Traductor

diumenge, 25 de febrer de 2018

Megàlits i inscultures al Bages

Nova entrada pel Bages; l'hem titulada així perquè vam ser a diversos pobles de la contrada: a Súria, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages. De fet, hi vam anar dos caps de setmana, però el primer no va ser tot fructífer al que estem avesats últimament, i vam decidir tornar el cap de setmana següent per a poder fer una entrada amb un xic de cara i ulls.

Arribem a Súria per la C-55 i desviant-nos per la C-1410z entrarem al nucli. Després de passar la plaça Sant Joan i l'estació d'autobusos, girem a l'esquerra pel pont que creua el Cardener. Al creuar-lo virem a l'esquerra per l'avinguda Cardener, i per ella seguirem fins trobar una nova rotonda, la que farem quasi sencera, sortint pel carrer de Pompeu Fabra, aquest amb cases a cada costat. Just prendre'l, veiem una bifurcació a la nostra dreta amb un fort pendent, per aquí ens endinsem Al poc, el carrer es torna pista, i passem un desviament que ens quedarà a la nostra dreta, que duu a les ruïnes de la torre de Salipota. Deixant de banda aquest desviament, seguim per la pista uns 2 quilòmetres des de l'inici.

Nosaltres vam aparcar en una corba a l'esquerra, on hi ha un ampli espai al costat de la pista. A partir d'aquí, a peu, no us puc dir res exacte perquè hi va pujar la Cris (m'acabaven d'operar), però és tot pujant a la dreta d'on vam aparcat, em va semblar veure algun corriol desdibuixat... La dona em diu que des de la corba anterior surt un camí ben definit i ample, que t'hi porta; es troba a poca distància d'on hem aparcat, a uns 50 metres, en línia recta. Ara, millor anar pel camí definit, es veu al google maps i tot, i on veurem fàcilment a l'esquerra d'ell, el paradolmen de la Font del Nasiet.



Tot i que a mi primera vista a mi em sembla un dolmen, la Cristina m'ha dit que en viu no és així, i cercant informació, he trobat que diversos autors el cataloguen com a balma sepulcral... o sigui paradolmen.

Fou descobert per Paulí López el 6 de Novembre de l'any 2009. El roc que li otorga la qualificació paradolmènica és el que veiem a la foto que faria de coberta del sepulcre. Les lloses laterals i davantera són afegides humanament. Segons hem pogut saber, li otorguen una cronologia calcolítica, vers el 1800 a.C.

La manca d'informació sobre el megàlit ens fa pensar que a dia d'avui no s'ha excavat.

Ara visitarem les maques inscultures dels Tres Tossals. Per a fer-ho prenem la C-1410z i creuem Súria en la mateixa direcció a la que hem arribat. Seguirem per aquesta carretera fins a trobar una rotonda, en la que sortirem per la primera, tot passant per sota de la C-55. Al poc de creuar-la, trobarem una nova rotonda per la que sortirem per la segona i última sortida, pel carrer de la masia de Can Sivila. Seguirem tot rectes, fins veure un camí que surt a la nostra dreta. Allà aturarem el cotxe al voral esquerra del "carrer".

A peu, emprenem la caminada que ens portarà a les inscultures tot seguint un corriol un xic costerut que ens quedarà a l'esquerra, just al costat del cotxe. A l'estona, veurem a mà esquerra un costerut corriol més petit que és el que ens durà directament a les inscultures, just abans d'un penya-segat. Com sempre dic, a la muntanya s'hi ha d'anar per coordenades... Allò del tercer abre a la dreta no funciona.



Segons diu la Cristina, és complicat fer-li una foto on es vegi l'extensió de la inscultura amb les seves diferents parts, i a sobre el sol no acompanyava. Hem decidit posar una foto de lluny del roc i afegir un esquema del gravat.

Calc fet per GESEART

El gravat fou descobert per Josep Rodríguez, veí de Súria, l'any 1982. Però no fou fins el 5 de gener de l'any 2000 que el GESEART va fer un calc de les inscultures per poder admirar en dues dimensions l'obra d'art prehistòrica. Aquest calc té unes dimensions de 2.80 metres de llarg per 1.40 metres d'ample.

Segons la Generalitat, el gravat dels Tres Tossals consta d'un garbuix de línies que uneixen tres cassoletes (una d'elles de secció més aviat rectangular) i que acaba en una espècie de gravat en forma d'espina de peix.


La cronologia que li donen és des del Neolític final al Bronze inicial.

Bé, seguim la ruta fixada tot anant a la roca foradada de Cal Damià, element indubtablement prehistòric, encara que ben bé  no se sap la funcionalitat... És exacta a la roca forada de Can Gol, a la Roca del Vallès, i la del Turó del Tàbac, a Vallromanes.

