de diorita, una altra de fibolita, dues masses de molí, indústria lítica diversa, dos fragments de ganivets i un fragment de sílex negre, entre d'altres.

Darrere de l'habitacle, ens trobem amb el què podria ser una antiga pedrera.


Continuem caminant fins que trobem una pedra amb tendència circular, també a l'esquerra del camí.


Ens trobem davant de la Pedra de Can Boquet, un roc ple de cassoletes, d'entre 4 i 8 centímetres de diàmetre i de 0,5 a 1,5 centímetres de fondària. A més, a la seva part superior, es pot observar un gran orifici de 57 per 42 centímetres i 45 centímetres de fondària, possiblement utilitzat per a cristianitzar la pedra.

Seguim una miqueta més el camí fins a trobar el Castell de Pedra, que conté, a la seva part posterior, la Cova d'en Joan i una altra cavitat més petita.


La Cova d'en Joan té unes dimensions d'1,00 metre d'alçada per 2,00 d'amplada i 3,50 de fondària.

Quan va ser descoberta l'any 1977, a uns 70 centímetres de l'entrada per la part exterior, hi havia una paret de pedres tancant-la.  En treure's aquestes pedres, es va trobar una llosa de 80 centímetres de llarg, per 20 d'ample i 8 de gruix, iniciant un semicercle de 60 cm d'alçada que contenia tres esquelets en posició fetal. A més, s'hi van trobar dos fragments de sílex, fragments de ceràmica i una petita destral de basalt. Es pot datar aquest jaciment entre el Neolític final i el Calcolític (2500 - 1800 a.C.).

Continuem el camí pel pendent que queda davant del Castell de Pedra i baixem uns 100 metres fins trobar uns amuntegaments de pedres a la nostra esquerra. Entre ells, hi trobarem la Cova del Pont.

Sincerament, nosaltres trobem que és més fàcil arribar-hi des de l'ermita de Sant Salvador de Boquet. Aquesta ermita es troba seguint el corriol que surt en baixada des del Castell de Pedra. Una altra opció per a arribar-hi és agafar la pista des del dolmen de la Roca d'en Toni i agafar el camí que, a l'esquerra i poc abans d'arribar a la Creu d'en Boquet, duu a Can Boquet i Sant Salvador. Un cop aquí, deixem l'ermita i el mas a la dreta i trobarem un corriol que, pujant un pèl pel turó, ens porta a la Cova del Pont.

En un cas o en l'altre, recomanem dur les coordenades per anar-hi directes.


Aquesta cova és natural i, possiblement, va ser un lloc d'enterrament. A la seva excavació, efectuada el 1970 per J. Venutua, no s'hi van trobar restes humanes, però sí ceràmica feta a mà de diferents tipus i una destral de pissarra, que permeten datar la presència humana a la cova entre el Neolític i el Bronze Antic (5500 - 1500 a.C.).

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim, tot seguint el GR-92, cap al nord, en direcció a Can Camat. Deixem camins a banda i banda fins que la pista el bifurca en dos; allà, prenem el camí de l'esquerra i el seguim uns 150 metres, fins a trobar a mà esquerra una entrada a un prat. Ja a peu, tenim dues opcions. Si anem pel camí, trobarem el menhir de Can Camat a la nostra esquerra sobre el talús. 


Si anem pel prat paral·lels al seu límit, el veurem a la nostra dreta, un pèl amagat entre la vegetació. 


Les seves dimensions són 1,90 metres d'alçada per 1,00 d'amplada. Mirant aquesta segona fotografia, no diríem que fa aquesta alçada, però per la part del darrere sí s'observa la seva magnitud real, però és difícil fer una foto, així que hem posat una foto de cada banda del menhir. En no tenir cap característica particular, no s'ha pogut datar amb exactitud dins de l'ampli marge temporal del Neolític al Bronze (5500 - 650 a.C.).

De nou al cotxe, fem mitja volta i tornem a la Creu d'en Boquet, on prenem la pista que porta a Vallromanes passant pel restaurant de Sant Salvador. Uns 700 metres després, deixem el cotxe i agafem el corriol de l'esquerra, endinsant-nos en un maco i humit bosquet. El seguim uns 500 metres fins una corba una mica tancada a l'esquerra. A banda i banda del camí trobarem els dos trossos del menhir de la Pedra del Diable. Si volem veure el fragment gran, hem de pujar al bosc de la nostra esquerra. Si volem veure el petit, hem de baixa un pèl a la nostra dreta.


Abans de trencar-se, el menhir mesurava 2,50 metres de longitud per 0,90 d'amplada i 35 centímetres de gruix. Segurament, el seu estat actual es deu als moviments de terres fets a la zona.


Tornem de nou cap el cotxe i continuem cap a Vallromanes per la que portàvem. Just arribar a la població, agafem el desviament cap a la urbanització de Can Tàbac i Oasis, pujant pel carrer de Consol Balet i seguint per Mare de Déu de Montserrat. Després d'uns 700 metres, deixem el cotxe i prenem el camí que surt a la dreta, just a una corba, fins arribar a una esplanada. Anem cap a la dreta fins a trobar un bosquet, on, caminant uns 25 metres, trobem la Roca Foradada del Turó del Tàbac.   


Aquesta cova artificial, de 1,40 metres de fondària per 1,10 metres d'amplada i 0,93 d'alçada, es troba esculpida a un gran bloc granític de 3,64 metres de longitud per 3,75 d'amplada i 2,66 metres d'alçada.

