Traductor

divendres, 8 d’agost de 2014

Dòlmens a la Rioja Alabesa (Euskadi)

Ja tornem de vacances i, per treure'ns de la sidra, parem un parell de dies a la Rioja Alabesa (Arabako Errioxa en Euskera) i així tornar al gust del vi, jeje.

La parada ja estava pensada per a no fer el viatge des d'Astúries seguit en un dia, són moltes hores. I què millor que aprofitar per parar a una zona amb diversos megàlits a prop. Així doncs en una tarda i mitja hora del matí següent, veiem 8 dolmens "rex", són de dimensions dinosàuriques!! Tots els exemplars van ser erigits durant el Neolític (cap el 3500 a.C.) i van ser reutilitzats durant el Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Ens allotgem a Eltziego o Zieko* / Elciego. Des d'allà, ens dirigim a Guardia* / Laguardia, a visitar els tres primers megàlits. 

Des d'Eltziego, agafem el cotxe i anem direcció Leza per la A-3212. Passat Leza, continuem fins arribar a l'encreuament amb l'A-2124 i l'A-124 i tirem recte cap a l'A-2124. Per aquesta carretera, just abans del primer revolt a la dreta, veurem a l'esquerra una entrada cap als camps no conreats. Haurem d'aparcar el cotxe un mica més amunt (hi ha lloc al revolt). Seguint el camí que hi ha, trobem sense cap dificultat el Dolmen de Layaza.


Aquest tros d'exemplar és fàcil de veure, tot al contrari que fer-li una fotografia. Només la cambra fa 2.50 metres per 2.30 metres, és poligonal. El corredor és bastant llarg com es veu a la foto. No hem trobat les mides exactes, però si la cambra fa 2.50 metres, calculeu vosaltres mateixos...

Un cop vist el megàlit, anem al cotxe i tornem a la cruïlla, on ara agafem l'A-124 cap a l'esquerra, direcció Guardia. En uns tres quilòmetres, trobem la senyalització del dolmen del Sotillo. Prenent el camí, poc després, ens trobarem un encreuament, en el que girarem a la dreta.


La cambra del megàlit és quasi rodona, fent uns 3 metres de diàmetre (3.30 metres per 2.90) i està formada per 9 lloses, de les quals la més alta amida 2.20 metres. El corredor té unes dimensions de 0.60 metres d'amplada i 1.30 d'alçada).
  
Desfem el camí cap l'A-124 direcció Guardia i al quilòmetre i mig, a l'esquerra, veiem un petit espai per aparcar un parell o tres de cotxes amb el rètol del sepulcre. D'aquí surt un corriol que ens porta, paral·lel als horts, al dolmen de San Martín.


Aquest megàlit té una estranya forma, ja que la cambra comença en el mateix sentit que les lloses del corredor, fent un semicercle al costat oposat. Longitudinalment, la cambra fa 5.50 metres, tenint una mida d'amplada màxima de 3 metres i una alçada de 1.90 metres. El corredor fa més de 4 metres per 1.30 d'amplada.

Per les dimensions del megàlit i la impossibilitat de fer una fotografia decent, vaig fer-li un vídeo... no és gaire bo i inclús sembla més petit del que és en realitat, però "vaja"... aquí va.


Es pot observar, tant al vídeo com a la fotografia, l'existència d'una barraca de vinya (el dolmen és, com la resta dels seus companys, en terra de vinyes) adossada a un lateral del dolmen.

Tornem a la carretera i arribem a Guardia. És un poble històric... però, per al meu gust, està massa preparat per al turisme (semblava la Rambla Catalunya), em recorda molt a diferents pobles de la Costa Brava. Com a opinió personal, crec que el poble amb més encant, detalls i menys turisme ociós és Eltziego, però bé, això va a gustos.

Sense entrar al nucli de Guardia, agafem la carretera A-3228 cap a Bilar* / Elvillar. Abans del següent dolmen, encara dins el nucli de Guardia, podem visitar el poblat de La Hoya, assentament habitat entre els segles XV i III a.C. És un dels jaciments més importants d'Euskadi, però no el vam poder visitar, ja que estaven mig de festes i feien un horari més reduït de visites, de manera que era tancat quan hi vam anar.

Continuant cap  a Bilar, just abans d'arribar al poble, surt un camí asfaltat senyalitzat a l'esquerra que ens durà al dolmen de La Hechicera o la Chabola de la Hechicera. Aquest megàlit és un dels més coneguts de la comarca i va ser restaurat l'any 1974. L'any 2013 es va finalitzar una segona restauració en la qual es va reproduir part del túmul original. Pel nostre gust, comparant amb fotos antigues, estava millor sense el túmul de pedres...


Aquest sepulcre de corredor té una cambra de 4 metres de longitud, per 3.80 d'amplada i 2.70 d'alçada. El seu corredor amida 1.10 metres d'amplada per 1.50 metres d'alçada i té una longitud aproximada d'uns cinc metres. Aquest megàlit és l'únic de la zona que disposa de panell informatiu. En ell s'indica que s'hi han trobat restes de fins a 39 individus.