Per arribar a aquesta magnífica roca foradada, tornem a la C-55 direcció Manresa, i just passar Sant Joan de Vilatorrada, trobem una rotonda en la que sortim per la primera, prenent la C-25. De l'Eix, sortim per la sortida 110, que ens pocs metres desemboca a la N-141b, la que prenem a la nostra esquerra, direcció Sant Pere Sallavinera, passant per sota la C-25. Als 50 metres, girem, aquest cop a la dreta, tot prenent la BV-1033, i als 260 metres i abans d'entrar al nucli, girem a la dreta de nou... Seguim la carretera, que es torna en una boníssima pista, fins que als 1.5 quilòmetres veiem un camí a la nostra esquerra, que prenem fent un molt pronunciat gir. Als 190 metres, aturem el cotxe al voral del camí. El roc foradat es troba a la dreta d'aquest tal i com hem arribat. Més aviat a la dreta, però sota el camí.


Molts autors determinen aquestes coves com a sepulcrals, reutilitzades a diverses èpoques fins a dia d'avui. Per això l'incloem al blog.

Aquesta és coneguda popularment com "la roca del forn", pel que ja se li estima una utilització d'aquest estil, de fet, la gent de la zona assegura que els "moros" la feien servir per coure el pa.

El roc en si mesura uns 4 metres d'alçada, i l'entrada a la cavitat es troba a 2 metres del sòl (massa alçada per la porta d'accés a un forn, no?). La cavitat, que jo crec que al seu inici devia ser un sepulcre, mesura 0.60 metres d'alçada, 1.30 metres d'ample i 1.20 de fondària.

Continuem la ruta visitant un nou paradolmen, el del Cau de la Guineu. Per arribar-nos-hi, tornem a la N-141b per la BV-1033, tal i com hem arribat, però aquest cop seguim la nacional vers la dreta. Passem per sota la C-25 un parell de vegades, i seguim rectes fins a topar amb una rotonda en la que prenem la segona sortida, direcció Aguilar de Segarra i Fonollosa, que passa de nou per sota l'Eix. Just passar-lo, ens trobem davant d'una nova rotonda en la que sortim per la primera, prenent la BV-3008 en direcció als pobles citats anteriorment.

Carretera a la que, als pocs metres, es pot veure el menhir de cal Giralt a l'esquerra, al bell mig d'un espai conreat.

Bé, seguim tot rectes durant 4.4 quilòmetres, on ens trobem a la nostra esquerra una carretera, marcada com a camí rural de Cal Pallarès. Per ella anem 550 metres fins que a la sortida d'una corba a dretes veiem un camí que s'enfila vers la muntanya. El seguim gairebé 1 quilòmetre, fins a trobar-nos amb un dipòsit d'aigua, des d'on surt un camí des del vertex interior de la corba que fa la pista per la que anem, i per la que seguirem 130 metres més, on hi ha un espai molt gran per a aparcar a la nostra dreta. Allà deixem el cotxe.

A peu, emprenem la marxa per la pista en la mateixa direcció uns 70 metres, on hi ha una petita ondulació del camí, i ens enfilem per la muntanya uns 18 metres en línia recta per a trobar el paradolmen del Cau de la Guineu. És molt recomanable anar amb GPS perquè el trajecte fins el sepulcre no és del tot fàcil de fer.

Conegut des del 1932 pels pagesos de la zona, el sepulcre és considerat, segons l'informe de l'excavació, com a para-cista. Tot i que segons es diu al web de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, la balma fou dinamitada pels pagessos, i segons afirmen va arrancar un tros de la coberta del que seria el sepulcre, i per la qual van sorgir diversos ossos humans i nombroses destrals. Pel que a partir d'aquell moment, va esdevenir quelcom més important.



Es documenta que l'any 1980, la tomba fou saquejada. I en l'intent de preservar el patrimoni s'encarregà una excavació d'urgència a Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà, que amb els seus arqueòlegs varen fer el 1981. Segons ells, la cambra sepulcral amida 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i consta d'una alçada de 0.45 metres d'alt. L'estança era enllosada, un 70 % d'ella amb un gran roc allissat previament, amb uns acanalats paral·lels, i l'altre 30 % és format per un conjunt de petites llossetes, encaixades entre si.

Pel que fa a restes trobades, es documenten diversos cranis humans i restes òssies, corresponents a 50 individus, i a la banda dreta del sepulcre aparegueren minses restes de l'aixovar funerari, un fragment ceràmic a mà, una làmina de sílex, un dentàlium i un botó amb perforació en V. Segons les troballes i les restes associades, es dona una cronologia calcolítica d'entre el 2000 i el 1800 a.C. Tot i que actualment, amb l'avanç del C14, se li estima una antiguetat del 2090 ± 110 a.C. A banda el botó (d'estil Durfort) es relaciona a l'era neolítica final.

Tornem al cotxe i comencem la tornada, però quan arribem al dipòsit d'aigua, aturem el cotxe i a peu emprenem el camí del vértex que he citat abans. A uns 170 - 180 metres, agafem un altre camí que surt a la nostra esquerra, aquest el seguirem fins a petar a un PR, pel que girem de nou a l'esquerra. A uns 80 metres i abans d'una corba amb diversos camins que surten de d'ella, veiem a l'esquerra del PR les restes del dolmen de Les Esmoladores.



Del megàlit, o més ben dit de les restes del megàlit, en direm ben poc, ja que no tenim constància de cap estudi ni prospecció. L'únic que hem pogut saber és que va ser descobert per Albert Fàbrega el 17 de desembre de l'any 2011.