Fou descoberta el 1966 per Lluís Galera i Isern, que l'associà a altres troballes prehistòriques de la zona, mentre que, 10 anys més tard, en J. M. Cuyàs l'assimila a un forn (crec que sí, s'hi podrien fer pizzes a l'interior... però és massa feina, no?). El 1991, el col·lectiu GESEART la considera una cova sepulcral artificial.

S'hi han realitzat diverses prospeccions al seu entorn els anys 1999, 2003 i 2004, sense haver-se trobat restes associades. Tot i això, podria datar-se entre finals del Neolític i principis del Calcolític (2700 - 2200 a.C.). El roc granític conté reguerons i cassoletes.

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim a la urbanització de Can Nadal, a Vilanova del Vallès, per finalitzar el completíssim matí. Allà, prenem el carrer de l'Alosa fins que es converteix en pista i, quan aquest s'acaba, prenem el camí de l'esquerra i aparquem. Ja a peu, seguim tot rectes i arribem fins una tanca, on agafem un camí que surt a l'esquerra. Just després, agafem un altre que surt a la dreta resseguint la línia d'alta tensió. El seguim fins trobar un dipòsit a la dreta i entrem al bosc que queda a la nostra esquerra. Baixant pel corriol marcat (compte, en alguns trossos no es veu gaire la senyalització), arribem a la Cova de Can Nadal II i uns 30 metres a l'est, trobem la Cova de Can Nadal I o de l'Escarpat.


Es tracta d'una cavitat en forma de balma d'uns 2,50 metres de longitud per 2,00 d'amplada i 1,50 metres d'alça màxima. Davant seu, hi ha una llosa que podria haver fet de tancament de la cambra sepulcral, al costat d'una altra llosa més petita, fet que va fer que l'Artur Osona, el 1892, l'esmentés per primera vegada catalogant-la com a dolmen. Es troba a la part inferior d'un aflorament granític que grans conté cassoletes i reguerons.

El 1951, en J. Ventura hi va fer una excavació, a la que ho va trobar restes esmicolades d'esquelets, fragments ceràmics i tres puntes de sageta amb peduncle i aletes. El 1992, s'hi va ser una prospecció, sense trobar-hi restes associades. Les minses restes no permeten datar la cova amb certesa.

Tornem a la Cova de Can Nadal II (foto inferior esquerra), també anomenada de l'Ermità, car fou utilitzada a l'Edat Mitjana com a eremitori (al seu interior, es pot observar una creu gravada a la paret).

La cambra, excavada artificialment a la roca, té unes dimensions de 4,50 metres de longitud per 2,00 metres d'amplada i 1,50 d'alçada.

Igual que la seva veïna, va ser catalogada per l'Artur Osona com a dolmen el 1892, va efectuar-s'hi una excavació el 1951, per en J. Ventura i s'hi va fer una prospecció el 1992. Les troballes associades a la cova són tres fragments de ceràmica grollera, dos fragments de sílex i un fragment de ganivet de sílex blanc de 3 centímetres de longitud. Tot i no haver-se trobat restes humanes, es podria haver utilitzat com a hipogeu o cambra sepulcral.

Si ens hi fixem bé, veurem que el corriol marcat baixa una miqueta més. Seguint-lo i només uns 50 metres cap el S-SE, trobem la Cova de Can Nadal III o Cova Fonda (imatge inferior dreta).

És la cavitat més curiosa de les tres i, tot i la proximitat a les anteriors i el seu fàcil accés, és també la més desconeguda. Té una entrada en rampa que sembla que t'hagi de portar al centre de la terra, però, tranquils, només fa 1,50 metres de fondària. La cambra té tendència arrodonida, amb una longitud d'uns 4,50 metres i una amplada de 2,50 metres.


La primera notícia global que es té de les coves és de l'any 1909, quan en Francesc Carreras  i Candi les identifica com a sepultures cristianes... suposem que per la presència de la creu gravada a la Cova de l'Ermità.

Després de visitar aquestes interessants coves, és hora de tornar a casa, a descansar i poder pair tots els elements que hem visitat.


Coordenades:

Paradolmen d'en Boter: UTM(ETRS89): 31T, 4442293, 4596193
Cova d'en Pau: UTM(ETRS89): 31T, 445493, 4597723
Cova de la Granota: UTM(ETRS89): 31T, 445580, 4597639
Pedrera de Can Boquet: UTM(ETRS89): 31T, 445271, 4597729
Roques d'en Sardinyà: UTM(ETRS89): 31T, 445252, 4597736
Pedra de Can Boquet I: UTM(ETRS89): 31T, 445251, 4597675
Pedra de Can Boquet II: UTM(ETRS89): 31T, 445252, 4597673
Castell de pedra: UTM(ETRS89): 31T, 445201, 4597615
Cova d'en Joan:UTM(ETRS89): 31T, 445223, 4597606
Menhir de Can Camat: UTM(ETRS89): 31T, 445519, 4599153
Menhir de La Pedra del Diable: UTM(ETRS89): 31T, 444079, 4597258
Roca Foradada del Turó del Tàbac: UTM(ETRS89): 31T, 442529, 4598218
Cova de Can Nadal I: UTM(ETRS89): 31T, 443437, 4599741
Cova de Can Nadal II: UTM(ETRS89): 31T, 443400, 4599744
Cova de Can Nadal III: UTM(ETRS89): 31T, 443413, 4599722