Traductor

diumenge, 23 de novembre de 2014

Cistes i menhirs a Llagostera i menhirs a Santa Cristina d'Aro III

Comencem el dia amb una espesa boira; la primera foto és mig fantasmagòrica... i no és perquè hi surti la Cris!! jeje.

Anem cap Llagostera a la urbanització Font Bona, que es troba al bell mig del Massís de Cadiretes. Creada il·legalment als anys setanta, i ara continua sent "il·legal", l'ajuntament de Llagostera la segueix tractant de nucli no urbà... de fet no sembla gaire civilitzada, no tenen voreres, ni enllumenat, ni tan sols clavegueram i equips de neteja. Realment està tot molt brut, carrers i bosc.

Arribem a la urbanització i ens trobem una rotonda en el seu carrer principal, en la que sortirem per la tercera sortida. Als pocs metres, veurem a la nostra esquerra una parcel·la no edificada, que fa cantonada amb el carrer la Cova. En aquesta parcel·la veurem sense cap dificultat la cista de Tranquinell.


El sepulcre no es troba datat a cap lloc només es té constància de l'excavació al pla, i a una de les parcel·les del costat on s'hi va trobar restes d'un poblat del Neolític, avui en dia una parcel·la de la il·legal urbanització.

Del megàlit, queda un alineament de pedres amb un arc, ja molt difós (és on es veu la Cris). Però les lloses que es veuen a la part dreta, segons la meva opinió, també són del megàlit, per això he fet la foto d'aquesta manera. És el mateix tipus de pedra, i s'observen treballades. Això sí que  puc afirmar... crec!!... es diu que és un dolmen, però per les dimensions i morfologia de les lloses, és una cista. Per catalogar-la a una era, jo la dataria com la companya que veurem tot seguit. 

Tornem al cotxe i refem el camí que ens ha portat a la segons nosaltres cista del Tranquinell. A més de mitja baixada, abans d'arribar al gruix de carreteres sortint del Massís, veurem a la dreta, just al costat de la carretera una casa, amb un camí que passant per la seva porta principal s'endinsa al bosc. Aparquem el cotxe davant l'entrada  de la casa, i ens posem a caminar pel camí, és molt ample i al poc veurem que és de pedra (roca mare).

Quan tot anant pel camí aquest fa un gir pronunciat cap a la dreta, nosaltres el deixem agafant un corriol que surt recte tal i com veníem; el seguirem i en no massa temps veurem un camí desdibuixat i pedregós que puja a la nostra dreta vers un petit altiplà. A aquest altiplà, el camí es fa més visible, i seguint-lo, en una vintena de metres, arribarem a la cista de Les roques de l'Ivet.


Aquesta cista amida 2.10 metres longitudinalment, 1.10 metres d'amplada i conserva una alçada de 0.75 metres. Segons el llibre que va publicar en Xevi (Xavier Niell Ciurana) el 2016 de monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, titulat, Dòlmens, Coves i Menhirs, uns tres metres al nord de la cista, es conserva un amuntegament de pedres que podria ser la coberta de la malmesa cista. La cambra és situada dins un túmul de petites dimensions, amb restes evidents del cròmlec de contenció en algun tros.

Les troballes obtingudes pel mateix arqueòleg en aquesta cista han estat realment excepcionals, però tot i tenir un enllosat totalment conservat, cosa molt estranya, l'acidesa del terra s'ha "menjat" les restes òssies, trobant això sí, 5 ganivets de sílex, unes quaranta denes de cal·laïta, 1 vas ceràmic sencer i altres restes ceràmiques. Les troballes en si no van ser gaire quantioses, però van permetre datar la cista entorn de l’any 3000 a.C. Fins aquest moment, es creia que les cistes eren del V mil·leni a.C., però aquesta és 1000 anys més moderna.

Darrere la cista, trobem aquest gran roc, que per la seva morfologia vam pensar que era un més que probable estela-menhir.


Buscant per internet sobre aquest roc antropomorf, no hem trobat res, només la mateixa afirmació que fem nosaltres per part del Club Alpí de Palamós, en una visita que van fer amb en Xevi Niell i amb l' expert excursionista català "Capità Haddock", donant unes pinzellades botàniques.