Ell mateix descriu un túmul ovalat de 8 per 7 metres. La llosa fa 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'alçada, i consta d'un gruix màxim de 20 centímetres. Nosaltres, com l'Albert, no dubtem a l'hora de dir que són les restes d'una estructura dolmènica, l'experiència és un grau... Aquí donem la ruta per acabada i tornem cap a casa.


Coordenades:

Paradolmen de la Font del Nasiet: UTM(ETRS89): 31T, 395291, 4631253
Inscultures dels Tres Tossals: UTM(ETRS89): 31T, 394638, 4633013
Roca foradada de Cal Damià: UTM(ETRS89): 31T, 382286, 4621303
Paradolmen del Cau de la Guineu: UTM(ETRS89): 31T, 384645, 4625053
Les Esmoladores: UTM(ETRS89): 31T, 384871, 4625579

dissabte, 10 de febrer de 2018

Poblats a El Catllar

Avui, dia molt assolellat, tot i que fa vent, ens aventurem a anar cap el Camp de Tarragona a visitar un parell de poblats a El Catllar. El primer d'ells ja l'havíem vist fa uns quants anys, però no teníem cap foto per a poder fer l'entrada.

Per iniciar la ruta, ens dirigim a aquesta població i, en concret, pugem fins el castell, ubicat a la part més alta del nucli històric. A l'esplanada que es troba davant del seu accés, just sota la torre esquerra, trobem un recinte tancat i parcialment excavat. Al seu interior, podem veure les restes del poblat de l'Era del Castell.


Les fotos no són gaire bones perquè la tanca del recinte impedeix acostar-t'hi, però es pot veure com la part excavada és petita. Des del castell, tancat quan hi vam anar, es veu una bona perspectiva, com es pot comprovar a la pàgina de l'inventari de la Generalitat.


Segons la fitxa del mateix inventari, el poblat va ser trobat fortuïtament quan el 1997 es van començar unes obres per tal d'adequar el castell. Durant la seva excavació, duta a terme per Santi Molera i Josep Maria Vergès, es va determinar que s'extenia per la part exterior i també sota el castell. Aquestes feines també van permetre saber que hi va haver tres etapes diferents d'ocupació: una primera, corresponent al Bronze final; la central i més important datada dins de la primera Edat del Ferro; i una tercera dins de l'iber antic. Podem dir llavors que va estar habitat entre els segles VIII i V a.C., essent el primer poblat de Tarragona on es va tenir constància d'aquesta ocupació tan àmplia.

Pel que fa a la seva descripció, de l'Edat del Ferro es van trobar forats de pal i fogars corresponents a dues cabanes ovalades, així com ceràmica de l'època. D'altra banda, a uns treballs realitzats el 2007, es van trobar evidències de muralla d'aquesta època.

La segona fase d'ocupació es correspon amb les restes visibles del poblat, amb habitacions quadrangulars fetes de pedra en sec disposades al llarg de dos carrers estrets. La majoria d'estances tenen paviment de terra batuda amb presència de fogars i/o sitges. Com a troballes, podem citar ceràmica a mà, a torn i un parell d'àmfores fenícies, objectes de bronze i ferro, així com elements de sílex i eines de molí diverses.

De l'última etapa, com gairebé sempre, podem relatar l'abandonament de l'assentament i les posteriors modificacions que s'hi van fer, avalades per troballes de ceràmica.

L'altre poblat, tot i ser també terme municipal d'El Catllar, es troba força lluny. Deixem el nucli antic i prenem la carretera TP-2039 cap a l'esquerra en direcció a Tarragona. Després d'uns 1100 metres, agafem un desviament cap a Valls per la T-203 i la seguim 3.6 quilòmetres, fins que trobem una rotonda. Sortim d'ella per la segona branca en direcció a Els Pallaresos i Tarragona per la T-2031. Quan trobem una segona rotonda, continuem cap a Tarragona durant un quilòmetre més i llavors girem a l'esquerra a l'alçada d'una benzinera per a agafar el carrer B de la urbanització Els Manous. El recorrem uns 400 metres i deixem el cotxe al costat d'una torre elèctrica, just on trobem una cruïlla del GR-172, que agafem cap a la dreta, cap el Rodolat del Moro. Després de fer uns 100 metres, veiem una pista a la dreta que agafem i que ens duu al poblat de Manous en pocs metres.


El poblat iber de Manous, segons la nostra opinió, es troba en risc de desaparèixer sota els atolls i, qui sap, sota les excavadores aplanant el terreny per a noves construccions. De fet, ecentment es va fer passar una línia elèctrica per les seves rodalies i es van ampliar els camins que passen arran del poblat.

Actualment, es poden distingir dos sectors i es poden veure clarament diversos murs de delimitació entre habitacions, així com diverses sitges. Hi ha dos sectors diferenciats que ocupen un total de 700 metres quadrats. Un dels sectors és residencial, mentre que el segon és de caire manufacturer.

A la campanya realitzada el 1991, es van recuperar prop de 4000 fragments de ceràmica ibera, feta a mà o a torn majoritàriament, restes d'àmfores i altres materials d'intercanvi amb les cultures púniques i itàliques, així com molins, pesos de teler i una figureta decorativa en forma de cavall muntat per un genet.

