Traductor

dissabte, 18 d’octubre de 2014

Dòlmens a Espolla III

Portem uns dies bastants enfeinats i ja tenim ganes de fer una excursioneta prehistòrica de les nostres, anar a la muntanya per a respirar aire net, escoltar el silenci i sentir la tranquil·litat.

Així doncs, ens llevem d'hora i anem fins a Espolla, que teníem uns megàlits fitxats. És fàcil fitxar-los a Espolla, n'hi ha molts!!

Un cop a Espolla, ens dirigim cap Els Vilars, que és una barriada del poble situada al nord d'aquest. Allà deixem el cotxe al costat de la font que és just al camí, quan aquest fa un gir de 90 graus cap a la dreta endinsant-se al nucli de cases. Ens posem a caminar pel mateix carrer que creua el nucli de cases, tot pujant el coll existent al costat del nucli fins a trobar el rètol indicatiu del dolmen de Morelles. Ens endinsarem pel corriol i en uns deu minuts arribarem al megàlit.

Aquest fou descobert per Andreu Mach, un pastor veí d'Espolla. Però la primera paraula escrita sobre ell, va ser cap l'any 1971, on B. Trèmols el va publicar al diari La Vanguardia.


Les dimensions de la cambra d'aquest sepulcre de corredor són de 2.25 metres de llarg, 1.40 d'amplada i 1.50 metres d'alçada. D'altra banda, el corredor té una llargada de 3.20 metres, una amplada d'1.00 metre i una alçada de 0.60 metres. Per la seva morfologia, Tarrús el data vora el 3500 - 3000 a.C. Es conserva en un gran estat, ja que fou restaurat per GESEART l'any 1997.

El sepulcre ha sofert tres excavacions. La primera l'any 1971, on Joan Ruiz Solanes va trobar 118 fragments ceràmics i un ganivet de sílex dins la cambra, juntament amb un tros d'os de quatre centímetres d'aparença humana. Les restes arqueològiques trobades estan dipositades al Museu de l'Empordà, a Figueres.

La segona produïda l'any 1980 per Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell, va aportar uns resultats similars, trobant gran quantitat de fragments ceràmics. En aquesta es van excavar cambra i corredor.  Les troballes obtingudes es dipositaren al Museu Arqueològic de Catalunya.

I la tercera es dugué a terme per Josep Tarrús i Júlia Chinchilla l'any 1988, que van excavar part del túmul, on van aparèixer alguns trossos de ceràmica a mà. La fi de l'excavació no anava per aquest àmbit, més aviat fou per estudiar el túmul i la seva morfologia.

Tornem al camí principal i seguim en la direcció que portàvem. Ara, per arribar al següent megàlit tenim dues opcions de ruta: 

1) (Per mi la millor de les dues) Seguim pel camí fins trobar una cabana al davant ja que el camí fa un gir de 90º a l'esquerra. Just al costat gairebé en el camí, veurem un petit corriol que baixa vers la vall. L'agafarem seguint unes marques grogues, girant a l'esquerra per un altre corriol que encara baixa més, fins a creuar una petita riera, en aquest punt comença l'ascens al puig, no us penseu que és complicat!! En poca estona, arribem a un pla, on trobem el dolmen dels Arreganyats.

2) (Molt més planer) Segueixes pel camí general fins a trobar el rètol indicatiu del dolmen a la dreta d'aquest. Gires seguint la indicació i després d'un parell de cabanes, en 5 - 10 minuts, arribarem al pla on és el dolmen.

El sepulcre és conegut des de l'any 1881, quan Salvador Sanpere i Miquel en parla, encara que mai el va poder visitar.


La cambra del sepulcre de corredor dels Arreganyats té unes dimensions de 2.55 metres de llarg, 1.60 d'amplada i 1.50 metres d'alçada. Pel que fa a la seva entrada, és un corredor fet amb pedra seca amb una llargada de 2.55 metres, una amplada de 80 centímetres i una alçada de 70 centímetres. Per la seva morfologia, és datat entre el 4000 - 3500 a.C., verificant el seu datatge una prova de C-14 feta a unes restes carbòniques que s'hi van trobar dins. El dolmen fou restaurat el setembre del 1986 per GESEART.

Aquest ha rebut quatre intervencions arqueològiques documentades: l'any 1920 Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot van extraure alguns fragments de ceràmica tosca.

Joan Ruiz Solanes el va excavar el 1970, trobant a l'interior de la cambra una desena de fragments de ceràmica a mà.

El 1979 tornà a ser excavat, aquest cop per Josep Tarrús, Júlia Chinchilla, Josep Castells i Roser Vilardell. Es va excavar l'interior de la cambra, on van localitzar un possible enllosat, i davant d'aquesta, on van documentar un corredor fet amb murs de pedra en sec. En una primera intervenció, a la cambra i el corredor es localitzaren alguns fragments ceràmics. A la segona, on es va aprofundir 15 centímetres més l'excavat, és on es va trobar el gruix de restes arqueològiques; ceràmica a mà, dos trossets de coure i una punta de sílex, aquesta al bell mig d'un fogar, els carbons del qual es van enviar a la Universitat de Granada, on segons C-14, és del 3450 a.C. amb una tolerància de 100 anys.

I el 29 de febrer del 1988, igual que el dolmen de Morelles, el túmul fou excavat per Tarrús i Chinchilla, per estudiar la seva morfologia.

Per tornar al camí general, si has fet la ruta 1, s'ha de creuar el dolmen, tot seguint el corriol que va vorejant el puig, entre alzines, passarem un parell de cabanes. I si has optat per la ruta 2, simplement desfàs el camí.