Tornem a la carretera i anem al poble de Llagostera, ens endinsem en el seu nucli antic. Tot caminant pel carrer Major i quan arribem a la plaça del Mercat, al primer carrer que surt cap l'esquerra, veurem al fons el menhir de Montagut.

Aquest menhir és col·locat estratègicament per a que els cotxes no es pensin que poden passar pel carrer (hi ha unes escales), sembla que ja s'ha emportat més d'una "fava".

La ubicació original d'aquest era al Planell de Can Cabanyes, a prop d'altres megàlits dins del Massís de Cadiretes. 


Amida 2.21 metres d'alçada, 0.86 d'amplada i 0.37 metres de gruix. Segons hem pogut saber, el megàlit presentava a una de les cares  una inscultura vertical que comença amb una cassoleta, que avui en dia ja no es veu. Datarem el megàlit, segons aquesta inscultura ara desapareguda i, per la semblança a altres grans rocs de la zona, entre el 3000 - 2500 a.C.

Després de fer un volt al nucli antic de Llagostera, tornem al cotxe i ens dirigim a Santa Cristina d'Aro per la C-65. Sortim d'ella per accedir a la GIV-6611, anirem per aquesta carretera fins trobar a la nostra dreta el Mas Pla. Just davant del mas surt una pista, molt ampla i allisada, que agafarem, girant al primer camí cap a la dreta, aquest el seguirem rectes deixant un pont sobre la riera de Solius a la nostra dreta, fins a arribar a Can Llaurador.

Allà deixem el cotxe i a peu seguim rectes pel camí, que comença a no ser apte per a cotxes, agafant el PR C-102, i en uns 300 metres veurem al marge esquerre d'aquest, el menhir de Can Llaurador.


Aquest menhir va ser re-aixecat i fortificada la seva base per un grup de voluntaris l'any 1994.

Les seves dimensions són de 2.32 metres d'alçada, conservant visibles 1.85 metres d'ells, 1.24 d'ample i 0.55 metres de gruix. Segons Tarrús, és datat vers el 3000 - 2500 a.C.

Tornem de nou al cotxe i ens dirigim a la urbanització de La Roca d'en Malvet, que és on es troba el magnífic dolmen de Mas Bousarenys, el que vam visitar a la ruta de Dòlmens i menhirs a Romanyà de la Selva i Santa Cristina d'Aro, però no ens hi parem. Anem pujant per l'allargada urbanització fins a sortir d'ella i anar a petar a la carretera atrotinada que porta a Romanyà, en la que virarem a la dreta. Ens pocs metres, l'asfalt millora considerablement, i començarem a veure a banda i banda de la carretera camps de golf. El menhir "pijo" es troba a un dels camps de la nostra dreta, davant d'un llac (es veu des de la carretera).


El menhir antropomorf de la Pedra de les Goges o de Sa Pedra Aguda fou construït vers el 3000 - 2500 a.C. i té unes dimensions de 2.04 metres d'alt, 0.90 d'ample i 0.57 metres de gruix. Segons informació que hem trobat, cercant per internet, aquest menhir consta de 5 cassoletes, així com una creu grega amb el datatge de la seva creació a l'any 1707. 

El megàlit fou traslladat uns pocs metres, ja que on es trobava, ara hi ha un llac artificial del camp de golf, pensem que és just el de darrere.

Comentar també, que en la seva part superior s'hi han trobat restes de plom, fet que fa pensar en una possible cristianització del megàlit en el seu dia (per sort, "esborrada del mapa").


Coordenades:

Cista del Tranquinell: UTM(ETRS89), 31T, 492807, 4624595
Cista Roques de l'Ivet: UTM(ETRS89): 31T, 491830, 4625801
Provable Estela-menhir de les Roques de l'Ivet: UTM(ETRS89): 31T, 491830, 4625801
Menhir de Montagut: UTM(ETRS89): 31T, 491010, 4630670
Menhir Can Llaurador:UTM(ETRS89): 31T, 497476, 4628022
Menhir de la Pedra de les Goges: UTM(ETRS89): 31T, 502076, 4631324