Una nova campanya duta a terme el 2004, va determinar que el poblat podria tenir una extensió d'uns 10000 metres quadrats, i es va establir que es va construir el segle III a.C. i que va ser abandonat pacíficament durant el tercer quart del segle II a.C., plenament a època ibera.

Molt proper al poblat, s'hi han trobat moltes restes de sílex, gairebé 4000 en total, majoritàriament de forma denticulada, pel que es pot pensar que correspon a un taller o lloc d'explotació de sílex de període epipaleolític (entre el 9000 i el 5000 a.C.).

Per acabar el dia, anem a veure una vil·la romana que conserva una bona quantitat de mosaics a una cúpul·la, fet ben estrany si tenim en compte que es tracta d'una construcció de fa uns 2000 anys. Per arribar-hi, ens acostem a la població de Constantí. Tornem a la TP-2031 i la prenem cap a Tarragona, als afores de la qual agafem cap al barri de Sant Pere i Sant Pau. A la tercera rotonda que trobem, prenem la tercera sortida i ens dirigim a l'A-7 passant força rotondes. A continuació, ens desviem cap a l'A-27 per la sortida 1160, i deixem aquesta nova autovia per la sortida 6, cap a Constantí. Aquí, ràpidament veurem les indicacions cap a la vil·la romana de Centcelles.

La visita té una part interior i una d'exterior. La interior és la més curiosa, podent-se visitar dues estances, una d'elles circular on es conserven les restes d'una cúpul·la completament decorada per mosaics. Entre les figures representades veiem les quatre estacions a la zona de la cúpside, passatges de la Bíblia, com l'Arca de Noè o el Bon Pastor, a l'anella central, i representacions de la vida quotidiana romana a l'anella més exterior. Aquests mosaics, igual que la resta de la vil·la, es daten vers mitjans el segle IV d.C. L'origen de l'assentament de Centcelles es remunta, però, al segle II a.C. com un centre de producció agrícola.


Al recinte exterior, podem veure les restes de dos conjunts de termes, així com un taller d'elaboració de tessel·les i una zona d'edificis inacabada.


El conjunt és interessant, però per a visitar unes termes romanes més interessants, recomanem la vil·la d'Els Munts, a Altafulla, on les termes es troben en millor estat i, fins i tot, es poden observar pintures a diferents estances de la vil·la.


Coordenades:

Poblat de l'Era del Castell: UTM(ETRS89): 31T, 359443, 4559584
Poblat de Manous: UTM(ETRS89): 31T, 355114, 4557401

dilluns, 22 de gener de 2018

Poblat i necròpoli a Flix

De tornada a casa després de passar el cap de setmana a Les Terres de l'Ebre, ens desviem un xic per a visitar un poblat i una necròpoli iberes a la població de Flix. Per arribar-hi des de Paüls, on ens allotjàvem, agafem la C-12 passant per Benifallet, Móra la Nova i Ascó, entre d'altres. Una vegada a Flix, travessem el riu i, just després, agafem el desviament cap a la Reserva Natural de Sebes, que en forma de camí rural, va paral·lel a l'Ebre. Seguint aquesta pista durant 2.5 quilòmetres, poc després del centre d'interpretació de la reserva, girem a la dreta per una pista que s'enfila per la muntanya. Uns 300 metres més endavant, deixem el cotxe i seguim a peu pel camí que surt a la nostra dreta durant uns 130 metres. A aquest punt, girem de nou a la dreta per a agafar un corriol que ens duu a la base del poblat de Sebes després de recòrrer una distància curta.

Les primeres informacions sobre aquest jaciment són del 1949, quan R. Pita va indicar la troballa de ceràmica a mà i a torn a la zona. Lamentablement, tota la zona ha estat objecte de repetides excavacions incontrolades.

Aquest assentament té dues fases d'ocupació claraments diferenciades i una necròpoli associada.

La primera ocupació, de l'edat del Ferro, es troba sobre la part més alta del turó. Actualment, està excavada gairebé totalment, havent-se trobat diverses vivendes reformades corresponents al segle VII a.C. i gran quantitat de ceràmica a mà, nuclis de sílex, diverses destrals polimentades i pedres de molí.


A la part més plana, es troben les restes d'un poblat iber parcialment excavat. Podria tractar-se de l'extensió tardana del poblat anterior. S'hi van trobar restes de ceràmica a mà i ibera pintada, així com romana. La seva datació inicial és dels segles V - IV a.C.


La part més interessant del jaciment, però, és la gran necròpoli d'incineració relacionada amb el primer poblat, situada a uns 200 metres dels assentaments.


Datada a l'Edat del Ferro, conté 42 estructures en una superfície d'uns 200 metres quadrats. Els sondejos realitzats entre el 2005 i el 2009 no van indicar que la seva superfície fos més àmplia.


Per molt que pugui semblar estrany, la necròpoli no ha estat objecte d'espoli i les estructures funeràries es trobaven en molt bon estat quan van ser excavades.

Si parlem de tipologies, trobem 20 estructures tumulars (15 d'elles amb urna o fragments), 15 urnes soterrades sense túmul, 2 concentracions d'ossos sense urnes i 5 estructures indeterminades situades a la zona dels túmuls. Per la zona també s'hi han trobat restes òssies disperses.