Seguim pel camí deixant a la dreta el desviament cap a la Font del Roure, i en pocs minuts caminant, tot fent pujada, ens trobem el rètol del tercer dolmen, és a uns deu metres al marge esquerre del camí, just quan hi ha un corriol que es bifurca. Agafant el corriol, accedim al sepulcre de corredor de la Font del Roure.


Publicat el 1881 per Sanpere i Miquel, aquest megàlit és impressionant arqueològicament parlant, ja que és un dels més ben conservats a Catalunya, només es van tornar a posar a lloc les dues cobertes de la cambra i la porta d'accés del corredor a la cambra (GESEART 1995). La cambra consta d'unes dimensions de 2.10 metres de llargada, 2.10 d'amplada i 1.80 metres d'alçada.

El corredor és una barreja entre lloses i murs de pedra seca i té una llargada de 3.40 metres i una amplada que oscil·la entre 80 i 90 centímetres, fent 90 centímetres d'alçada. A la part més propera a la cambra, hi ha erigides, com es veu a la foto, dues grans lloses que conserven originalment la seva part de coberta.

Ha estat excavat tres vegades, el 1920 per Bosch i Gimpera, i Pericot, el 1971 per Lluís Esteva i per Chinchilla i Tarrús l'octubre del 1989. A les tres prospeccions, es van trobar coses, però destaquen els resultats de la de Lluís Esteva, que va trobar 180 fragments ceràmics a mà, una dena de collaret i una punta de sageta amb peduncle i aletes.

Aquest quasi original megàlit és datat del Neolític, entre el 4000 - 3500 a.C.

Tornem enrere pel camí "central" i girarem a la nostra esquerra seguint un camí que porta cap el coll de Llipoters. Al final del camí, surt un corriol cap  a l'esquerra que s'endinsa al bosc, en teoria per aquí hi ha el dolmen de Llipoters o Cantons, però no el vam trobar.

Així doncs resignats i amb gana, perquè havíem deixat els entrepans al cotxe, tornem cap a ell.
Dinem i provem de veure unes inscultures, que, en teoria, hi ha prop del nucli dels Vilars. Però tampoc hi va haver sort!!! Crec que hem de millorar la nostra habilitat amb el gps...

Quan ja portàvem estona buscant, ens vam decidir d'anar a veure el dolmen del Barranc, el qual ja havíem intentat veure a la ruta Dòlmens a Espolla i Sant Climent Sescebes. El camí continuava tallat, però aquest cop l'havíem de veure, que avui ja van dos "xascus"!!!

Tornem a la carretera i tirem com si anéssim a veure els dòlmens de Girarols, tot fent la carretera. Bastant abans d'arribar a la masia de Girarols, veurem un camí a mà dreta amb un fort pendent. Ens hi endinsem amb el cotxe, perquè ja és tard i el sol ja comença a baixar. Deixarem a la dreta l'entrada del camí esfondrat pel riu, i seguint rectes pel camí toparem amb el rètol informatiu del dolmen del Barranc. Conegut des del 1881, quan Salvador Sanpere i Miquel el publicà, dibuixant un croquis.


Aquest sepulcre de corredor del Barranc és flipant!!!! He posat aquesta foto per a que es vegin les dimensions, que són notables, però el millor encara no ha arribat!!  Aquí teniu una foto feta des de la part posterior, on es pot veure la magnitud de la cambra i  restes de l'enllosat de pissarra del seu terra. Possiblement per aquest enllosat, s'hi van trobar dos trossos d'esquelet humà, fet inusual a l'Empordà, ja que per l'acidesa de la seva terra, els ossos tendeixen a desaparèixer.

El 1920 fou excavat per Bosch i Gimpera, i Pericot, on trobaren l'enllosat i moltíssimes restes arqueològiques, i diversos fragments d'ossos allargats i una vèrtebra, presumiblement humana. La llista de troballes és inacabable.

D'altra banda, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell l'excavaren el 1981 i 1984, on trobaren gran quantitat de restes i una estella d'os, el seu corredor amb magnífics murs de pedra seca, i molt possiblement també enllosat en el seu dia.  A la cambra, acabaren de localitzar l'impressionant enllosat, del que avui en dia encara són visibles algunes peces in situ.


El 1988, igual que els anteriors dòlmens, es va fer una trinxera al túmul, on Chinchilla i Tarrús varen trobar dos fragments d'os.

Tot el material recuperat entre el 1981 i el 1988 es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya.

I ja per a rematar, només cal mirar la llosa de coberta... impressionant, a la que li dediquem dues fotos.


La segona és de més lluny, no es veuen bé els gravats, però fixeu-vos'hi que està completament gravada. I una altra cosa molt curiosa... a la part de roc més propera a mi, vam trobar una inscultura més moderna a la que posava "ROCA 1750", bastant semblant a la que hi ha a la pedra de les Creus a la Roca del Vallès.


Com a apunt final, dir que la cambra d'aquest sepulcre de corredor  amida 4.00 metres de llargada, per 2.40 d'amplada i 1.55 metres d'alçada. Pel que fa al corredor d'accés a la cambra, té una longitud de 3.60 metres, per 90 centímetres d'amplada i té una alçada de 80 centímetres.

El megàlit és datat del 3500 - 3000 a.C. i el seu estat és bo, gràcies a la restauració feta l'any 1985.

Bé, per avui ja n'hi ha prou, agafem al cotxe i cap al bar que juga el Barça!!!!


Coordenades:

Morelles: UTM(ETRS89): 31T, 499826, 4696450
Arreganyats: UTM(ETRS89): 31T, 499179, 4697050
Font del Roure: UTM(ETRS89): 31T, 498102, 4698059
Barranc: UTM(ETRS89): 31T, 501336, 4695167