Traductor

dissabte, 13 de desembre de 2014

Dòlmens i menhirs a Cardona I

Avui, anem d'excursió al Bages, a la zona propera a Cardona. L'excursió promet bastant encara que ja sabem que per aquí els dòlmens són bastant antics i la majoria no s'han conservat gaire bé, ja sigui per la destrucció per part de l'home o per l'abandonament i la falta de cura del nostre patrimoni. De les nombroses ressenyes que portàvem, 8 dòlmens i 2 menhirs, només en vam trobar 4, però és el que té, potser en una altra època de l'any n'haguéssim trobat algun més, no ho sé.

Comencem pel menhir de la Roqueta, que és el primer que vam visitar. Es troba tot anant per la carretera C-55 cap a Solsona i, poc després de passar Cardona, agafem el desviament cap a Bergús (a l'alçada del quilòmetre 63). Seguim la pista asfaltada sense agafar cap trencall fins que veiem anunciats els masos de Palà de Coma i La Roqueta a la nostra dreta. Ens dirigim cap a ells i passem el primer. Si no vigileu, anireu a petar de ple al centre del terreny ocupat pels diferents edificis de La Roqueta, com ens va passar a nosaltres... Vam tenir la sort que allà vam trobar al propietari del mas, que molt amablement ens va indicar on es trobava el menhir. Vam aparcar una mica més abaix i en arribar a la zona on es troba el menhir, vam retrobar al propietari, que ens va acabar de dir on era, ja que el tapa un gran llorer i no és visible des del camí.
  

El menhir de la Roqueta té una alçada de 1,10 metres per una base de 0,60. Pot correspondre a l'època final del Calcolític, cap el 1800 a.C.

Com el propietari del mas sembla que hi entén, aprofitem per a petar la xerrada una estona amb ell i ens indica alguns detalls de com arribar als següents megàlits que tenim apuntats. Ens diu, però, que no ens molestem gaire en buscar les dues cistes de la Roqueta, ja que es trobaven on ara hi ha els camps llaurats del costat de la finca i que les dues de Palà de Coma  estan força arrasades.

De nou al cotxe, arribem fins el petit nucli de Bergús i aparquem davant de l'església de Sant Joan de Bergús i comencem a caminar cap a la muntanya. Dels dos camins que surten de Bergús, prenem el de l'esquerra i, la cruïlla que trobem poc després, seguim pel del mig. Després d'una curta pujada, arribem a una zona relativament plana després d'una pronunicada corba a la dreta. Trobem un encreuament triple al que prendrem la branca de més a la dreta. Poc després, arribem a un altre, aquest doble, que forma una "V" amb un prat i tornem a prendre el de la dreta. Uns 100 metres després, arribem a una tercera bifurcació on tornem a tirar cap a la dreta. Ara hem d'anar amb compte per a no passar-nos!! 550 metres després d'aquesta última bifurcació, deixant uns prats a l'esquerra, veurem al marge esquerre del camí un munt de pedres amuntegades amb una gran llosa tombada i una de més petita sobresortint (com a ajuda, just davant a l'altre costat del camí hi ha un pi -fent ombra sobre el dolmen a la nostra foto- i, per a la següent cruïlla, ens faltaran uns 130 metres).


El dolmen de la Torre de la Roqueta presenta un aspecte del tot ruïnós. A més, si comparem la nostra foto amb la de l'article "Nous megàlits al Bages" de l'Albert Fàbrega (revista Dovella, primavera 2000) i la descripció que en fa l'autor, em genera dubtes de si realment aquestes restes pertanyen a aquest megàlit, ja que parla d'una llosa dempeus i de formar part d'una cabana de paret seca... Però, d'altra banda, hi ha més fotos a internet que coincideixen amb la nostra, entre d'altres, les de la fitxa de l'inventari de la Generalitat (veure Fitxa Torre de la Roqueta). A més, la descripció que se'n fa a Patmapa és bastant acord amb el què vam veure. Consta d'una llosa lateral caiguda dins la cambra d'uns 2 metres de longitud i podria tractar-se d'un dolmen simple.