Gràcies a les restes trobades a l'interior de diferents estructures, s'han pogut realitzar diverses proves de carboni 14, que han donat resultats dispars entre el 900 i el 200 a.C. Pel que fa a l'aixovar, s'hi han trobat fragments de sílex sense treballar, ceràmica i elements de bronze, com fíbules, anelles o braçalets. Tots aquests detalls, atorguen una datació d'inici de la necròpoli al segle VIII a.C., però tot sembla indicar que és un pèl posterior i que coincideix amb l'ocupació del poblat del Ferro, és a dir, segle VII a.C.

La zona també compta amb restes d'estructures defensives utilitzades a la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil.

Visitat aquest interessant jaciment, seguim el camí cap a casa, que el cap de setmana llarg se'ns acaba. 


Coordenades:

Poblat de Sebes (Ferro): UTM(ETRS89): 31T, 292300, 4568458
Poblat de Sebes (Iber): UTM(ETRS89): 31T, 292330, 4568441
Necròpoli tumular de Sebes: UTM(ETRS89): 31T, 292433, 4568357

dissabte, 20 de gener de 2018

Poblats i sepulcres a Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Terra Alta

La d'avui, de les poques rutes que hem fet per Tarragona. La veritat és que de Neolític i Calcolític hi ha ben poc... Jo sempre he pensat que és degut a la civilització romana que es va afincar a aquestes terres. Però hi ha gran quantitat de poblats ibers i aquests també enterraven en cistes, algunes de les quals les podríem catalogar com a dòlmens, urnes, etc. La majoria en necròpolis... Ara, la que veurem avui s'escapa de tot el que jo podia imaginar com a necròpolis.

Bé, comencem visitant un poblat, però no un poblat qualsevol, la ciutat ibera ilercavó d'El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, que trobarem fàcilment tot anant per la C-44 de Tivissa a Móra d'Ebre. Passat el punt quilòmetric 23, veurem un desviament a l'esquerra, aquest és el que hem de prendre, tot i que no podrem virar perque hi ha una línia contínua. Seguirem rectes fins a trobar una rotonda en la que farem el canvi de sentit, i així poder accedir a la pista, que en dos quilòmetres ens portarà al poblat. Està senyalitzat com a ruta dels Ibers, i és apta per a tot tipus de vehicles, de fet, hi ha un aparcament per a cotxes i un altre per a autobusos.

Aquest poblat acapara una superfície d'unes 4.4 hectàrees, essent el poblat iber més gran de la Catalunya meridional. La ubicació d'aquest poblat fortificat no és a l'atzar, es troba a la vora del riu Ebre, envoltat per forts desnivells i un penya-segat, que arriben al poble deixant el riu 115 metres sota d'ell. De fet, només n'hi ha un accés, vigilat per dues torres defensives pentagonals.


Per tant, i tenint en compte l'alçada, la ubicació del poblat fortificat no era només defensiva, també era un punt de vigia excel·lent de tota la contrada.


Fou descobert al 1912, quan es trobaren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i diverses monedes. Però el primer descobriment de gran interès aparegué al 1925, quan sorgiren dos bous de bronze... Però el més preuat encara no havia sorgit, ho feu al 1927, l'anomenat tresor de Tivissa. És un conjunt de disset peces de plata: Quatre pàteres, onze vasos, un espectacular braçalet i un collaret curt. Aquestes restes són exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

Fotografia del Museu d'Arqueologia de Catalunya

A dia d'avui, sabem que el poblat d'origen iber (voltants del segle IV a.C., tot i que s'esmenta la més que probable possibilitat que alguns ibers ja hi visquessin des del segle VI a.C.), fou habitat fins a finals del segle III a.C., ja que amb l'arribada dels romans va quedar deshabitat, de fet, a les últimes prospeccions, han trobat un campament militar romà vora el poblat. Tot i això, hi ha fonts que documenten un cert reocupament del lloc a finals del segle II i I a.C. Posteriorment, fou utilitzat cap al segle XIV, a plena era medieval (hi ha les restes d'un petit castell), i fins i tot es va utilitzar a la Guerra Civil espanyola, on els catalans vàrem fer unes trinxeres per lluitar contra l'exèrcit espanyol que governava Franco, durant la batalla de l'Ebre el 1938.


Visitat l'impressionant poblat anem a per un altre, el poblat de l'Assut a Tivenys, pel que ens desplacem a una nova comarca, el Baix Ebre. Per arribar-hi, vam tornar a la C-44 i la vam seguir en la mateixa direcció que abans fins a arribar a la rotonda; a aquesta, sortim per la segona branca i després virem a l'esquerra emprenent la C-12. La seguim fins poc abans de Benifallet, i on la carretera creua l'Ebre nosaltres girarem a l'esquerrra per la T-301 endinsant-nos al nucli, que creuarem, i seguirem tot rectes fins a trobar un cartell indicatiu a la nostra dreta, indicant el Camí de l'Assut. Per ell seguirem uns 600 metres, deixant un camping a l'esquerra, i trobarem una senyalització cap al poblat ilercavó de l'Assut a la nostra dreta, per una pista no practicable en cotxe normal i d'accés restringit, ja que ens consta que el poblat té propietari... la Universitat Rovira i Virgili (el va adquirir al 2010).