Agafem de nou el cotxe i creuem Bilar agafant la carretera que va en direcció Kripan* / Cripán i, en un quilòmetre més o menys, veurem la indicació del dolmen de El Encinal.


Aquest megàlit, de tipus corredor i molt difícil de fotografiar,  té una cambra de 2.96 metres per 2.50 i 2 metres d'alçada, mentre que el corredor fa 3 metres de longitud, amb una amplada d'1 metre.

De nou a la carretera, seguim direcció Kripan fins a trobar-nos amb la senyalització del dolmen de Los Llanos.


Aquest dolmen, també de corredor, té una cambra poligonal de 3 metres per 2.60 i una alçada màxima de 1.62 metres. Per la seva banda, el corredor fa una amplada de 1.03 metres i una alçada de 0.85 metres.

Com ja hem comentat, aquests dòlmens van ser contínuament reutilitzats. En aquest cas, la primera utilització va ser sobre el 3240 a.C. en plena era neolítica i va ser utilitzat fins al 2200 a.C., ja al Calcolític.

De nou al cotxe, emprenem la tornada cap a Guardia. Abans d'arribar, però, prenem una desviació per anar a un altre dolmen, aquest no senyalitzat a la carretera, però sí a la seva ubicació. Per la carretera A-3228, un cop arribats a Bilar / Elvillar, seguirem uns 3 quilòmetres més fins a trobar una pista ampla i en bon estat a mà dreta. L'agafarem i farem uns 750 metres fins al dolmen, que trobarem a mà dreta.



El dolmen de corredor de nom La Huesera o Alto de La Huesera consta d'una cambra de forma pentagonal de 2.65 metres de diàmetre, i el seu corredor fa uns 6 - 7 metres de llarg. Cal dir que aquest dolmen es troba en estat de restauració, però que ja han fet força feina perquè, segons informacions, la llosa de coberta era caiguda dins el megàlit. 
A la seva excavació, s'hi van trobar les restes de 103 individus!!! segons informació del professor Fernández Eraso. I segons ell també, el diàmetre original del túmul era de 32 metres per 4 d'alçada.

Just al davant del megàlit trobem dos grans rocs treballats, ells diuen que son "Lagares" (pedres treballades per elaborar el vi), que podria ser. Jo crec més en la cultura ritual. Opino que són com diem a "la terra", pedres de sacrificis. No crec que elaboressin gaire vi al costat d'un dolmen, on sí que veig tot un ritual funerari.



Per acabar la jornada, ens dirigim ara a Eskuernaga* / Villabuena de Álava i agafem el carrer Sant Torcuato a la sortida del poble. Aquest carrer es converteix en pista amb vinyes i horts a la part dreta i no el deixarem fins a trobar a la dreta un altre camí que travessa una riera. Passarem de llarg una primera pista a la dreta i continuarem fins a trobar-ne una segona, que sí agafarem. Nosaltres vam deixar allà el cotxe degut al mal estat de la pista, però un cotxe alt podria pujar una miqueta més fins el final del camí, on trobarem un cementiri ateu (per mi era bastant curiós, a la Cris, bé... diguem que no li va donar bon rotllo). Travessant el cementiri, arribarem a unes vinyes, que travessarem fins a topar amb el sepulcre.

Aquest dolmen no el vam trobar en el primer intent i vam tornar el dia següent. El primer dia ens vam quedar a uns 50 metres del dolmen... sí, és molt trist ja ho sé!! Però té una explicació, com just abans del dolmen hi ha el cementiri ateu i just al bell mig del cementiri hi ha un dolmen la mar de maco, però és del segle XXI (es nota),  vam pensar, en no tenir informació d'aquest cementiri, que el dolmen Neolític era a la muntanya del davant. Vam anar cap allà i vam passar la tarda, bé mitja horeta, buscant sense èxit. Al dia següent vam tornar amb informació nova, i per una foto d'uns arbres a la Cris li va semblar que era després del cementiri, així que vam anar directes i, bona vista la de la Cris, allà era el dolmen de El Montecillo.


El dolmen, també de corredor, consta d'un corredor del qual només queden dues lloses, que determina que l'amplada d'aquest era de de 2.50 metres, i una cambra de 2.50 per 2.30 metres.

D'aquest sepulcre no he trobat gaire informació ja que va ser descobert l'any 2009 i, com es pot veure a la fotografia, està en procés de consolidació per a evitar que s'ensorri.

(*Noms en Euskera)


Coordenades:

Layaza: UTM(ETRS89): 30T, 528474, 4714230
Sotillo: UTM(ETRS89): 30T, 531030, 4713537
San Martín: UTM(ETRS89): 30T, 533313, 4712253
La Hechizera: UTM(ETRS89): 30T, 536643, 4712898
El Encinal: UTM(ETRS89): 30T, 538338, 4713353
Los Llanos: UTM(ETRS89): 30T, 538376, 4715800
La Huesera: UTM(ETRS89): 30T, 538376, 4715800
El Montecillo:UTM(ETRS89): 30T, 527487, 4711357