Avancem una miqueta més pel mateix camí aviam si tenim la sort de trobar les dues cistes de Palà de Coma. A la següent bifurcació, agafem la branca esquerra i seguim fins a una triple bifurcació, on agafem la branca del mig. Aproximadament 700 metres després, arribem a la zona de la riera i anem cap a la nostra esquerra. En teoria, prop de la riera, hauríem de trobar els dos sepulcres, però no sé si les coordenades que dúiem no estaven bé si és que, en estar tan propers a la riera, han quedat sepultats sota dels sediments arrossegats per l'aigua, o bé, han desaparegut per acció de l'home. Està clar, avui no és el nostre dia!

Tornem al cotxe i, des de Bergús, tirem rectes fins la carretera BV-3001, on girem a l'esquerra en direcció Cardona. Ens aturem poc després del quilòmetre 7 i aparquem a la cruïlla de camins que queda a la dreta, a l'alçada de la creu de la Llordella. Travessem la carretera i enfilem el camí que surt just al davant. Podria donar més detalls, però no val la pena, ja que aquí tampoc vam trobar els dos sepulcres que anàvem buscant. De fet, una vegada a casa, vam veure que sembla que havíem aparcat just al costat d'un d'ells... Haurem de tornar amb millors explicacions i amb el gps reparat!!

Com va sent l'hora de dinar, decidim anar a trobar un últim megàlit. Tornem a la carretera BV-3001 i continuem un pèl més en direcció Cardona. Passat el quilòmetre 4, prenem el primer trencall que surt a la dreta. Seguint aquesta pista, agafem el segon trencall a la dreta, just després d'una corba pronunciada a l'esquerra. Aquest camí mor a Cal Llauner, però nosaltres hem d'agafar una desviació que surt a l'esquerra poc abans de la casa (més val que deixem el cotxe a l'inici del camí). Ja a peu, trobarem l'hemidolmen de Cardona o el menhir de la Vinya del Giralt després d'uns 100 metres, ajagut, fent de límit entre el camp i el camí.


Aquest gran roc té unes dimensions aproximades de 3,28 metres de longitud (bé, alçada si es conservés a la seva ubicació original), per 1,16 d'amplada i 0,60 de gruix. Alguns autors el consideren "hemidolmen" i, per tant, hauria estat la coberta d'un dolmen actualment desaparegut. Pel que fa a la cronologia, també hi ha discussió, però pot datar-se cap el 2000 a.C. Cal destacar que les inscultures no corresponen a l'època prehistòrica.

Després de menjar un bon entrepanet allà mateix aprofitant el bon dia, comencem la tornada cap a Cardona. Com anem amb temps per al partit del Barça i m'ha quedat un regust amarg, convenço al Marc per a veure un sepulcre proper a Cardona del que sí portem bona informació.

A la sortida de Cardona, agafem la carretera B-420 i, poc després del quilòmetre 1, girem per la pista asfaltada que surt a mà esquerra. La seguim sense prendre cap trencall fins que mor a una altra pista asfaltada, on girem a la dreta, passant pel pont que travessa l'Aigua d'Ora i, de nou a la dreta, arribem a l'ermita de Sant Salvador. Seguim el camí fins que després d'una corba pronunciada a la dreta trobem un petit trencall a l'esquerra que acaba a una petita esplanada. Des d'aquí, ens endinsem un pèl al bosc i trobem la cista de Sant Salvador, també coneguda com a sepulcre de la Vinya del Joncar.


Aquest megàlit, clarament reutilitzat com a barraca de vinya i en estat força deteriorat, té unes dimensions interiors de 3,75 metres de llargada, per 1,90 d'amplada màxima i 1,20 d'amplada mínima, per 1,10 metres d'alçada. Per la tipologia de cista, les seves dimensions i els objectes trobats durant la seva excavació, es pot datar als inicis del Calcolític, cap el 2200 - 2000 a.C.

Després d'aquesta troballa, ja comencem la tornada amb una millor impressió de la jornada. Però, està clar, hem de tornar a aquesta zona, ens queda molt per descobrir!


Coordenades:

Menhir de la Roqueta: UTM(ETRS89): 31T, 386304, 4640514
Torre de la Roqueta: UTM(ETRS89): 31T, 385463, 4639953
Menhir de Vinya Giralt: UTM(ETRS89): 31T, 388612, 4639550
Vinya del Joncar: UTM(ETRS89): 31T, 390309, 4644342