És un poblat d'uns 4000 m², amb el riu Ebre darrere seu. A la part davantera té una muralla defensiva feta amb conjunts circulars de pedres aplegats, i una torre, també circular.

Fotografia de la Universitat Rovira i Virgili

Jordi Diloli i el seu grup d'arqueòlegs de la Universitat el daten vers el segle IV i II a.C. A l'excavació varen sorgir diversos fragments ceràmics de luxe i algunes àmfores, el que apunta a un  comerç actiu amb grecs, cartaginesos i fenicis.

A la campanya d'excavacions del 2017, es va descobrir l'entrada principal del poblat. Un accés totalment fortificat amb passadís estret, en cremallera i doble porta, al costat de la torre circular. Segons Diloli, la porta s'utilitzà des del segle VI a.C. però es trobava a una certa distància del poble, i cap el segle V a.C., amb el creixement del nucli, s'hi van fer cases utilitzant el mur com a paret de la vivenda. Aquesta entrada al poblat es va mantenir en funcionament fins el segle II a.C., que va ser destruïda pels romans. A banda de que és l'era de la conquesta romana, s'ha trobat una moneda romana de l'any 209 a.C. Però els arqueòlegs afirmen que només van cremar i destruir aquesta torre, com a prova de força, i el poblat iber va continuar existint.

D'altra banda, també es documenten d'aquesta campanya, dues monedes iberes de Bolskan (un poblat iber de l'Aragó) i gran quantitat d’hams i ploms, pel que la pesca al riu era, suposadament, una  activitat econòmica important al poblat.

Tornem al cotxe i anem a veure el primer sepulcre del dia, bé, els primers... Anem a la necròpoli del Coll del Moro. Emprenem camí amb el cotxe per la T-301, com si tornéssim al poblat del Castellet de Banyoles, i allà per on la C-12 creuava l'Ebre, virem a l'esquerra travessant el riu. Al poc, girarem a la nostra dreta prenent la C-43 direcció Gandesa i El Pinell de Brai. La seguim fins entrar a Gandesa, on trobarem una rotonda per la que sortirem a la segona prenent la N-420. A 17.8 quilòmetres, veurem un desviament indicant "poblat iber" i, a la rotonda que ens trobarem, sortirem per la tercera passant per sota la N-420. A 80 metres de la rotonda girarem vers la nostra dreta i seguirem fins a veure el poblat del Coll del Moro a l'esquerra (després el visitarem); des d'aquí, seguirem la carretera uns 360 metres més trobant una sortida a la dreta, per la que ens endinsem i poc més endavant aturem el cotxe, davant d'un tancat modern, però no gaire efectiu. Les visites, tant de la necròpoli com del poblat es fan a través de l'oficina de turisme de Gandesa.

Realment, tot i no ser gaire megalític el conjunt és brutal. 

La necropòli del Coll del Moro és de les més grans, no sé jo si la que més, de Catalunya, ja que consta d'una llargada total d'1 quilòmetre. Resta dividida en tres sectors; el de Calars, el de Camp Tauler i el de Les Maries, aquest últim és en el que ens trobem. Fins ara, hi ha estudiada una parcel·la d'uns 60 metres d'amplitud i uns 60 metres de llarg, tot i que els arqueòlegs afirmen que molt possiblement és d'uns 100 metres, suposo que per l'orografia del terreny.


La necròpoli fou descoberta i parcialment excavada l'any 1953. Amb aquesta prospecció i les dutes a terme els anys 1971, 1974 i entre els anys 1984 i 1991, li donen una datació de vers els anys 800 i 450 a.C.



Vam agafar coordenades de diversos punts... És que n'hi masses, de sepulcres, com per poder-los fotografiar tots i prendre les seves coordenades individualment, a banda que són massa prop un de l'altre pel que no se li pot donar un punt exacte a cada tomba.

Com podem veure a la foto inferior, a simple vista, ja es veu que no tots els sepulcres són creats seguint el mateix estil, n'hi ha que són com petites cistes quadrangulars, n'hi ha de rodons, circulars, veritables dòlmens, cistes d'estil més típic, d'estil urna, etc.

De fet, hi ha sepulcres (o restes d'ells) que són molt xics, aprofitant parets de sepultures més grans, sense cap ordre aparent.


Segons la Generalitat de Catalunya, es documentava inicialment: 3 sepulcres tumulars de planta circular amb cista, 4 de tipus tumular i planta quadrangular, 1  enterrament secundari, 7 loculi i 5 que són restes d'estructures d'enterrament malmeses, no catalogables.

Posteriorment, entre el 1991 i el 1994 es varen fer noves excavacions que van aportar un total de 20 unitats sepulcrals més, corresponents a: 6 estructures tumulars de planta circular amb cista, 2 secundàries, 2 estructures quadrangulars tipus cista, 7  tumulars de planta quadrangular i 3 loculi.

Pel que en aquesta necròpoli es documenten un total de 40 sepulcres, que per la seva morfologia es poden datar vers els segles VIII - VI a.C. L'estil d'enterrament va anar variant durant el temps que aquesta necròpoli va estar en ús. A les excavacions de les tombes, van sorgir nombrosos fragments ceràmics a mà, vasos fets a torn, gerres amb coll, gerres amb vores de coll de cigne, pàteres i bols. També es van extreure estris en bronze, com fíbules de doble ressort, ressort bilateral i anulars.

Donem per visitat aquest sector de la necròpoli, tornem al cotxe i anem cap al seu poblat, que ja hem vist abans.


Aquest és un poblat fortificat d'uns 3350 m², habitat de finals del segle VI a.C. al I d.C., on tot sembla indicar que fou abandonat pel domini que exercia el poder romà en aquesta era. 

Les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega confirmen un clar domini del comerç de la zona, tot i que al seu interior s'hi va trobar un taller dedicat a la transformació de lli i la manufactura de teixits.

Foto extreta de Arqueoxarxa.cat

Fou excavat diverses vegades entre el 1971 i 1976, però no fou fins el 1982, quan la Generalitat el va adquirir, que es va avançar més en el seu coneixement. De fet, es va localitzar el fossar annex a la torre, l'excavació del qual va permetre trobar restes pertanyents al 600 a.C.; fins aquest moment es creia que era del segle V a.C.

També es documenta una segona línia defensiva, destruïda vers finals del segle III a.C., inici del II a.C., i que a l'excavació del 2014 s'hi va trobar un fortí romà datat vers els segles II i I a.C.

Amb aquest últim poblat, donem per finalizat el dia prehistòric i tornem a l'allotjament a per una dutxa i un merescut descans, que demà més.



Coordenades:

Poblat d'El Castellet de Banyoles: UTM(ETRS89): 31T, 304083. 4548203
Poblat de l'Assut: UTM(ETRS89): 31T, 289162, 4533208
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279911, 4547471
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279902, 4547484
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279884, 4547457
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": UTM(ETRS89): 31T, 279910, 4547430
Poblat de Coll del Moro: UTM(ETRS89): 31T, 280367, 4547379

dimecres, 27 de desembre de 2017

Megàlits a Hérault III

El primer d'uns dies de desconnexió nadalenca de Catalunya... grans tiberis, anar d'una casa a l'altra sense descans, etc. i encara ens mancarà Cap d'any i Reis!!! Per això decidim anar a les terres de l'Hérault francès, concretament als afores de Saint Paul et Valmalle.

De camí en vam veure un, el dolmen Pas de Gallardet o Pouget. Crec que segurament deu haver-hi un altre itinerari per arribar al reconstruït i reutilitzat a època històrica sepulcre, però nosaltres vam entrar a Le Pouget per la D139 i un cop ens trobem davant del nucli més típic de cases del poble prendrem un carrer que ens surt a la nostra dreta, fent una corba molt però molt pronunciada i inesperada, de fet, nosaltres ens la vam passar i en fer la volta per dalt vam veure que el dolmen era anunciat i tot. Prenem la Rue de la Ramassière deixant les cases a l'esquena, fins a trobar una desviació a la dreta, amb cartells informatius de colors, on es llegeix dolmen. Seguirem aquest camí fins al final, on ens toparem amb una tanca, allà deixem el cotxe i a peu creuem el tancat.

En travessar la tanca, tirem pel camí de la dreta i el primer que vam veure va ser una llosa que potser deu ser prehistòrica sobre dos recolzaments a modus dolmen.


Ens va semblar que tenia certs treballs a la seva cara superior, però no hem trobat res.

Seguim el corriol que queda a la dreta de la llosa i després d'un petit monticle veiem amb claretat el túmul del dolmen. La fotografia no és gaire bona, però és la millor que vam poder fer, ja que es troba a ple sol... amb les ombres dels arbres de l'hora a la que vam arribar, i per la seva morfologia, no és fàcil de fotografiar, i a sobre feia una tramuntana que prou feina tenies com per mantenir-te tu mateix recte.


Cal destacar la bonica llosa treballada que dona accés a la cambra sepulcral... Sempre m'ha agradat aquest estil, l'he vist a diversos llocs, però a Catalunya em penso que no n'he vist cap.

El dolmen de Pas de Gallardet o de Le Pouget, consta d'un túmul de 25 metres de diàmetre, construït amb terra que no és pròpia de la zona, i pronunciat desnivell. El seu corredor, d'uns 5 metres de llargada i entre 1 i 1.5 metres d'amplada segons la zona, dona accés a una avantcambra quadrada de 2.5 metres de costat. Després ve la llosa rebaixada (reconstruïda) a modus pòrtic que dona accés a la cambra principal, de 5.75 metres de llarg i 3.25 metres d'amplada. Aquesta té com a capçalera una gran llosa i les parets són de pedra en sec, fent un pèl de curvatura. Fins ara no he trobat l'alçada, però és prou alt com per posar-se dempeus. El terra del megàlit és enllosat.

Es conserven tres de les lloses de coberta del megàlit, es diu que en el seu dia en serien quatre... Aviam si la que falta és la llosa que hem vist fa una estona en passar la tanca?? Ara, que tant l'avantcambra com el corredor també eren coberts i les llosses de coberta d'aquestes parts del megàlit resten desaparegudes.

No dubtem de la utilització de la pedra en sec, típic a la zona, però les de la cambra són evidentment modernes. Possiblement és dels anys 70 quan es va excavar i restaurar.

Hem pogut saber que a l'excavació del megàlit van sorgir 4 fragments d'esteles funeràries, tot i que no va sorgir gaire més de prehistòric, només una pedra de molí i un fragment ceràmic d'impossible datació. Els arqueòlegs afirmen la seva utilització a l'era gal·loromana com a vivenda, ja que hi ha evidències i ceràmiques d'aquesta edat, el que fa que la datació del megàlit sigui prou imprecisa. Tot i això, els arqueòlegs el daten vers el 3500 i el 2800 a.C.


Coordenades:

Pas de Gallardet o Pouget: UTM(ETRS89): 31T, 541175, 4826080

dimecres, 1 de novembre de 2017

Dòlmens a Castellfollit del Boix II

Avui fem una ruta prehistòrica ràpida i fàcil de fer. Aprofitant que és festiu, anirem al Bages a visitar les tres cistes solsonianes de Cal Pessetero o de la Vinya de Cal Pessetero / Peixetero.

Aquest segon nom i la seva ubicació ens fa pensar, veient l'orografia del terreny, la gran quantitat de cistes que hi devia haver i que van ser destruïdes temps ençà per fer els camps conreats de vinyes.

Per arribar a la necròpoli, anirem fins a Manresa i ens desviarem per la C37 direcció Igualada. Seguirem per aquesta fins que trobem un desviament cap a Castellfollit del Boix, Maians i Òdena, per ella, sortirem a una rotonda on prendrem direcció Castellfollit per la BV1081. Uns 450 metres abans d'arribar al nucli, prendrem una autopista sorrenca a l'esquerra en direcció a Prats de Rei, que ens deixarà ben a prop de les cistes. Aturarem el cotxe quan ens topem amb un entramat de desviacions; Clot de Grau a la dreta, un camí sorrenc que s'enfila per la muntanya, també a la nostra dreta, quasi paral·lel a la pista per la que anem, que segueix tot recte, i un pal indicador a la nostra esquerra amb un camí a peu. Aquí deixem el cotxe.

A partir d'aquí hi ha diverses opcions... la primera cista es troba només a uns 60 metres del camí. Nosaltres vam anar camp a través per un corriol desdibuixat que surt de l'aresta de l'encreuament de camins (l'autopista i el camí a peu). Al poc, veurem un pal elèctric, des de la llunyania (el pal es veu la mar de bé, ja que hi ha el típic desbrossat que fan per a passar les línies elèctriques); doncs bé, la cista de Cal Pessetero I és a uns 10 metres d'aquest desbrossat darrere del pal, la II és a 3.10 metres més avall, i la III a 6.40 metres més, gairebé tocant el camp, camp on antigament hi havia vinyes que van ser arrasades per la fil·loxera. A causa d'aquest conreu, es creu que van desaparèixer les cobertes de les antigues tombes.

La necròpoli de cistes solsonianes de Cal Pessetero és datada al Neolític mitjà-recent, vers el 3000-2500 a.C. Aquesta datació es pot fer ja que a les seves excavacions va sorgir divers aixovar de l'època.

Comencem per la cista I de Cal Pessetero.


És de planta rectangular i consta d'unes dimensions d'1.25 metres de llarg i 0.80 metres d'ample. Fou excavada per uns manresans, vers els anys 30, però es desconeixen els resultats d'aquesta excavació.

La cista de Cal Pessetero II...


Aquesta amida 1.10 metres de longitud per 0.62 metres d'amplada. Fou excavada el 1965 per membres UEC-CECI (els manresans no la devien veure), els que documenten unes troballes d'un vas ceràmic globular, un fragment de ganivet de sílex i minses restes d'un esquelet d'individu adult. També sorgiren, en un garbellat de terres al seu voltant, quatre petxines de pecten perforades, un mol·lusc fossilitzat i dos micròlits trapezoïdals de sílex blanquinós.

Addicionalment, als voltants de la necròpoli (a uns 5 metres), es van trobar en superfície una dena discoïdal de variscita, i un fragment de làmina i una ascla de sílex.

També es documenta que prop d'aquest indret es van trobar dues destrals de pedra polida.

I per acabar, ens apropem a la més gran de la necròpoli, però més complicada de trobar, la cista de Cal Pessetero III.


De morfologia idèntica a les anteriors, amida 1.35 metres de llarg per 0.75 d'amplada. Cal dir que la cista III fou excavada pels mateixos que els de l'I, excavacions de les quals només hi ha informacions verbals que hi recolliren un collaret.

L'alçada dels tres tombes de la necròpoli és incerta. S'haurien de reexcavar els sepulcres per saber amb exactitud la seva fondària i morfologia.

Ara sí que ens ho hem guanyat... Anem a dinar al restaurant que hi ha a l'entrada del poble (fan uns peus de porc impressionants) i tornem a casa.


Coordenades:

Cal Pessetero I: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613363
Cal Pessetero II: UTM(ETRS89): 31T, 387308, 4613359
Cal Pessetero III: UTM(ETRS89): 31T, 387307, 4613352